Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’odissea d’avortar al Brasil

Excepte en alguns casos, la interrupció de l’embaràs està considerada un crim al país, cosa que obliga les dones a recórrer a pràctiques clandestines

Manifestació del 8 de març a l’avinguda Paulista de São Paulo / Carla Samon Ros

L’avortament d’una nena de deu anys, víctima d’abusos sexuals per part del seu oncle durant quatre anys, ha intensificat el debat sobre la despenalització de la interrupció de l’embaràs al Brasil. La menor va necessitar sortir del seu estat natural d’Espírito Santo, on cap hospital va voler atendre-la, i viatjar a mitjans d’agost fins a un centre hospitalari de Pernambuco, al nord-est del país.

Lluny de ser una peregrinació silenciosa, el cas va guanyar ressò nacional i la nena va convertir-se en l’objectiu d’una campanya antiavortament, orquestrada per perfils bolsonaristes a través de les xarxes socials. Així, la seva arribada a l’hospital de Recife, capital de l’estat de Pernambuco, va atraure protestes a favor i en contra de l’avortament. Entre oracions i crits que acusaven els metges d’“assassins”, les manifestacions es van dissoldre amb la intervenció de la Policia Militar, que va impedir que prop de 200 activistes catòlics i evangèlics envaïssin l’hospital.

La llei tan sols ho permet en cas de violència sexual, quan hi ha risc per a la vida de la dona o quan és un fetus amb anencefàlia

Al Brasil, avortar és un crim que pot comportar penes de fins a tres anys de presó. La llei tan sols ho permet quan l’embaràs és resultat de violència sexual, quan hi ha risc per a la vida de la dona o quan el fetus pateix anencefàlia. Sobre el paper, en cas de tractar-se d’un d’aquests tres escenaris, les dones poden ser ateses a les clíniques vinculades al Sistema Únic de Salut (SUS). Segons dades oficials, el Brasil té registrades 176 institucions on es fan avortaments legals. Però, a la pràctica, només en són 76 i, amb la pandèmia, el nombre de centres ha baixat a 42. Tot en un país de proporcions continentals on diàriament es registren prop de 180 casos d’agressions sexuals; on, cada hora que passa, quatre nenes menors de tretze anys són violades, i on cada dia es registren sis avortaments de menors víctimes de violacions.

Amb la polèmica encesa, el Ministeri de Salut va publicar a finals d’agost una modificació en el procediment d’atenció a les dones que després de ser violades sol·liciten avortar. En concret, la decisió del govern de Jair Bolsonaro exigeix als equips mèdics sotmetre la gestant a un extens qüestionari sobre la violació i informar-la sobre la possibilitat de visualitzar el fetus per mitjà d’un ultrasonograma. A més, els professionals de la salut hauran de comunicar el cas a una autoritat policial, independentment de la voluntat de la víctima de registrar la queixa o identificar l’agressor. A ulls dels especialistes, les noves directrius són un instrument més d’intimidació a les víctimes.


Mig milió d’avortaments clandestins cada any

Malgrat la criminalització de l’avortament, al Brasil milers de dones desafien anualment la llei amb pràctiques clandestines que, més enllà de les conseqüències legals, suposen clars riscos per a la salut de les gestants.

Segons les últimes estadístiques de l’Institut Anís, referència global en l’estudi dels drets reproductius femenins, l’any 2015 van avortar de manera clandestina 503.000 dones d’entre 18 i 40 anys al Brasil. Són més de 1.300 dones per dia. “És una pràctica comuna per a totes, però infeliçment ho és més per a les dones negres
i indígenes, un fet que interpretem com una vulnerabilitat d’accés a altres polítiques de salut i de prevenció de l’embaràs”, explica la investigadora de l’Institut Anís Gabriela Rondon. “Sabem que existeix una vulnerabilització major entre dones que ja estan vulnerabilitzades”, lamenta.

