Raquel Andrés (Alacant, 1988) ha publicat fa poc el llibre Vida o Port, (Caliu, 2023) que naix amb la voluntat de recopilar tota la informació publicada sobre la problemàtica de l’ampliació del port de València i oferir-ne una visió global. La periodista lamenta la publicació de notícies de manera aïllada i desvinculada sobre diferents aspectes que afecten l’ampliació. En el llibre, Andrés dona veu a diferents expertes en diversos camps, tot fent del volum una obra holística que serveix de material de consulta per un assumpte en evolució constant. “El títol ja és combatiu. Contrapose la vida al port, el qual representa tot el contrari a la vida. No cal dir que l’ampliació del port empitjorarà la contaminació atmosfèrica de la ciutat, perjudicarà els nostres ecosistemes i destruirà llocs de treball i la terra”, lamenta. Reconeix que durant la seua investigació ha passat per moments durs a causa de treballar amb tantes dades. “Tot i que som conscients de la bèstia que tenim enfront, també pense en les victòries aconseguides per les lluites col·lectives, com la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques), el riu Túria i el macroprojecte d’apartaments al Saler”, recorda.
L’any 2019 nasqué la Comissió Ciutat-Port (CCP), que va ser l’encarregada de traslladar l’ampliació del port de València a l’agenda política. “Sense l’existència de la CCP tot seria molt diferent. Tot el que s’ha aconseguit, el fet que es parle d’aquesta problemàtica i que hi haja una oposició, és gràcies a elles. Han sigut imprescindibles i sense elles no es pot entendre aquesta lluita ciutadana”, reconeix.
La CCP ha posat damunt del taulell les contradiccions governamentals, econòmiques i mediambientals del projecte. Al llarg del llibre, la periodista ens guia a través d’elles i ens explica amb tot luxe de detalls les casuístiques concretes. En primer lloc, “és una aberració que en el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) només hi haja una persona escollida democràticament per la ciutadania valenciana, concretament l’alcaldessa de València, María José Catalá”, critica.
Amb l’experiència de la tasca de la Comissió Ciutat Port, l’autora destaca que “he aprés que, si la ciutadania no s’organitza, no ix al carrer i no presenta recursos als tribunals, ens menjaran”
En segon lloc, la periodista explica que no s’estan escoltant les expertes en economia a l’hora d’implementar el projecte i que aquest es vol dur endavant perquè les parts interessades són el govern de Madrid i empreses privades com la naviliera Mediterranean Shipping Company (MSC). “És un projecte fet a mida per a MSC. Se li farà una nova terminal de contenidors, quan no fa falta perquè MSC ja opera al port de València. En treuran d’una part de la terminal pública i els posaran a la nova. La pública es quedarà buida perquè no hi ha demanda. Ningú ocuparà el buit que deixarà MSC”, explica l’autora de Vida o port.
Ací apareix en l’equació Vicente Boluda, un empresari valencià comparable a la figura de Florentino Pérez, i no només perquè tots dos han estat presidents del Real Madrid. “Si el port de València s’acaba convertint en un cas Castor, serà el nostre Florentino, definitivament. Boluda tenia unes drassanes abandonades al barri de Natzaret, i seran aquestes les que han d’acollir la nova terminal de Balearia. Sens dubte, és un dels grans beneficiaris de l’ampliació. I aquí la pregunta clau és: Com és possible que Boluda estiga en l’administració de l’APV i puga votar decisions transcendentals com l’ampliació del Port de València?”, reflexiona en veu alta Andrés.
En tercer lloc, de la mà de l’ampliació del port vindrà la creació de l’Accés Nord, una sèrie d’infraestructures viàries que s’han d’encarregar de connectar el trànsit marítim amb el terrestre. D’una banda, “s’està parlant de fer un túnel submarí, pense que sigué una ocurrència perquè és prou inviable segons les expertes. Quan fas un túnel d’aquesta envergadura pots fer un pressupost a mà alçada, però la superfície marítima és molt imprevisible i eixa previsió es pot multiplicar per quatre o per cinc” valora l’escriptora. D’altra banda, també explica que ha quedat en evidència que les ampliacions de la V-21 o del bypass que circumval·la la corona metropolitana de València són infraestructures complementàries que s’estan engegant en el marc del projecte de la creació de l’Accés Nord i que suposen “una sèrie d’agressions paisatgístiques, a la salut de les persones i a l’horta productiva hui en dia”.
“He aprés que si la ciutadania no s’organitza, no ix al carrer i no presenta recursos als tribunals, ens menjaran”, certifica Raquel Andrés. Assegura també que els polítics “poden fer coses més o menys valentes, però al final no s’enfrontaran a les bèsties si no hi ha una pressió social darrere”. Explica que la CCP és qui està posant el tema en el carrer organitzant xerrades i manifestacions.
L’autora detalla que gràcies a eixa espenta, el govern municipal de Joan Ribó fiu un intent prou digne d’obrir un debat organitzant una jornada al ple de l’Ajuntament de València amb diverses expertes que exposaren diferents aspectes de l’ampliació. Sigué un primer intent positiu, però “ara ha canviat el govern i l’APV no té voluntat d’obrir el debat a l’opinió ciutadana”, lamenta. La periodista reclama que la gent puga expressar quina ciutat vol: si vol una ciutat verda, amable amb les persones, pacífica i saludable o navegar cap a la mort en el vaixell del capitalisme salvatge.
