Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Entre les runes d’Estat Islàmic

Les cèl·lules gihadistes dorments o la gestió dels milers de presoners del Califat són dos dels principals reptes a què ha de fer front l’administració de Rojava

Familiars de Khadija Al-Abas, assassinada per Estat Islàmic el 6 de juliol de 2020, aguantant una fotografia de la màrtir durant l'enterrament / Ferran Domènech

Un kalàixnikov reposa sobre un sofà. “Pertanyia a la nostra companya Khadija al-Abas”, explica Sara Hilal, comandant a la província de Deir ez-Zor de les Assaisha Jin, forces de seguretat formades exclusivament per dones. Al-Abas, també membre del cos, fou assassinada el 6 de juliol, quan membres d’Estat Islàmic (EI) van assaltar el punt de control on treballava. “Va ser de les primeres a unir-se a les Assaisha Jin. No tenia por de res”, recorda Hilal.

Mentre les seves companyes carreguen un taüt a les espatlles, una fila de dones amb nicab sostenen una fotografia de la màrtir, posant en relleu una realitat social molt més complexa del que podria semblar a primer cop d’ull. Encara no ha acabat la cerimònia quan arriba la notícia d’una nova mort a mans d’Estat Islàmic, en aquest cas un membre del Partit pel Futur de Síria, un dels grups polítics de la regió que aposten per organitzar-se sota el paraigua de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES).


10.000 combatents en actiu

Estat Islàmic (EI) va arribar a controlar un territori d’una superfície similar a la dels Països Catalans. La derrota a Kobane el 2015 va marcar l’inici del seu declivi, que es va consumar simbòlicament l’abril de 2019 a la localitat siriana de Baghouz, prop de la frontera amb l’Iraq. És precisament en aquesta zona, situada a l’est del país i al sud del territori de l’AANES –conegut popularment com a Rojava–, on la situació segueix sent més complicada. Tot i que els escamots gihadistes ja no controlen cap àrea, hi hauria encara 10.000 combatents en actiu a Síria i l’Iraq, segons les Nacions Unides.

Els esforços militars kurds i de la coalició internacional a la frontera amb l’Iraq es veuen minvats per l’amenaça turca al nord

S’organitzen en cèl·lules que han arribat a cometre una cinquantena d’atemptats al mes. Segons Robin Fleming, investigadora del Centre d’Informació de Rojava, els atacs es dirigeixen contra membres de l’administració kurdoàrab, les seves forces de seguretat o qualsevol persona que hi col·labori. Així ho adverteixen els pamflets que distribueixen casa per casa a Deir ez-Zor. Des de l’inici del 2019, 116 persones ja han estat assassinades a mans del grup gihadista.

Amarnath Amarasingam, expert en extremisme i professor a la universitat canadenca de Queens, afirma que “molts combatents i simpatitzants esperen el moment adequat per a un ressorgiment, tant a Síria com a l’Iraq. L’augment de l’activitat de les cèl·lules dorments és un clar indicador d’una amenaça que no s’ha de menystenir”.

Les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), juntament amb la coalició internacional liderada pels Estats Units, duen a terme operacions especials per desarticular aquestes cèl·lules dorments. La darrera gran campanya es va realitzar entre el juny i el juliol, i va concloure amb la detenció de més de 150 de persones acusades de pertànyer a Estat Islàmic. Els esforços militars es veuen minvats per l’amenaça turca al nord, que obliga a reforçar aquestes línies de front en detriment de Deir ez-Zor.


Captiveris incòmodes

La fi del Califat també va significar la captura de milers de presoners que esperen ser jutjats o compleixen condemna en centres de detenció arreu del nord i l’est de Síria. Els esforços de l’administració autònoma per gestionar la situació són insuficients per garantir unes condicions de salut i higiene bàsiques. Aquest fet va motivar, per exemple, un motí amb fuga a Al-Hasakah el 29 de març en una antiga escola convertida en centre de detenció. Segons les forces de seguretat locals, els revoltats “van escriure missatges a les seves mantes demanant ajuda a la coalició internacional i a les organitzacions de drets humans. Poc després van trencar les càmeres de seguretat i van rebentar les parets i la porta”. Alguns presos van escapar temporalment, mentre que la resta van fer-se forts en una planta del centre durant un dia. Finalment, les forces de seguretat van poder controlar la situació, però pel portaveu de les FDS, Kino Gabriel, l’incident “posa de manifest la necessitat de més suport per part de la comunitat internacional”.

