El dret a la llibertat d’expressió engloba el dret a expressar lliurement l’opinió i a buscar, rebre i comunicar informació sense limitacions. A exercir i defensar aquests drets és, entre altres lluites, al que s’han dedicat les ràdios lliures des que van començar a caminar a finals dels anys setanta. Durant aquest recorregut, algunes han desaparegut i d’altres han nascut. Hui, amb una gran experiència a la seua esquena, continuen lluitant contra la repressió i la censura, al mateix temps que teixeixen xarxes i donen veu a totes aquelles persones i col·lectius als quals es neguen els espais de difusió.
Eloi Camps, historiador i autor del llibre Fem-nos escoltar! Història de les ràdios ciutadanes de l’espai català de comunicació (Editorial Gregal, 2019), narra la història de les ràdios lliures a l’Estat espanyol i la seua evolució: “Sorgeixen en la segona meitat dels setanta. El sistema radiofònic local estava poc desenvolupat i la freqüència modulada (FM) encara s’utilitzava molt poc. Es venia del monopoli informatiu del franquisme”. Així doncs, producte de l’efervescència social i política dels anys posteriors al final de la dictadura, les ràdios comunitàries naixen obstinades a crear espais on poder escoltar la pluralitat de veus que havien estat silenciades. “És per això que els impulsors eren, sobretot, membres d’organitzacions polítiques i socials i de moviments com el feminisme, l’ecologisme, el moviment LGTBI, associacions de veïns, objectors de consciència…”, matisa l’expert. En el cas dels Països Catalans, a més, va destacar el seu paper com a defensores de la normalització de la llengua catalana en la radiodifusió.
Les ràdios lliures van tenir més visibilitat durant els seus orígens i fins a mitjans dels anys huitanta. “Des de llavors, una sèrie de canvis comunicatius, socials i culturals han fet que quedessin als marges. Tampoc ha ajudat el context legal desfavorable”, critica Camps. També les afecta la manca de sostenibilitat econòmica, difícil tant per la situació legal, com per la mateixa política d’autogestió de les ràdios. “Tot i això, aquestes emissores han persistit i han estat pioneres a l’hora de tractar molts temes invisibilitzats, permetent que col·lectius socials poguessin expressar-se a través de les ones”, manifesta l’expert.
Tancaments i detencions
La història de les ràdios lliures ha estat marcada pels intents de censura. Els inicis de la democràcia no van ser sinònim de llibertat d’expressió i les ràdios van haver de sofrir tancaments, detencions de les seues col·laboradores i decomís dels equips. Manolo Gallego, un dels fundadors de Ràdio Klara, la més veterana al País Valencià; recorda passar la nit a comissaria després que un control policial descobrira en el maleter del seu cotxe l’antena i l’emissor amb els quals Ràdio Klara (104.4 FM) va començar a emetre de manera clandestina a principis dels anys huitanta. L’endemà, la premsa es va fer ressò que l’emissora havia estat localitzada i desarticulada. “Aquest va ser el gran èxit d’aquella nit”, relata Gallego quaranta anys després. “Malgrat que va suposar el primer tancament de la ràdio –continua–, la premsa ens va fer una publicitat impagable”.
Tal com relata Gallego, el començament no va ser senzill. “Vam tenir dos tancaments més després d’aquell succés, ordenats pel PSOE”, recorda. No obstant això, la ràdio va perseverar i es va consolidar en 1984. Al País Valencià, es van concedir tres llicències per a ràdios culturals i, gràcies a la pressió popular, Ràdio Klara va aconseguir una d’elles. Aquest assoliment la va convertir en l’única ràdio lliure de l’Estat espanyol amb llicència legal d’emissió. “El fet que ens concediren la llicència deixa clar que és una qüestió de voluntat política. Es podrien concedir llicències, però si no es fa, és perquè no es vol”, sentencia.
Les ràdios van sofrir detencions de col·laboradores als inicis de la democràcia
També a la ciutat de València, en el barri de la Malva-rosa, fa més de vint anys, va nàixer Ràdio Malva (104.9 FM), que en l’actualitat comparteix espai amb altres col·lectius a l’Ateneu Llibertari del Cabanyal. Pau Díaz, veí de la Malva-rosa i un dels seus fundadors, recorda que els orígens no es poden entendre sense el naixement de diversos col·lectius de joves, com el Grup de Dones de la Malva, el Moviment Okupa o les Joventuts Obreres Cristianes (JOC). És en aquest context en què es va perfilant la idea de crear un projecte radiofònic col·lectiu. “La ràdio va ser una cosa circumstancial. La prioritat era crear un espai on la gent participés i es poguera formar. Per influència del pensament llibertari, es va apostar per l’autogestió i l’assemblearisme”, subratlla Díaz. En els seus inicis, la ràdio es va situar en una planta baixa amb aparador de cristall, i l’antena estava col·locada en el terrat de la finca amb la conformitat dels veïns. “No volíem una ràdio clandestina, al contrari, volíem que la gent ens veiés, formar part del barri. No ens importava la llei ni que ens pogueren tancar”, confessa.
