El 4 de novembre de 2019, el Consell d’Administració d’ADIF, l’empresa estatal encarregada de la gestió de la xarxa ferroviària, va aprovar l’adjudicació de les obres del projecte que preveu el soterrament de les vies del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat. El pla, però, també comporta l’enderrocament de l’estació, un edifici original de l’any 1854. Segons es pot llegir al projecte, publicat per l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) al seu web, “el soterrament de les vies de tren a Sant Feliu permetrà unir els diversos barris de la ciutat i alliberarà un espai que acollirà un nou eix viari troncal i la línia T-3 del Trambaix. També permetrà millorar la seguretat dels passos a nivell existents i alliberar l’espai ocupat per les vies, a més d’incrementar les freqüències de pas dels trens pel municipi”.
Al document no es contempla, però, l’impacte negatiu que el pla de soterrament de les vies tindrà sobre l’actual estació. Davant la possible desaparició d’un element del patrimoni santfeliuenc i de la història del ferrocarril català, la plataforma cívica Salvem l’Estació del Tren, creada el 2010 per evitar l’enderrocament previst al projecte de presentat per l’Ajuntament el mateix any, proposa la construcció d’una rèplica de l’edifici, catalogat com a Bé del Patrimoni Arquitectònic, un cop hagin estat soterrades les vies del tren.
Inaugurat l’any 1854, l’edifici va ser dissenyat segons els paràmetres de les estacions angleses de l’època, com també les de Cornellà de Llobregat i Molins de Rei, totes tres de la mateixa línia que enllaçava Barcelona amb Martorell, la tercera en marxa al territori català després de les que van connectar la capital amb Mataró, l’any 1848 (el primer enllaç ferroviari de la península Ibèrica) i amb Granollers, també de l’any 1854.
Inaugurat l’any 1854, l’edifici va ser dissenyat segons els paràmetres de les estacions angleses de l’època, com les de Cornellà de Llobregat i Molins de Rei, totes tres de la mateixa línia que enllaçava Barcelona amb Martorell
L’abril de 2010, l’Ajuntament de Sant Feliu va presentar un projecte de soterrament de les vies, en el qual es contemplava l’enderrocament de l’estació, però que aleshores no va tirar endavant per manca de pressupost municipal. Davant d’aquest fet, la resposta ciutadana es va organitzar mitjançant la plataforma Salvem l’Estació del Tren, que va recollir el suport i l’adhesió de més de 60 entitats. La campanya va comptar amb el suport de 1.500 persones per mantenir l’edifici de l’estació.
Jaume Solé, veí de Sant Feliu i un dels promotors de la plataforma, recorda com ja fa deu anys, el col·lectiu va demanar a l’Ajuntament reconsiderar l’enderrocament de l’estació i sol·licitar a Adif un estudi per valorar alternatives, i així permetre mantenir l’edifici un cop soterrades les vies del tren. “La plataforma sempre ha donat suport al soterrament però considera que hi ha altres opcions que permetrien conservar l’estació”, insisteix Solé, que denuncia que darrere del projecte original hi havia un pla urbanístic amb blocs de fins a deu plantes que no contemplava la conservació de l’estació, que semblava “fer nosa o no tenir valor per als representants municipals”. “La realitat és que per motius econòmics i altres interessos es deixa fer malbé el patrimoni, fins que no es pot recuperar i aleshores s’al·leguen motius de seguretat”, conclou Solé.
“Un element de valor excepcional del patrimoni ferroviari català”
L’any 2011, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat va emetre un dictamen en què es reconeixia l’estació com “un element de valor excepcional del patrimoni ferroviari català i de la península Ibèrica, testimonia, juntament amb les estacions de Cornellà i Molins de Rei, les primeres actuacions en aquest mitjà de transport i que, al llarg dels darrers 150 anys, ha estat el referent de la mobilitat local més potent”. La comissió afegia que s’haurien d’esgotar totes les possibilitats tècniques que permetessin la conservació de l’edifici.
Solé, per la seva banda, afegeix que “totes les entitats i professionals amb què estem en contacte ens han assegurat que l’edifici té un valor patrimonial inqüestionable”, fins i tot “documentat i inventariat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona”. El mateix 2011, l’Ajuntament de Sant Feliu, dirigit per Iniciativa per Catalunya, es comprometia a demanar un estudi d’alternatives que contemplés respectar l’edifici. El 2019, però, ha estat aprovada l’adjudicació de les obres del projecte.
