Cap prova documental s’ha aportat durant la vista oral celebrada aquest matí a la secció segona de l’Audiència Provincial de Barcelona. Ni fotografies, ni vídeos, ni cap informe pericial acrediten les paraules d’un sergent de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, segons les quals i “sense cap gènere de dubtes” va ser en Carles S., conegut cuiner de la taverna La Bauxa del carrer Vallespir de Sants, qui la nit del 21 de febrer de 2021 hauria creuat una tanca de plàstic a la ronda de la Universitat de Barcelona per a impedir el pas dels furgons policials. Mitja hora abans els antiavalots havien dissolt amb càrregues una manifestació solidària amb Pablo Hasel que es trobava davant de la Prefectura del Cos Nacional de la Policia espanyola a la Via Laietana.
“La paraula d’un agent de policia no és suficient per a trencar la presumpció d’innocència del meu defensa”, ha espetat al tribunal l’advocat d’Alerta Solidària Eduardo Cáliz
“La paraula d’un agent de policia no és suficient per a trencar la presumpció d’innocència del meu defensat. No existeix cap altra prova perifèrica que acrediti l’acusació. Perquè no s’han aportat les imatges de les càmeres ubicades al lloc dels fets que el jutjat d’instrucció i la defensa vam demanar en reiterades ocasions?”, ha exposat l’advocat Eduardo Cáliz (Alerta Solidària) en el torn de conclusions finals. El sergent i l’agent de la Brigada Mòbil que havien testificat prèviament l’escoltaven amb atenció des de la banqueta del públic, on s’hi han volgut quedar durant tot el judici, malgrat que la jutgessa que presidia el tribunal els ha advertit que si ocupaven aquelles dues cadires no s’hi podrien quedar els testimonis de la defensa, per les reduïdes dimensions de la sala.
“No ho sé, no ho sé, això no és de la meva competència”, havia explicat el sergent uns minuts abans, quan Cáliz li ha preguntat perquè no s’havien aportat proves documentals, actes on s’acreditessin danys o lesions o perquè no s’havia cridat a declarar els agents de la Brigada d’Informació que, suposadament, haurien alertat els antiavalots perquè es desplacessin a la ronda de la Universitat aquella nit, ja que un grup de joves “estava fent barricades”. En base a la manca de proves l’advocat d’Alerta Solidària ha demanat l’absolució d’en Carles i ha retret a la Fiscalia que sota consideracions “de tipus polític” vulgui empresonar-lo durant tres anys i sis mesos, una pena que es complementaria amb la prohibició de participar en manifestacions durant dos anys. “En quin ordenament jurídic s’estableix que es pugui prohibir a qualsevol ciutadà l’exercici d’un dret fonamental”, li ha retret a la fiscal mentre aquesta gesticulava ganyotes de desaprovació.
La indumentària d’en Carles aquella nit s’ha fet servir avui com un argument de l’acusació, però també de la defensa. “Recordo molt bé que es tractava d’ell i no de cap altra persona perquè duia patins i una jaqueta vermella, cosa que no és habitual entre manifestants que provoquen aldarulls”, ha dit el sergent. “És creïble que algú que vol muntar barricades vagi sobre patins, vesteixi roba de color vermell i dugui la cara al descobert?”, s’ha preguntat Cáliz dirigint-se a les dues jutgesses i un jutge que hauran de signar la sentència.
El sergent ha explicat en el seu relat, un detall que crida l’atenció. Segons ell, Carles S. hauria estirat d’una les tanques del tipus “New Jersey”, però en va arrossegar d’altres perquè totes estaven “lligades entre elles”, fins arribar a bloquejar el trànsit a la ronda Universitat. A més, ha assegurat que les tanques de plàstic estaven “plenes d’aigua, fins a un pam d’aigua, per evitar que es moguessin”. Una tanca New Jersey, segons dades del fabricant, fa 40 centímetres d’ample per 125 centímetres de llarg. Si l’omplim amb un pam d’aigua pesaria uns 50 kg. Per tallar el trànsit de la ronda de la Universitat es necessitarien un mínim de dues tanques per carril. Si anem sumant el pes de cada tanca, tindríem 100 kg per carril, 200 kg per dos carrils, etc… Una persona que es desplaça amb patins pot moure aquests pesos? L’explicació de Carles S. durant el judici apunta a una altra hipòtesi: “simplement vaig moure una de les tanques per poder pujar a la vorera, potser els policies condicionats per la tensió del moment van interpretar que anava fer una barricada, però això no va passar, no sé si em deurien confondre amb alguna altra persona”.
El judici ha quedat vist per a sentència a quarts de dues del migdia i un funcionari del jutjat ha comunicat a l’acusat que la resolució se li entregarà el matí del 8 de juny. A l’exterior del Palau de Justícia del passeig de Lluís Companys s’hi han concentrat centenars de persones al llarg del matí, que s’han anat tornant, amb gent anava i venia majoritàriament des del barri de Sants. Una primera columna de manifestants hi ha arribat a quarts d’onze, les últimes persones han plegat veles passades les dues. Entre els parlaments solidaris s’ha sentit la veu de Martí Majoral (Alerta Solidària) qui ha volgut emmarcar el judici d’avui en una “persecució política contra la dissidència” i ha destacat l’estima que tot un barri té per a una “excel·lent persona”. Els Castellers de Sants, el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Federació de Festa Major o la iniciativa de l’àmbit de la restauració Denominació d’Origen Sants també li han traslladat el seu escalf. Durant el matí s’han desplaçat a la concentració solidària representants de diverses formacions polítiques: Xavier Pellicer (CUP), Neus Munté (Junts) o Marc Serra (BeC), així com la direcció de l’ANC. Famílies amb criatures i activistes dels moviments socials santsencs han integrat el gruix de la protesta.