Ràdio Malva va decidir emetre sense llicència a 600 watts, tot i les limitacions que això suposa. De fet, una de les traves més importants està relacionada amb la potència d’emissió. Segons la llei general de la comunicació audiovisual de 2010, que reconeix els mitjans comunitaris i lliures, les estacions de radiodifusió comunitàries sense ànim de lucre no poden superar una potència aparent màxima d’un watt per a poblacions amb menys de 100.000 habitants i de cinc watts per a poblacions amb més de 100.000 habitants.
A Alacant es troba Artegalia Ràdio, una emissora vinculada al moviment LGTBI que va defugir dels problemes d’emissió emetent des de l’any 2005 per internet. Sorgeix després de l’experiència en una ràdio local, amb un programa que no va arribar a consolidar-se. Aleshores, els impulsors d’aquest van decidir crear el seu propi espai per a poder continuar fent activisme a través dels micròfons. José Ramón Samper, un dels seus fundadors, exposa com van ser els primers passos: “Ni érem periodistes ni sabíem de tècnica. Tampoc teníem recursos econòmics, però estàvem decidits a donar-li continuïtat a la nostra idea”.
Samper fa èmfasi en les dificultats econòmiques a les quals s’enfronten dia a dia. Mai han rebut cap subvenció, però compten amb un xicotet estudi en la Universitat d’Alacant, pel qual no han de pagar ni lloguer ni llum. “Només hem de preocupar-nos per les despeses de l’equip”, puntualitza. “La nostra intenció –afegeix– sempre ha estat abaratir els costos al màxim i el format podcast ens ho ha facilitat”.
Nàixer des de la lluita veïnal
Uns anys abans del naixement d’Artegalia Ràdio, sorgeix La Mistelera, un centre social autogestionat al municipi de la Xara (la Marina Alta). Després d’un temps destinant-se a diferents activitats culturals, l’espai va ser adquirit per un grup de sòcies l’any 2005. Des de llavors, La Mistelera ha albergat nombrosos espais, com un taller de bicis i de circ, una sala de concerts, locals d’assaig, una biblioteca i un estudi de ràdio.
La Mistelera va arribar a comptar amb unes 150 sòcies, tot i que, en l’actualitat, la seua base social està formada per seixanta. “En 2017 vam estar a punt de desaparéixer, però ja fa uns anys que hem reviscolat”, destaca Nono Cervera, qui va participar en el projecte radiofònic des del principi. Ara, Ràdio Mistelera (101.4 FM) emet principalment per als pobles de la part central de la Marina Alta, com la Vall de Laguar, Orba, Verger o Xaló. “La nostra intenció sempre ha estat funcionar com un altaveu del que passa en el nostre entorn i ser, alhora, un revulsiu cultural per a la zona”, descriu Cervera. De fet, va ser a La Mistelera on grups com La Gosa Sorda o Aspencat van fer els seus primers concerts.
Una de les traves més importants està relacionada amb la potència d’emissió
Les lluites veïnals també van caracteritzar els inicis de Ràdio Aktiva (107.6 i 98.2 FM), una emissora lliure en què conflueixen els esforços de dos municipis, Alcoi i Albaida. L’any 2003, el barri del Partidor d’Alcoi es trobava amenaçat per un projecte especulatiu, contra el qual es va articular tota una mobilització veïnal que després impulsaria diferents iniciatives, entre elles, una ràdio lliure. “Des que sorgeix la idea fins que comencem a emetre van passar tres anys. Ens va ajudar molt la xarxa de suport de les ràdios lliures de tot l’Estat, que en renovar material en cedeixen l’antic a unes altres”, recorda Rafa Arqués, un dels seus membres.
No és fins al 2013 quan, influenciada per la ressaca del moviment 15M o de la lluita contra l’alta tensió a la Vall d’Albaida, es plantegen expandir les ones fins a aquesta comarca. Rafa Soler va ser un dels que va participar-hi: “Sempre hi ha hagut molt bona relació entre la gent d’Alcoi i Albaida, així que ens organitzem per a donar-li continuïtat al projecte des d’ací”. Avui dia, les ones arriben fins a 25 dels 34 pobles de les comarques de l’Alcoià i la Vall d’Albaida, amb una programació majoritàriament en valencià.
