L’economia social i solidària (ESS) és avui un moviment ampli i heterogeni, en creixement des de fa molts anys i amb reconeixement per part dels moviments socials, la ciutadania i l’administració. En un món que s’organitza entorn del treball assalariat, transformar-lo i posar-lo al servei de la transformació social és una aposta clau. De fet, això fa que l’ESS compti amb unes característiques que la fan molt potent; tenim estructura i infraestructura: coneixements tècnics organitzats, dedicació d’hores laborables (no li dediquem només el temps que ens sobra després de la feina), espais físics, eines i materials, estructures laborals, capacitat de facturació… La pregunta és: al servei de què tenim aquesta infraestructura?
Molts cops ens felicitem per les xifres aconseguides: quantes treballadores tenim, quantes cooperatives creem, quanta facturació hem aconseguit. Però és reproduir el nostre model propi una finalitat en si mateixa? Sabem que dintre d’un món demencialment capitalista no és possible generar una bombolla d’alternatives fora d’un mercat que ens esclafa. Ho saben les cooperativistes que veuen com els seus projectes acaben reproduint molts cops lògiques de mercat i moltíssimes hores i energia per garantir, si arriba, una mínima viabilitat.
L’objectiu últim de l’ESS només pot ser, doncs, canviar el sistema d’arrel. I si bé tenim propostes i pràctiques encaminades cap a aquesta direcció, ens manca un plantejament a llarg termini que ens faci fortes i ens faci sentir que l’energia destinada als nostres projectes els transcendeix
L’objectiu últim de l’ESS només pot ser, doncs, canviar el sistema d’arrel. I si bé tenim propostes i pràctiques encaminades cap a aquesta direcció, ens manca un plantejament a llarg termini que ens faci fortes i ens faci sentir que l’energia destinada als nostres projectes els transcendeix, que no només treballem per mantenir un lloc de feina i un salari, sinó que estem avançant per transformar el món. Per fer-ho, cal estar organitzades. Tenim organitzacions polítiques, com la XES o les federacions de cooperatives que, si bé tenen una mirada transformadora i iniciatives molt interessants, ara mateix són massa líquides per poder implementar-les o fer que la seva base social dugui a terme propostes estratègiques a llarg termini.
No estem soles en aquest camí. Molts altres moviments socials, des de molts fronts, hi volen avançar. Molts d’aquests moviments, a la vegada, també estan avui dia mancats d’un rumb clar. Si aquí estem posant el focus en l’ESS, és precisament perquè es valora tota la bona feina que ja s’hi fa i el potencial que pot tenir. Un dels objectius haurà de ser, doncs, veure quines aliances teixim i com podem posar les nostres capacitats al servei d’aquesta resistència col·lectiva.
Sabem que hi ha companyes desgastades per l’exigència del dia a dia de les seves cooperatives i que gran part del seu malestar es basa a no veure el rumb de tot això que estem construint. A totes elles les animaria a somiar que, així com el capital té la seva patronal per apuntalar un sistema capitalista que fa possible l’existència de les grans empreses, nosaltres podem ser capaces de crear estructures integrades per entitats amb un compromís fort amb la transformació social i capaces de posar-les a disposició d’una estratègia més gran, el dia a dia de les nostres iniciatives. Una matronal al servei del canvi social.
