Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els tractaments aeris als boscos del Montnegre obren una intensa polèmica sobre la gestió forestal

El conflicte en una part de la Serralada Litoral Catalana pels tractaments biològics contra la 'Lymantria dispar' ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre com hauríem de veure i tractar el nostre entorn natural i, en concret, sobre quina relació hem de tenir amb els boscos

Avioneta encarregada de fer efectiu el tractament aeri als boscos del Montnegre / Generalitat de Catalunya

Divendres 22 de maig va finalitzar el tractament aeri amb productes bacteriològics contra la superpoblació de la coneguda com a eruga peluda del suro.  Els treballs es van desenvolupar amb avioneta i helicòpter sobre una àrea de 6.000 hectàrees del massís del Montnegre, entre Sant Celoni, Arenys de Munt, Tordera i Santa Susanna (municipis del nord del Maresme i del Vallès Oriental). Aquestes operacions, engegades per la Direcció General de Boscos de la Generalitat de Catalunya i amb un costa econòmic total de 300.000 euros, han mobilitzat diferents organitzacions ecologistes i en defensa del territori al voltant d’un manifest d’oposició. Tampoc han faltat algunes veus científiques que posen en dubte la idoneïtat d’aquestes operacions de tractament.

Un primer punt de discrepància és sobre si la superpoblació periòdica d’aquest insecte representa un perjudici real o és part d’un fenomen natural des del punt de vista científic

Un primer punt de discrepància és sobre si la superpoblació periòdica d’aquest insecte representa un perjudici real o és part d’un fenomen natural des del punt de vista científic. A diferència d’altres espècies, la Lymantria no és invasora com ho pot ser el mosquit tigre o la mosca negra, sinó que és una espècie totalment autòctona dels boscos mediterranis als Països Catalans, que adquireix primer un estat larvari –eruga peluda– i després es converteix en una papallona nocturna. Segons alguns científics i tal com defensen les entitats ecologistes, es tracta d’una espècie que, si bé cada diverses dècades creix enormement en població, asseguren que és el mateix ecosistema i els seus depredadors els que n’autoregulen els pics excessius de creixement en només dos o tres anys.

“S’està percebent erròniament com una plaga, quan és un fenomen totalment natural i tradicional que es produeix cíclicament als nostres boscos des de fa mil·lennis”, explica Constantí Stefanescu, investigador i coordinador de l’Àrea de recerca en lepidòpters del Museu de Granollers i coordinador científic del Projecte de Seguiment de Papallones de Catalunya. Com aclareix Stefanescu, el que sí causa l’eruga és un “gran impacte visual”, ja que defolia completament les alzines sureres, però en menys d’un mes l’arbre recupera les fulles i no hi ha estudis científics clars sobre els possibles perjudicis sobre la seva salut a llarg termini.

Impacte visual a banda, la preocupació que posen sobre la taula els defensors dels tractaments són els presumptes efectes a llarg termini que aquestes defoliacions causen sobre la salut dels arbres i, en conseqüència, sobre la indústria surera. Associacions de propietaris i empresaris de boscos agrupats en grups com el Consorci Forestal de Catalunya justifiquen el tractament assegurant que han experimentat pèrdues econòmiques elevades “a causa de la mortalitat de planifolis i coníferes, l’aturada en el creixement dels arbres i la pèrdua de qualitat del suro en els arbres afectats”, expliquen en un comunicat. Tanmateix, des de les entitats ecologistes es remarca que aquesta afirmació no té un fonament clar perquè no hi ha hagut temps ni estudis sobre les afectacions de la Lymantria a la zona ni tampoc una avaluació de les pèrdues que facin arribar a aquesta conclusió.

Associacions de propietaris i empresaris de boscos justifiquen el tractament assegurant que han experimentat pèrdues econòmiques “a causa de la mortalitat i l’aturada en el creixement dels arbres i la pèrdua de qualitat del suro”

Fa vint anys que no es donava un pic de població tant important com aquest i el primer focus incipient es va detectar fa només dos anys a la comarca de la Selva. “És possible que tingui un efecte pitjor un episodi de sequera intensa que no pas les defoliacions per la Lymantria“, assegura Stefanescu. L’investigador explica que atesa la falta de depredadors naturals la Lymantria dispar sí que es podria considerar una espècie invasora als Estats Units, on a diferència dels Països Catalans sí que s’ha produït una recerca científica més nodrida sobre les seves afectacions als boscos. “En els estudis comparatius als EUA s’observa, per exemple, que els tractaments podrien ser més perjudicials per als arbres i la diversitat que no pas si la Lymantria provoca una defoliació total del bosc”, defensa Stefanescu. Sobre les possibles causes i alternatives, l’investigador exposa la hipòtesi de la baixada de població de rosegadors que va experimentar el Montnegre durant els anys 2016 i 2017. Stefanescu remarca que a l’autoregulació de la població de la Lymantria dispar “el que li manca és un cert temps perquè els seus enemics naturals tinguin efectivitat”, ja siguin rosegadors, parasitoides, escarabats i, fins i tot, un virus que afecta aquests insectes. Un temps que s’estalvia amb els tractaments biològics amb la bacteria Bacillus thuringensis que s’han emprat al Corredor.

