El Grup Ametller Origen, més conegut per la seva marca comercial ‘Casa Ametller’, ha presentat recentment un projecte anomenat Agroparc Penedès, un projecte agroindustrial que, asseguren, “vol integrar l’agricultura, la ramaderia, l’agroindústria i les energies renovables”. Ubicat a la zona nord de l’Alt Penedès, entre els termes municipals de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, contempla un total de 258 hectàrees que inclouen la seu central de l’empresa, tasques de producció, logística i oficines, a més de camps de cultiu i pastura i 400 ovelles i 400 cabres, hotel rural, casa de colònies i agrobotiga.
L’any 2017 Ametller Origen va presentar una primera proposta de projecte que no va prosperar perquè es plantejava en sòls d’especial protecció pel seu valor natural i de connexió, segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), així com per l’oposició de diversos grups ecologistes de la zona, entre els quals destaca la plataforma StopAgroparc, conformada per col·lectius ecologistes com Naturalistes de Gelida, Bosc Verd i el sindicat agrari Unió de Pagesos.
StopAgroparc és obertament contrària al projecte en considerar que afecta la biodiversitat, el paisatge i que, a més, contempla la industrialització de sòl agrícola i natural. “Es tracta d’un projecte que té un interès purament d’expansió, que en cas de realitzar-se tindrà un impacte irreversible pel Penedès”, assegura Arnau Costa, president d’StopAgroparc.
StopAgroparc és obertament contrària al projecte en considerar que afecta la biodiversitat, el paisatge i que, a més, contempla la industrialització de sòl agrícola i natural
Després d’uns anys de silenci, la firma ha reactivat el projecte mantenint la intenció de crear una gran àrea de producció circular, però ha refet el pressupost i les dimensions del complex: si bé inicialment hi volien destinar 50 milions d’euros per fer-hi un complex de 120 hectàrees, ara preveuen una inversió de 180 milions d’euros i amplien el recinte a 258 hectàrees. Ara, a més, han incorporat el terreny de Can Juncoses, una zona agrícola requalificada com a sòl urbanitzable, on es pretén situar les plantes de producció i les naus logístiques. Malgrat actualment el govern de Gelida, format per ERC, Primàries i Comuns, ha donat el vistiplau a la utilització del polígon de Can Juncoses, l’any 2015 ERC reflectia en el seu programa electoral que “Gelida és la porta del Penedès, i volem conservar aquesta porta amb l’entorn privilegiat que tenim, entre les vinyes i les muntanyes de l’Ordal. Cal compaginar amb dinamització econòmica i indústria neta i de qualitat que vingui als polígons ja existents i on tenim molt espai disponible, sense malmetre Can Juncoses“.
Ametller Origen ho defensa com “un canvi de paradigma”
En una de les presentacions del projecte, el conseller delegat, cofundador i copropietari de la companyia, Josep Ametller, ha assegurat que el projecte de l’Agroparc “incorpora activitats de recerca, desenvolupament i investigació en matèria de processos agroindustrials i un elevat component de digitalització i sostenibilitat, amb un nou model de producció que significarà un canvi de paradigma en el sector alimentari, tot prioritzant l’eficiència energètica, la minimització de petjada hídrica, l’ús de múltiples fonts d’energies renovables i una mobilitat 100% lliure d’emissions.” En aquest sentit, l’Agroparc compta amb el suport del president de Foment del Treball de Barcelona, que ha recalcat a la presentació “el gran pes del sector agroalimentari en l’economia catalana”.
Pel que fa a la inversió, la previsió és que el gruix dels 180 milions d’euros anunciats l’assumeixi la firma agroalimentària, mentre que 25 milions aniran a càrrec d’Agbar i Carburos Metálicos, principals socis del projecte. Amb tot, Ametller ha anunciat que mantenen converses amb altres empreses, com SEAT, per eixamplar el ventall d’inversors que ajudin a tirar endavant el parc, així com amb el fons europeu de recuperació Next Generation.
Ametller Origen va registrar el nou projecte d’Agroparc el passat mes d’octubre a l’Ajuntament de Gelida, que el veu amb molt bons ulls. L’alcaldessa de Gelida, Lluïsa Llop, assenyala que “és una gran oportunitat pel territori” i que “entra dins el propòsit de fer de l’Alt Penedès una agroregió”. Actualment, el projecte compta també amb el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha realitzat aquest mes de gener una visita institucional als terrenys que ocuparà el futur Agroparc.
Durant la visita, diferents membres de la plataforma ciutadana StopAgroparc van dur a terme una protesta exhibint pancartes contràries al projecte. Des de la plataforma denuncien que la implementació “d’un paisatge AgriTech, vinculat a un polígon industrial i gestionat com un parc temàtic, genera una magnitud industrial i turística que desdibuixa el paisatge penedesenc”.
Malgrat que des d’Ametller asseguren que l’Agroparc és un projecte de cicle tancat, des del col·lectiu ecologista expliquen que per a un volum tan gran de producció caldrà fer arribar-hi una quantitat ingent de matèries primeres
Malgrat que des d’Ametller asseguren que l’Agroparc és un projecte de cicle tancat, des del col·lectiu ecologista reivindiquen que per produir tot allò que es proposa dins l’Agroparc caldrà fer arribar una quantitat ingent de matèries primeres provinents d’altres llocs, així com xarxes elèctriques, aigua i comunicacions internes, amb les conseqüències associades que suposa, com la contaminació acústica, lumínica i residual, així com una forta pressió de mobilitat humana sobre el territori. “Cal tenir en compte que aquest projecte preveu un flux d’uns 90.000 visitants a l’any i 1.000 treballadors, així com el trasllat de mercaderies. La intensificació de mobilitat en la zona comportarà una pressió ambiental que serà evidentment negativa i perceptible tant directament com indirecta”, assegura Elisabet Reyes, membre de Naturalistes de Gelida i d’StopAgroparc.
