Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Fernanda

Les mirava poc i abaixava el cap, els ulls al plat, i quan bevia aigua tot el cos li feia mal. Anava canviant el drap amb el gel de mà. Tremolava. I la roba eixuta, que li anava gran, li relliscava per les espatlles i els malucs

| LABOÑO

Va saltar per la finestra com una llebre abans de ser caçada pel lleó. El terra era moll i relliscava i l’aigua se li ficava als racons entre la carn i l’ungla. La varen trobar feta un sac d’ossos i de blaus. Nua, completament nua. I mig porugues i mig valentes i sorores la varen fer passar a dins. Li oferiren roba, menjar i aigua. Li feren algunes preguntes, trucaren a qui et diuen que truquis en aquests casos i li donaren gel i s’assegueren a prop. Silencioses. Després tancaren tots els panys amb clau, ajustaren finestres i corregueren cortines. I encara feren més silenci quan sentiren que el lleó feia espetegar els taulons de fusta al fugir. Les mirava poc i abaixava el cap, els ulls al plat, i quan bevia aigua tot el cos li feia mal. Anava canviant el drap amb el gel de mà. Tremolava. I la roba eixuta, que li anava gran, li relliscava per les espatlles i els malucs.

Primer van arribar dos veïns. Un pel safareig i l’altre per donar lliçons. Ja t’ho havia dit; no pots seguir així. Al cap de poca estona arribaren els primers agents. Eren com armaris. Tan panxuts que l’armilla els quedava curta i els pantalons, mig ballarucs sota el melic. Només van fer preguntes i no van donar cap resposta. No hi podem fer gairebé res. Era moro, oi? T’ha de veure un metge. I van arribar els metges. I no van demanar cap mena de permís. Van anar a mirar-la de ben a prop i li van fer moure la mandíbula fins que va fer crec. I elles es miraven tots aquells homes i després la miraven a ella i se’n feien creus. I alguna estava enfadada, alguna volia plorar i alguna altra no s’ho acabava de creure. I si no l’haguessin trobada? Llavors van arribar més agents i van pujar al pis de dalt amb les seves panxes, la seva autoritat i la seva força. Picaren a la porta fins a tres vegades. I la tercera no fou ni de bon tros la vençuda
i ho deixaren córrer. Ja tornarà.

I a ella se l’endugueren a l’hospital, descalça i amb un jersei xop. Després la durem a comissaria per formalitzar la denúncia i tornarà a casa. A casa, amb el lleó. El lleó que havia saltat per la finestra i que ja tornarà

I a ella se l’endugueren a l’hospital, descalça i amb un jersei xop. Després la durem a comissaria per formalitzar la denúncia i tornarà a casa. A casa, amb el lleó. El lleó que havia saltat per la finestra i que ja tornarà. I es quedaren totes quatre assegudes amb les esquenes pesades i les vèrtebres encongides. Vinga va, ara una cerveseta i tot arreglat, deien els homes. No feu aquestes cares tan moixes, deien els homes.

Mentre esperaven i alguns els prenien declaració, uns altres van atrapar el lleó. De xiripa, per ingenu i per tornar a casa massa aviat. I l’emmanillaren, clar. I tot en ordre, clar. I declaracions fetes, van marxar.

Van marxar amb un Fiat 500, mudes i sense escoltar gaire la música fluixa, sabent que a casa les esperaven. Amb casa, amb cotxe, amb aquella pell blanca i tendra, amb la innocència, amb els estudis, amb el benestar, amb la salut, amb la riquesa. Amb la cruesa dels privilegis i les injustícies a les mans.

–Creieu que declararà?

Article publicat al número 507 publicación número 507 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!