Un dels punts calents és el camp de refugiades d’Al-Hawl, on viuen 10.000 dones estrangeres vinculades a EI

Un altre dels punts calents és el camp de refugiades d’Al-Hawl. Segons les autoritats, hi viuen 65.000 persones, 10.000 de les quals són dones estrangeres amb vincles amb Estat Islàmic, allotjades en un annex. Les 55.000 dones i criatures restants serien meitat iraquianes i meitat sirianes. Algunes són desplaçades internes –principalment les iraquianes– però moltes mantenen llaços amb EI o són familiars de combatents. Així, la propaganda gihadista segueix difonent-se dins el campament. Dones que actuen en nom de la Hisbah, la policia moral d’Estat Islàmic, maten altres desplaçades que bé no segueixen el codi de vestimenta imposat, bé són acusades de ser espies o bé qüestionen les normes del Califat. En alguns casos, famílies senceres han estat assassinades en atacs amb ganivets o martells.

Joves de Deir-ez-Zor aixecant el dit índex, un símbol utilitzat per Estat Islàmic en referència a una única interpretació de l’Islam

Els intents de fuga tampoc no són una excepció, segons denuncien les autoritats kurdoàrabs, ja sigui subornant membres de la seguretat del camp, proveïdors o a través de contrabandistes locals. Fins i tot, recentment, els serveis d’intel·ligència turcs haurien participat en el “rescat” d’una dona moldava, Natalia Barkal, i els seus quatre fills. Barkal es trobava a la zona d’alta seguretat, ja que es creu que exercia un paper destacat dins la Hisbah.

Retorns i desradicalització

Segons dades facilitades per l’administració autònoma, durant el mes de juliol de 2020, 460 persones van ser retornades als seus pobles d’origen. La majoria eren de l’àrea de Deir ez-Zor, on els líders tribals o xeics se’n fan responsables i exerceixen de garants. Durant el 2019, el programa de retorns va permetre l’excarceració de 4.000 persones detingudes.

Països com l’Estat francès, el Regne Unit, Bèlgica o Alemanya han repatriat fins a 63 menors i dues dones adultes de l’entorn gihadista

Pel que fa als infants estrangers vinculats a Estat Islàmic, països com l’Estat francès, el Regne Unit, Bèlgica o Alemanya han repatriat fins a 63 menors i dues dones adultes. Dels 17 menors espanyols que hi ha a Al-Hawl, no se n’ha repatriat cap. “La radicalització d’aquests nens continua sent una de les principals preocupacions”, expliquen les autoritats del camp. Moltes dones del campament es neguen a enviar els seus fills a una escola contrària als preceptes de la religió i els seus valors. En lloc d’això, elles mateixes eduquen els infants. L’ambient procliu al discurs extremista en què estan creixent, juntament amb les mancances mèdiques, d’educació i alimentàries, afavoreixen la radicalització d’aquesta generació.

El camp d’Al Hol acull 65.000 persones, la majoria dones i nens vinculades a Estat Islàmic |Ferran Domènech

Per fer front a escenaris com aquest, les autoritats de Rojava han posat en marxa centres especials per oferir alternatives educacionals als nens d’Estat Islàmic. Un d’aquests espais és el Huri Center, prop de Qamishlo, que acull infants adoctrinats i entrenats pels gihadistes. Els infants viuen al centre, on reben educació i tenen l’oportunitat de fer treballs d’artesania, tocar instruments o practicar esports. “Aquests nens ja han rebut educació ideològica per part d’EI, l’últim que volem fer és rentar-los el cervell amb una ideologia diferent. Aquí els ensenyem coses que puguin ser-los útils en la seva vida diària”, explica Sara Efrin, la responsable del centre: “Fem tot el possible per crear un nou ambient positiu i mostrar-los una vida sense guerra ni violència. El nostre objectiu és donar-los l’oportunitat d’oblidar el que han passat i les coses que han fet”.

El Huri Center, prop de Qamishlo, acull infants adoctrinats i entrenats pels gihadistes amb l’objectiu de donar-los “una oportunitat”

Una altra mesura és la de separar les dones radicalitzades de les dones i els infants que comencen a canviar de punt de vista. Abdul Karim Omart, corresponsable del Departament d’Assumptes Exteriors de l’AANES, explica que “algunes de les dones que comencen a canviar d’ideari no poden expressar les seves opinions, ja que s’arrisquen que les dones més radicalitzades cremin les seves tendes i intentin matar-les”. Per això durant el mes d’agost s’han traslladat famílies d’Al-Hawl al camp Roj, prop de Derik. També s’ha començat a treballar en la construcció d’un nou camp per a les dones estrangeres.

Article publicat al número 507 publicación número 507 de la Directa