La zona on es vol ubicar l’Agroparc és un sòl no urbanitzable i està protegit pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, pel Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona, per la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès i pel Catàleg del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, com a “sòls protegits i sòls de valor natural i connectors” i com a “sòls de protecció especial de la vinya”. En aquest sentit, des de Naturalistes de Gelida asseguren que actualment l’Agroparc no s’ajusta a la legalitat urbanística, perquè un sòl agrícola no pot generar aprofitaments urbanístics que impliquin la construcció d’un polígon industrial, d’acord amb les sentències de juliol de 2009 sobre parcs eòlics, jurisprudència del TSJC. “El projecte d’Ametller Origen és un autèntic frau a la legalitat urbanística catalana, un Pla especial urbanístic no és suficient per a la instal·lació d’un sistema general, sinó que s’ha de procedir a una modificació de tot el planejament general del municipi afectat”, denuncien els col·lectius ecologistes.
Jordi Asensi, membre del col·lectiu ecologista Bosc Verd, recalca que el sòl industrial de Gelida que vol utilitzar Ametller Origen és un polígon “planificat, però no urbanitzat”, i insta la companyia a dur el seu projecte a altres zones industrials que ja estan construïdes i ara no tenen activitat. “Tenim 210 hectàrees a la comarca que poden encabir la proposta d’Ametller”, assevera Asensi.
Zona de pas d’espècies protegides
L’àmbit projectat per a l’Agroparc, el qual limita amb el riu Anoia, se situa enmig del connector ecològic que hi ha entre els espais naturals protegits catalogats al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) de Roques Blanques, Montserrat i les Muntanyes de l’Ordal, connectors en forma de corredors, passadissos, anelles o vies que asseguren al màxim la permeabilitat territorial per tal que qualsevol espècie pugui moure’s a través del territori. Tot sovint, aquesta connectivitat es trenca a causa de la pressió antròpica que generen els humans amb la construcció d’infraestructures. Cal tenir en compte que l’àmbit projectat per a l’Agroparc serveix d’hàbitat i de zona de pas per almenys una vuitantena d’espècies protegides, que es troben amenaçades i en preocupant regressió, com és el cas de l’àguila cuabarrada, amenaçada per l’increment urbanístic i d’infraestructures.
El president d’StopAgroparc, Arnau Costa, assegura que “a través del projecte es vol aplicar de forma esbiaixada el plantejament territorial vigent”. Com el projecte d’Ametller Origen és un projecte d’impacte territorial, es fa necessària la modificació del plantejament general de la Regió Metropolitana de Barcelona, és per això que la intenció dels promotors és obtenir una declaració de Projecte d’Interès Territorial, quelcom que només pot aconseguir-se a través d’una modificació excepcional del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) per un suposat interès territorial, que obre la porta a la transformació del paisatge i del sistema productiu del territori mitjançant la implantació d’agricultura intensiva i d’instal·lacions diverses que requereixen de quantitats importants d’energia, espai i aigua.
El Pla Territorial actual ha estat el fruit del consens del territori per la preservació de l’economia, la biodiversitat, el paisatge i la identitat de l’Alt Penedès. Tanmateix, aquest projecte “desdibuixa els límits definits en el sistema d’espais oberts i en els espais de connexió ecològica, tornant a vincular servituds de l’activitat industrial dins l’espai agrícola”, afegeix Asensi.
“La pagesia s’enfronta a grans empreses com Ametller, que, sota una campanya de màrqueting basada en el quilòmetre zero, fan una agricultura deslocalitzada i especulativa”, diu Maria Rovira d’Unió de Pagesos
En aquest sentit, la responsable d’Urbanisme i Paisatge de la Unió de Pagesos, Maria Rovira, reivindica que Can Juncoses és un exemple de l’especulació empresarial al sector primari. “El sector de la pagesia s’enfronta a grans empreses com Ametller, que, sota una campanya de màrqueting basada en el quilòmetre zero, fan una agricultura deslocalitzada i especulen amb el territori i les condicions de treball de les treballadores del camp”. Sota la idea d’un “nou model de producció agroalimentària sostenible i circular”, com apunta la campanya publicitària d’Ametller Origen, s’implementa un projecte “de creixement sostingut, que no sostenible, que desvirtua el valor de la proximitat i no es pot sustentar sense externalitats, malgrat que es presenti com una activitat de cicle tancat i sota l’aparença de la pagesia de quilòmetre zero, simulant un model de producció i comerç de proximitat al qual perjudica”, apunta Víctor Escarré, de Naturalistes de Gelida.
Pel que fa a aquestes crítiques, des d’Ametller Origen consideren que els arguments ecologistes estan “desactivats”, ja que ara no pot haver-hi motius de discrepància “perquè es posa en marxa una zona industrial que es connecta amb l’agricultura del voltant”. Amb tot, StopAgroparc manté la seva oposició. Asensi apunta que veuen amb bons ulls la preservació del sòl rústic, però l’entitat continua demanant que el projecte no es faci enmig del corredor que connecta les serralades Litoral i Prelitoral. Per aquest motiu, a falta d’analitzar tot l’avantprojecte amb profunditat, des de la plataforma ecologista avancen que hi presentaran al·legacions amb la intenció d’aconseguir aturar la proposta de l’Agroparc o bé ressituar-la dins la comarca.
