El veïnat de Picassent (l’Horta Sud) s’oposa a la construcció d’un complex de centres de dades que suposaria la reconversió de 77 hectàrees de sòl agrícola. Anunciat per l’expresident Carlos Mazón en gener de 2025 i impulsat per l’empresa Digital Valley, les instal·lacions s’ubicarien a la Foia de la Coma, una àrea agrícola limítrofa a l’autopista A-7 i a una presó. Amb una inversió anunciada de més de 2.200 milions d’euros i la suposada creació de 30.000 llocs de treball, el projecte, en paraules de Mazón, “no és un data center, és l’aeroport, és la vall dels data centers del Mediterrani espanyol”.
Carles Climent, membre de l’organització veïnal Juntes pel Territori, es mostra taxatiu davant aquestes xifres: “sabem que són mentida”. L’activista fa referència a l’experiència d’altres pobles d’Aragó on, de 1.300 llocs de treball promesos, finalment només s’han contractat 30 treballadores per instal·lació. Aquest divendres, 20 de febrer, el veïnat, amb el suport d’Ecologistes en Acció, la Coordinadora per una Ubicació de les Renovables, Xúquer Viu o Per l’Horta; han convocat una xarrada al poble per donar el tret d’eixida a una campanya amb què pretenen posar damunt la taula els impactes ambientals i socioeconòmics del projecte.
La Directa ha comprovat que una part del polígon s’ubicaria en una zona amb risc geomorfològic d’inundabilitat
En el primer acte de presentació, tres mesos després de la dana que va arrasar l’Horta Sud, l’empresari Armando Layna va acompanyar Mazón i l’alcaldessa de Picassent, Conxa García (PSPV), en representació de l’empresa impulsora del projecte. En declaracions a premsa, l’empresari va afirmar que s’havia dut a terme un “exhaustiu” estudi ambiental que concloïa que la zona escollida no presenta risc d’inundabilitat. Malgrat les pretensions de Layna, després de revisar el pla valencià per a la prevenció de riscos d’inundació (Patricova), la Directa ha comprovat que una part del polígon s’ubicaria en una zona amb risc geomorfològic d’inundabilitat. La legislació autonòmica prohibeix els usos industrials en sòls no urbanitzables amb aquest nivell de perillositat, tot i que permet l’exempció mitjançant la presentació d’un informe “específic i detallat” que justifique “l’escassa incidència del risc d’inundació en relació amb l’activitat a implantar”.
Segons l’única informació oficial disponible, difosa per la Generalitat en una nota de premsa, dels 77.000 metres quadrats, el projecte pretén ocupar-ne 37.000 per a la construcció de diversos centres de dades i instal·lacions logístiques per al comerç en línia. Els centres de processament comptaran amb una potència de 200 megawatts, aproximadament, la mateixa potència que gastarien 48.800 llars, xifra que sextuplica el nombre de llars de Picassent, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Una de les ubicacions urbanitzaria l’entorn protegit de la Torre d’Espioca, una construcció defensiva almohade del segle XI, únic bé d’interès cultural de Picassent
Malgrat el secretisme que l’envolta, aquest mitjà ha consultat dos plànols diferents del projecte, ambdós afectats pel risc d’inundació. El primer d’ells mostra les parcel·les a urbanitzar annexades a l’autovia i distribuïdes de nord a sud, amb l’espai d’ús logístic sobrepassant aquell destinat a les granges de servidors. Aquesta disposició envaeix i urbanitza l’entorn protegit de la Torre d’Espioca, una construcció defensiva almohade del segle XI, localitzada al turó que domina la foia i únic bé d’interès cultural del poble de Picassent.
L’altre plànol, publicat en abril de 2025 per l’estudi GRAMA Arquitectura, desplaça el polígon industrial cap a l’oest, allunyant-lo de l’autovia i la Torre d’Espioca. Tots dos, però, s’enfronten a un altre contratemps: fan ús de parcel·les on l’empresa polonesa R. Power Renewables vol instal·lar una planta fotovoltaica, un projecte de 2023 que actualment es troba en tramitació.
Climent recorda com “d’escandalós” va ser “veure aparèixer en primera plana del diari local una foto de l’alcaldessa amb Mazón tres mesos després de la dana” per a promocionar el projecte. Tot i els anuncis en premsa, l’Ajuntament no ha respost a les sol·licituds d’informació pública de Juntes pel Territori, al·legant les “implicacions de les gestions urbanístiques”. Membre d’Ecologistes en Acció, Luis García s’havia centrat fins ara en conflictes miners, però en començar a investigar centres de dades el va sorprendre la “falta total de transparència” d’aquests. García afirma que “l’administració accepta per bons alguns informes que no diuen res emparant-se en un suposat secret professional”.