Les dades oficials estimen que l’avortament il·legal causa entre 200 i 215 morts a l’any, però la xifra podria ser molt més gran

De totes les pràctiques d’avortament clandestí, es calcula que la meitat es realitzen amb medicaments adquirits a través del mercat negre o internet, mentre que l’altra meitat “probablement es fan en clíniques clandestines o fent servir mètodes encara més insegurs, com l’ús d’herbes, tes i objectes perforants”, assegura Rondon. Les dades oficials estimen que l’avortament il·legal causa entre 200 i 215 morts cada any al país, però aquesta xifra, segons la investigadora, és “només el mínim”. Un estudi divulgat pel portal de notícies G1 revela que, el primer semestre del 2020, el nombre de dones ateses per complicacions en avortaments provocats o espontanis ha sigut 79 vegades més gran que el total d’interrupcions d’embarassos previstes per la llei. Entre els mesos de gener i juny, el SUS va fer poc més de 1.000 avortaments legals, mentre que, en el mateix període, es van realitzar gairebé 81.000 curetatges i aspiracions per netejar l’úter després de procediments incomplets, normalment resultats d’avortaments provocats.


“No volia ser presa ni morta”

Per garantir un procediment legal i segur, els camins de moltes brasileres tenen nom de països veïns. Travessen fronteres i viatgen a altres regions de l’Amèrica del Sud o Centreamèrica on la pràctica de l’avortament està legalitzada. A finals del 2017, la paulista Rebeca Mendes va convertir-se en la cara pública de la lluita a favor de la despenalització de l’avortament al país, després de sol·licitar al Tribunal Suprem poder avortar de forma legal. Davant la negativa de la justícia brasilera, la jove va viatjar a Colòmbia. “Aquella era la meva millor opció. No volia ser presa ni morta”, sentencia.

Crítica amb “l’apatia de la societat brasilera”, Mendes, de trenta-tres anys, assegura no haver-se penedit mai d’haver pres aquella decisió. “Tothom em deia que estaria depressiva, que el karma m’ho tornaria. I l’única cosa que vaig sentir just després d’haver fet el procediment va ser alleugeriment”, recorda.

La Marina (nom fictici) va descobrir a finals de juliol, en plena pandèmia del coronavirus, que estava embarassada de cinc setmanes. “Un dels primers sentiments que vaig tenir va ser de por de morir intentant avortar. També por de ser denunciada per algun metge, de posar en risc persones properes i de ser presa. Després va venir la tristesa per haver-me fallat a mi mateixa i haver comès un error tan gran amb el meu company”, detalla la jove, de trenta anys i veïna de l’estat brasiler de Paraná.

Milhas pela Vida das Mulheres dona suport logístic, jurídic i econòmic per poder avortar en territori brasiler o a l’estranger

“No aconseguia menjar i vaig trigar setmanes fins a admetre que estava deprimida. Vaig investigar frenèticament per internet opcions per avortar”, relata. Va ser així com la Marina va topar amb Milhas pela Vida das Mulheres, un projecte nascut el setembre de 2019 amb la voluntat d’assessorar i ajudar, a través de donacions, dones que busquen interrompre un embaràs no desitjat de forma legal i segura.

“Amb els aeroports encara tancats i sense gaire esperança, vaig escriure a l’organització i, pocs dies després, van dir-me que a l’agost obririen els vols cap a Mèxic”. Amb el suport de Milhas, la Marina va acabar avortant en una clínica privada de Ciutat de Mèxic, on la legislació permet interrompre els embarassos fins a la dotzena setmana de gestació.

Amb menys d’un any de vida, Milhas pela Vida das Mulheres ja ha rebut més de 890 sol·licituds de dones brasileres que volien interrompre el seu embaràs, més de 180 el mes d’agost. “Hem finançat, sigui de manera parcial o total, 30 viatges a l’exterior i hem garantit 84 processos legals al Brasil”, explica la creadora de l’entitat, Juliana Reis.

Amb menys d’un any de vida, han rebut 890 sol·licituds i han finançat de manera parcial o total 30 viatges per avortar

“Moltes vegades ens arriben dones que no tenen cap mena de consciència d’haver estat víctimes d’un abús sexual, sovint per part de les seves parelles. Els expliquem la llei i les assessorem. És un moment difícil, però també és una possibilitat d’accedir a l’avortament legal i segur dins la xarxa pública brasilera, encara que això també suposi haver de travessar el país per trobar condicions d’acolliment”, detalla Reis. Avui, Milhas està en procés de convertir-se en una entitat formal, una oportunitat que, segons la seva creadora, conduirà l’organització a “l’acció política”. “Volem començar a tenir accés al Tribunal Suprem del país, tant per demanar la despenalització de l’avortament com per qüestionar i fer avançar la interpretació de la llei actual”, augura.

Article publicat al número 507 publicación número 507 de la Directa