A més de presentar una moció al consistori santfeliuenc, les entitats i veïnes a títol individual adherides al manifest publicat per la plataforma han organitzat actes reivindicatius, com una ruta fotogràfica que el 18 de gener de 2020 va aplegar mig centenar de persones, algunes d’elles procedents de Terrassa, Cornellà de Llobregat i Molins de Rei, on hi ha tres estacions de la mateixa època que han sobreviscut a la modernitat. Durant la passejada per l’interior i exterior de l’estació i pels carrers dels voltants, inclosos en la ruta modernista de Sant Feliu, les persones i entitats participants van insistir que cal preservar l’edifici de l’estació del ferrocarril “perquè forma part del patrimoni ferroviari de Catalunya”, tal com es pot llegir al primer punt del manifest publicat per la plataforma el gener de 2019.
En aquest document també es valora la importància de l’edifici com a element fonamental de la memòria de la localitat baixllobregatenca i de la línia de ferrocarril, perquè “és un testimoni mut de la transformació que a mitjan segle XIX va experimentar Sant Feliu”. A més, per als membres de la plataforma l’estació forma part de la memòria col·lectiva, “un espai de referència de la ciutat com a eix dinamitzador de la vida social i símbol d’arrelament i sentiment de pertinença a la ciutat que a més dona nom a la plaça on s’ubica”, conclou el manifest.
“Per motius econòmics i altres interessos es deixa fer malbé el patrimoni, fins que no es pot recuperar i aleshores s’al·leguen motius de seguretat”, conclou Jaume Solé, de la plataforma Salvem el Tren
Una de les entitats adherides al manifest és L’Avenç de Cornellà, associació creada l’any 1994 per a la defensa del patrimoni arquitectònic, històric i cultural de Cornellà de Llobregat, on s’inclou l’edifici de l’estació de Cornellà Centre. Aquesta va ser inclosa al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Arquitectònic de Cornellà aprovat l’any 1986 i revisat el 1998. Un fet cabdal per al president de l’associació, Carles Freixas, que posa l’accent en el fet que “tenir l’estació de Cornellà inclosa al catàleg municipal ens ha donat força com a entitat que defensa el patrimoni de la nostra ciutat”. Freixas, com a representant de l’associació, defensa la conservació o, si no pot ser, la reconstrucció de l’estació de Sant Feliu: “pensem que el valor històric de l’estació de Sant Feliu és clau i que amb els mitjans tècnics i econòmics actuals s’ha de fer el màxim per evitar que es destrueixi una peça tan significativa del patrimoni ferroviari”.
El precedent terrassenc
A més del precedent de Cornellà, la ciutadania de Sant Feliu té com a model l’estació de Terrassa, edifici inaugurat l’any 1899 que va ser conservat després del soterrament de les vies, l’any 1994. Actualment, fa les funcions de vestíbul situat en la part superior, a peu de carrer i elevat uns metres sobre les vies del tren. Eduard Martínez, vocal d’activitats del Club Ferroviari de Terrassa-Associació Egarenca d’Amics del Ferrocarril, entitat creada l’any 1982, explica que a Terrassa les diferents administracions ja contemplaven des del començament la conservació de l’edifici de l’estació: “el projecte de soterrament de Renfe tenia prevista la integració de l’antic edifici en l’estació soterrada, com a vestíbul elevat”. Malgrat això, critica Martínez, “l’estació de Terrassa va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local el 31 d’octubre del 2003, gairebé deu anys després del procés de soterrament de les vies”.
Des de la plataforma santfeliuenca es reclama la desconstrucció i posterior reconstrucció de l’edifici històric de l’estació del ferrocarril amb metodologia arqueològica, de manera que permeti un alt nivell de recuperació i reaprofitament dels elements constructius, ornamentals i simbòlics que es puguin salvaguardar. Així mateix, sol·liciten que l’edifici reconstruït s’inclogui com a peça central d’un memorial a les víctimes i familiars dels accidents, i que sigui alhora un element de record del moviment social i la lluita ciutadana que durant 40 anys ha demanat el soterrament de les vies. En darrer lloc, es demana que un cop reconstruïda la rèplica històrica de l’edifici aquest sigui destinat a l’entrada de la nova estació soterrada, com s’ha fet a Terrassa, o se li doni un ús públic per a la ciutadania.