Segons es va publicar en premsa, el projecte ja va estar damunt la taula en l’última etapa del Botànic, però va ser rebutjat. Ara, el govern del PP l’ha reviscolat després d’almenys 11 reunions amb els empresaris impulsors. Des de Juntes pel Territori, en canvi, denuncien la falta de voluntat del govern local per a establir un diàleg amb el col·lectiu. Fins i tot, adduint “problemes d’agenda”, l’Ajuntament ha rebutjat múltiples sol·licituds d’ús d’espais municipals que ha presentat el col·lectiu per informar-ne al veïnat. Fa uns dies, a Móra la Nova (la Ribera de l’Ebre), l’Ajuntament va obligar a cancel·lar una xarrada sobre el centre de dades projectat en aquesta localitat per una suposada tramitació “incorrecta” del permís. Per als col·lectius ecologistes, els “impediments” dels governs municipals assenyalen els “seus interessos polítics per a afavorir la indústria de la IA”.
Consumidors de recursos
Més enllà del desorbitat consum elèctric, des de Juntes pel Territori es mostren preocupades per l’elecció d’un espai “a 2.800 metres del Parc Natural de l’Albufera i al costat de la Séquia Reial del Xúquer”. La disponibilitat d’aigua potable per a refrigerar els milers d’ordinadors que allotgen aquestes granges de servidors és una qüestió clau per a la construcció de centres de dades. “Aquests projectes estratègics tenen accés preferent als recursos, aigua i electricitat; què passarà en cas de sequera o carestia energètica?”, es pregunta Climent.
Per la seua banda, l’investigador del CSIC Manuel García, qui desenvolupa la seua tasca acadèmica al voltant dels impactes d’aquestes infraestructures, explica que en són molts. “Els impactes locals van des d’un alt consum d’aigua, passant pel gran soroll dels equips de refrigeració i el seu impacte en la fauna, fins a altres que mai s’esmenten”. Algunes d’aquestes externalitats sovint amagades són els generadors dièsel, necessaris per a garantir el subministrament elèctric en cas d’emergència. Els generadors, que es compten per centenars, ja que han de subministrar tota la potència necessària, s’han d’encendre sovint per comprovar el seu correcte funcionament, alliberant a l’atmosfera una quantitat ingent de contaminants.
Mitjançant la tramitació d’aquesta iniciativa com a Projecte d’Interès Autonòmic (PIA), tant l’empresa promotora com la Generalitat i l’Ajuntament busquen reduir al màxim els terminis i processos administratius. Els PIA, introduïts al primer decret de simplificació administrativa del Consell, són una figura jurídica que atorga beneficis a instal·lacions amb una inversió mínima de 50 milions d’euros. Els projectes, aprovats sota la discrecionalitat de la Generalitat, tindran una tramitació “preferent i d’urgència”, podent ubicar-se en qualsevol lloc independentment de la seua “classificació, estat d’urbanització o ús previst pel planejament urbanístic i territorial anterior”.
La Generalitat es reserva la capacitat d’aprovar tots els instruments urbanístics necessaris, sense necessitar el vistiplau dels ajuntaments i podent anul·lar les decisions en contra que aquests prenguen. Els beneficis arriben més enllà: la llei eximeix els promotors de l’obligació de sol·licitar llicències municipals d’obra o activitat i els dona la capacitat d’executar la llei franquista d’expropiacions forçoses de 1954 per a ocupar immediatament els terrenys escollits.
Paral·lelismes amb Aragó
A Aragó les inversions anunciades en centres de dades pretenen multiplicar per 65 la potència instal·lada, passant de 38 a 2.500 megawatts. Luis García afirma que la regió “se n’ha convertit en l’epicentre per l’abundància d’energia renovable i per la catifa vermella de la simplificació administrativa; és un absolut servilisme”. Manuel García explica que l’arribada d’aquests centres es produeix per fases: “primer arriben les grans tecnològiques, després els fons d’inversió i, finalment, empreses energètiques a causa de la saturació del mercat de les renovables”.
Ecologistes en Acció, conjuntament amb Tu nube seca mi río i No Es Sequía es Saqueo, entre altres col·lectius que s’oposen als centres de dades, van anunciar recentment la presentació “del primer contenciós en contra” a l’Estat. Les activistes busquen impugnar l’expansió de les infraestructures d’Amazon a la regió mitjançant plans d’interès general, la figura equivalent als PIA valencians en la legislació aragonesa. Per fer front a les despeses del judici van encetar una campanya de micromecenatge que va assolir el mínim necessari per dur endavant la demanda en menys d’una setmana.
