Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’escorxador Productos Florida d’Almassora acomiada una trentena de treballadores després de 90 dies en vaga

L’empresa Productos Florida, de l’empresari i propietari de Dacsa Group, Ricardo Císcar Martínez, ha acomiadat les trenta-dues treballadores que havien secundat una vaga indefinida per exigir la regularització del seu contracte i posar fi a la situació de falses autònomes. Les treballadores han anunciat que demandaran l’empresa, que ja acumula altres procediments judicials, perquè els acomiadaments es consideren nuls

Treballadores de Productos Florida en una protesta davant de l'escorxador / Ester Fayos

Una de les principals agroalimentàries de les comarques de Castelló, Productos Florida, dedicada a la cria i comercialització de carn d’au, continua negant-se a donar d’alta a les treballadores en el règim general de la Seguretat Social. El passat 25 de febrer, una part de la plantilla –formada majoritàriament per persones migrades– va iniciar una vaga indefinida per exigir la regularització del contracte de les seixanta-tres empleades que encara es troben en una situació de falses autònomes. Després de noranta dies de vaga –desconvocada oficialment el passat 21 de maig–, segons ha denunciat la Confederació Nacional del Treball (CNT), l’empresa, amb qui la Directa ha contactat sense obtenir resposta, ha acomiadat una trentena de vaguistes amb l’únic objectiu “de fer repressió sindical”.

L’estratègia de subcontractar les treballadores de les plantes càrnies com a autònomes de cooperatives de treball va funcionar fins al juliol de 2018, quan la Inspecció de Treball, organisme dependent del Ministeri de Treball espanyol, va sentenciar que la major proveïdora de cooperativistes de l’Estat espanyol, Servicarne, és realment una falsa cooperativa. Des d’aleshores, les empreses càrnies han dissenyat un altre modus operandi per continuar contractant mà d’obra precària. Consisteix en empreses creades ad hoc, és a dir, fundades amb l’únic objectiu d’evitar contractar de manera directa a les seues treballadores. En el cas de Productos Florida, en l’any 2019, la mercantil va crear Elaborados San Lucre SL i va començar a pressionar la plantilla, amb una reducció de la seua jornada i sous inferiors a 300 euros, per obligar-la a associar-se a aquesta empresa pantalla.

Treballadores de Productos Florida en una protesta davant de la planta d’Almassora |Ester Fayos

 

Leonor García és la delegada sindical de CNT a Productos Florida i una de les treballadores que ha sigut acomiadada després de secundar la vaga. Des del 25 de febrer fins al 14 de març, quan es va declarar l’estat d’alarma per la gestió de l’emergència sanitària, García, junt amb una trentena de companyes més –sis de les quals van iniciar una vaga de fam indefinida– van acampar a les portes de l’escorxador, amb l’objectiu d’aconseguir reunir-se amb la direcció de l’empresa i arribar a un acord amb el qual se’ls reconegués com a empleades de ple dret. “Després d’una vintena de dies acampades, ens vam veure forçades a alçar el campament per la pandèmia, però vam continuar la vaga des de les nostres llars fins al 21 de maig”, conta la delegada sindical a la Directa.

Durant l’estat d’alarma, l’empresa ha continuat en funcionament i, fins i tot, tal com asseguren les treballadores entrevistades, ha augmentat la seua producció, fet que ha provocat una sobrecàrrega de treball per a la plantilla que no va secundar la vaga. “Han pogut treballar de huit del matí a dotze de la nit, per tant, no s’han respectat les dotze hores de descans entre jornada i jornada i ja veurem si paguen les hores extres”, denuncia García. També, segons assegura, han contractat personal a través d’Empreses de Treball Temporal (ETT).