Avaluació tècnica dels tractaments aeris als boscos del Montnegre |Generalitat de Catalunya

 

La Direcció General de Boscos de la Generalitat catalana s’ha fet càrrec d’aquests tractaments després de declarar-los una “activitat d’utilitat pública” davant la petició dels propietaris i empresaris forestals, que no poden esperar a la regeneració natural dels arbres. Per Enric Vadell, Subdirector General de Boscos de la Generalitat, els tractaments s’han fet com a “última solució” després d’avaluar totes les variables. Vadell assegura que només es fan quan “les poblacions es descontrolen” i que es realitzen de la mateixa manera que amb la mosca negra a l’Ebre o el mosquit tigre. Vadell defensa que calia “actuar ràpidament” després de detectar una superpoblació de larves de Lymantria, ja que “si deixem que cada tres o quatre anys es defoliïn les alzines sureres, aquestes quedarien molt debilitades”, assegura. El subdirector de la Generalitat defensa que no s’ha prioritzat l’interès dels empresaris forestals per la producció sinó que es prioritza “una qüestió de salut pública” tot i que reconeix que les afectacions sobre les persones són sobretot de tipus visual.

La Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny és una de la vintena d’entitats que han impulsat un manifest contra els tractaments aeris. Segons un dels seus membres, Sergi Travessa, caldria haver aplicat el “principi de prudència” i haver fet primer proves pilot per comparar si fer el tractament era més perjudicial o beneficiós que no fer-lo, ja que “hi ha molts supòsits, però zero dades que ho demostrin”. En aquest sentit, des de la coordinadora consideren que el debat de fons és sobre la concepció dels boscos des d’un punt de vista extractivista i etnocèntric, no pas des de l’equilibri de l’ecosistema, que entenen no s’ha tingut gaire en compte. “Els boscos no tenen cap problema de salut”, assegura Travessa, qui recorda que s’està parlant sobretot d’interessos econòmics i de qüestions d’impacte visual, fins i tot “d’insectofòbia”.

La manca d’avaluacions experimentals sobre aquests productes –encara que siguin biològics– fa que no es pugui donar per fet que el tractament sigui més beneficiós que perjudicial per a l’equilibri de l’ecosistema

Una altra de les crítiques que es formulen des de les organitzacions ecologistes és el perill del tractament de Bacillus thuringensis cap a qualsevol de les altres espècies de lepidòpters en estat larvari que també habiten a les zones tractades. “No sabem si els tractaments seran pitjors a la llarga”, afirma Travessa. Aquest extrem també el confirma Constantí Stefanescu. El científic calcula que als boscos del Montnegre habiten aproximadament mig miler d’altres espècies de lepidòpters que també es podrien veure afectades per aquests tractaments. A més, si se suma la manca d’avaluacions experimentals sobre aquests productes –encara que siguin biològics– fa que no es pugui donar per fet que el tractament sigui més beneficiós que perjudicial per a l’equilibri de l’ecosistema. També destaquen l’afectació del vol ras de les aeronaus sobre la resta de fauna, en especial rapinyaries i ocells que es troben actualment en època de nidificació. De fet, des de la Generalitat es reconeix que s’han modificat algunes actuacions a petició del Parc del Montnegre i el Corredor per la presència de l’àliga marcenca.

En total, s’han emprat en aquesta campanya uns 18.000 litres de producte biològic llençat des d’avions i helicòpters per l’empresa pública Forestal Catalana, encarregada d’aquests treballs. Un cop finalitzat el tractament, la Generalitat assegura que es faran controls fins a finals de l’hivern vinent per decidir si ho repetiran l’any 2021. En tot cas, continuen existint dubtes sobre si aquests tractaments són més efectius que les alternatives. “Els 300.000 euros públics invertits en el tractament es podrien haver invertit en conèixer millor l’insecte i les possibles formes de tractar-lo”, conclou Constatí Stefanescu.