“Hi ha res més punk que una biblioteca?”. Aquest lema el podem trobar en bosses de tela, samarretes, cartells…, fins i tot, en marxandatge oficial. I és cert. Segurament no hi ha en el món un concepte més punk que les biblioteques públiques, junt amb la sanitat i l’educació pública. És una tercera branca que pertany al poble. Un espai on tens accés a la cultura de manera gratuïta, un espai on poder descansar del fred o de la calor, on trobar llibres, pel·lícules, música… un espai des del qual s’organitzen lectures, contacontes, exposicions, xerrades… I tot, per a tothom. Amb un carnet o sense.
Les biblioteques, però, també són llocs on treballa gent i, malauradament, no tenen tots els recursos que necessiten. Són moltes les associacions i sindicats que estan duent a terme lluites contra la seua precarització i que exigeixen millores pels usuaris i usuàries i en les seues condicions laborals.
Fa pena veure que les biblioteques públiques en molts casos funcionen gràcies a l’esperit incansable de les treballadores
Al País Valencià, a més, trobem que des de les institucions no hi ha un interés real per abordar temes tan importants i necessaris com una millora pressupostària per a l’adquisició de fons (que incloga, per favor, una partida per a llibres i contingut en la nostra llengua), millores estructurals, etc. Fa pena veure que les biblioteques públiques en molts casos funcionen gràcies a l’esperit incansable de les treballadores, de les bibliotecàries, que s’engresquen en crear xarxa, en treballar amb els pocs recursos que tenen i que no siguen prioritàries per a les administracions.
Tot comença, o hauria de començar, en una biblioteca pública. Moltes de les pioneres dels anys vint i trenta ho tenien clar: a cada poble, en cada barri, una biblioteca. Sobretot en les zones rurals. Perquè és allí on tot comença. En oferir espais a qui no en té tants. L’escriptora Maria Ibars, per exemple, és el primer que feu quan fou destinada a La Font de la Figuera com a mestra, obrir i nodrir una biblioteca. I és el que han fet moltes altres pedagogues, mestres… Fer arribar llibres a tothom (i totdona).
Hem de fer carnets als més menuts i menudes, visitar-les, cuidar-les com el tresor que són i demanar i exigir les millores necessàries
També necessitem que les biblioteques escolars, aquelles biblioteques que sempre prometen els polítics, aterren realment a les aules i als centres educatius, que tinguen treballadores pròpies, pressupost i espais adequats. Perquè a l’escola tot hauria de començar també en una biblioteca.
Ens cal enfortir les xarxes que ja existeixen i millorar i crear-ne de noves. I nosaltres, la ciutadania, acudir a les biblioteques. Fer carnets als més menuts i menudes, visitar-les, cuidar-les com el tresor que són i demanar i exigir les millores necessàries. Si eixim al carrer en defensa de la sanitat o de l’educació pública, fem-ho també per la cultura pública. Habitem el punk, siguem conscients de la potència que tenen les nostres biblioteques i omplim-les de vida i dissidència, de rebel·lia i lluita. Celebrem-les i, sobretot, lluitem-les.