Per a García, el comportament de l’empresa és “completament deplorable”, tenint en compte que el Ministeri de Treball espanyol ja va confirmar que la cessió de treballadores entre Productes Florida i Elaboradores San Lucre és il·legal

El passat 21 de maig, les vaguistes van intentar reincorporar-se al seu lloc de treball, però es van trobar que la direcció de l’empresa havia eliminat del sistema d’accés a la planta el registre de les seues empremtes dactilars. “Les nostres empremtes ja no apareixien i, a banda, un guàrdia de seguretat ens impedia l’accés”, relata la delegada sindical. “Al final –continua– un dels representants de l’empresa ens va dir que nosaltres no som treballadors de Productos Florida, sinó de Servicarne”. Per a García, el comportament de l’empresa és “completament deplorable”, tenint en compte que el Ministeri de Treball espanyol va declarar que Servicarne és una falsa cooperativa, va confirmar que la cessió de treballadores entre Productes Florida i Elaboradores San Lucre és il·legal i va iniciar un expedient sancionador contra la càrnia, que està encara pendent de resolució.

Des de la CNT, el secretari d’acció sindical, Antonio Ruiz, considera que l’empresa ha vulnerat “greument” el dret fonamental de vaga i adverteix que ja estan treballant per interposar trenta-dues demandes judicials, una per cada treballadora acomiadada. “Volem reclamar la readmissió dels treballadors i treballadores, perquè els acomiadaments són nuls”, defensa. I afegeix: “Els acomiadaments no són una derrota, ja que demostren que tenim raó i faciliten que es puga guanyar el cas en els Tribunals”. Al procediment judicial de la cessió de treballadores i a aquestes demandes individuals, l’empresa suma un tercer procediment judicial, emprés per la Seguretat Social per tal de resoldre si es poden reclamar o no les quotes d’autònoma. Si Servicarne és condemnada i les treballadores encara no formen part d’aquestes empreses pantalla, podran reclamar la devolució de totes les quotes d’autònoma que han pagat.

 

Rescat i suport des de la base

Gràcies al suport rebut d’altres sindicats valencians i internacionals, com la FAU d’Alemanya, i de persones particulars, les vaguistes han pogut aconseguir uns 8.000 euros per a la caixa de resistència, que va permetre alleujar la situació econòmica de les famílies reprimides en aquesta lluita laboral i sindical durant les primeres setmanes. Tanmateix, els darrers mesos, la vulnerabilitat de les treballadores s’ha intensificat. García, qui ha hagut de deixar de pagar el lloguer i les factures de l’aigua i la llum, sobreviu amb una ajuda pública de 180 euros mensuals destinada a la compra de menjar i productes de neteja i higiene.

En la mateixa situació es troben Lina Johanna i Zalina Razak, altres dues de les vaguistes acomiadades. “No estic pagant el lloguer ni la llum ni res. Sort que la propietària no em demana res fins que puga solucionar-ho tot”, lamenta Johanna. “Ara mateix –continua–, estic vivint amb l’ajuda de la meua parella i de les meues amigues. Després de tants anys treballant, dormint dues o tres hores, fent hores extres…, ens fan viure açò. És molt injust”. Razak treballa a l’escorxador des de fa set anys, una antiguitat que perdria si signa un contracte amb Elaborados San Lucre: “No signarem res amb l’empresa pantalla. Només volem que la situació es resolga al més aviat possible i poder començar a pagar el lloguer i les nostres despeses”.

 

El negoci de la família Císcar Martínez

L’explotació i la inseguretat laboral i jurídica a les quals Productos Florida exposa les seues treballadores contrasta amb el volum de negoci milionari que acumula la mercantil, propietat del grup Dacsa, en mans dels empresaris valencians i germans Ricardo Císcar Martínez i Araceli Císcar Martínez. L’any 2018, Productos Florida va facturar 80 milions d’euros, el que suposa quasi set milions més que en 2017 i un creixement del 9,4%, mentre que Dacsa Group va tancar amb quasi 300 milions d’euros de facturació.

A Dacsa Group participen altres empreses agroalimentàries espanyoles, com Agrovert; l’anglesa Dacsa Limited, la portuguesa Dacsa Atlantic SA o la francesa Costimex Dacas, així com la mercantil de promoció immobiliària valenciana Rismar SA, la qual, amb seu a Almàssera (Horta Nord), també està administrada per Ricardo Císcar Martínez. Totes aquestes empreses són filials de la matriu Maicerías Españolas, una de les empreses principals de producció d’arròs i blat a l’Estat espanyol. Mou un negoci de més de 300 milions a l’any i té filials a Anglaterra i Polònia.

Articles relacionats