És molt probable que alguna tarda hàgiu vist un grup de famílies i infants ocupant la calçada davant d’una escola. Potser hi havia música, pancartes i se sentien rialles de la mainada jugant i de les famílies fent petar la xerrada. Tot això al lloc on hi hauria hagut d’haver cotxes circulant. Si era el primer divendres del mes, entre les 16.30 i les 17.15 hores, éreu davant d’una de les accions del moviment Revolta Escolar.
El 27 de novembre de 2020, a les escoles Auró i Diputació, situades al bell mig de l’Eixample de Barcelona, un epicentre de transport motoritzat, de pol·lució i de soroll a la capital catalana, les famílies decidiren sortir a tallar el carrer per reclamar entorns escolars lliures de cotxes, i quinze dies després, disset escoles més de la capital catalana i de Badalona, així com associacions veïnals com Eixample Respira, s’hi van sumar. Des d’aleshores, el moviment no ha parat de créixer. Avui dia ja són 120 els centres de diversos pobles i ciutats del territori que hi participen, amb diferents graus de mobilització, i també s’ha estès a altres ciutats de l’Estat espanyol com Madrid, Bilbao, Cartagena, Lugo o Saragossa, entre d’altres. Compten amb una pàgina web des d’on permeten a les associacions de famílies d’alumnat (AFA) adherir-s’hi i on surten programats els talls més regulars. “Per l’Eixample passen 350.000 vehicles cada dia: hi passen més vehicles que veïnes. El que necessitem és un canvi de model de ciutat”, reivindica Marc Hurtado, pare de dos infants de l’Escola 9 Graons del barri de la Dreta de l’Eixample i participant en la Revolta Escolar.
Al 94 % de carrers de l’Eixample de Barcelona es va superar el 2020 el límit recomanat per l’OMS de partícules en suspensió
El gener de 2022, Hurtado i altres famílies van publicar l’“Estudi mobilitat i salut en entorns escolars”, una investigació en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca va enquestar 83 AFA de tot Catalunya i 185 famílies de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de Girona. Els resultats indicaven que, de les famílies que viuen a menys de quinze minuts caminant del centre (un 75 % del total). En un 82 % dels casos es desplacen a peu i menys d’un 10 % ho fa en moto o en cotxe. Tanmateix, hi ha la percepció que, en un 85 % dels casos, l’alumnat té problemes d’accés a l’escola, i un 75 % de les famílies pensa que anar a l’escola soles no és prou segur per la canalla.
Riscos per a la salut
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), en l’“Informe 2020 d’avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona”, diu ben clar que “la contaminació de l’aire és el principal risc ambiental per a la salut”, que “afecta en totes les etapes de la vida, inclosa la gestació, i perjudica el desenvolupament neuronal i respiratori dels infants”. L’estudi valora que, a causa del descens de la contaminació pels efectes de les restriccions de la mobilitat durant el període de confinament, “per primera vegada” es va complir “el nivell guia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el valor límit anual de la Unió Europea (UE) per diòxid de nitrògen, però que, pel que fa a les micropartícules en suspensió PM2,5 i PM10, “tot i haver assolit mínims històrics […] han seguit superant de forma generalitzada els nivells guia de l’OMS”. L’informe també estima que “si la contaminació habitual (dels anys 2018-2019) es reduís de forma permanent als nivells observats el 2020 […] a la ciutat de Barcelona, s’evitarien el 4 % de les morts naturals (al voltant de 600 morts cada any), el 19 % dels nous casos d’asma infantil i el 5 % dels nous casos de càncer de pulmó (al voltant de cinquanta casos anuals)”. Aquest percentatge, segons l’estudi, varia molt entre districtes de Barcelona. En el cas de l’Eixample, per exemple, els límits de l’OMS se superaven en el 94 % dels carrers. La capital catalana també supera les recomanacions de l’OMS en nivells d’ozó, benzè i benzo(a)pirè a l’aire. Paral·lelament, altres estudis categoritzen Barcelona com una de les ciutats més sorolloses d’Europa i del món.
Ferran Campillo, pediatre i coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, remarca que l’exposició crònica a alts nivells de soroll afecta el “desenvolupament neurològic” i que “aquells nens que viuen a zones amb una major densitat de trànsit motoritzat o assisteixen a escoles amb aquestes característiques, tenen pitjors resultats en escales cognitives o de memòria de treball, i fins i tot alguns estudis apunten que un pitjor rendiment acadèmic”. A part, remarca que l’exposició a soroll crònic també “és una causa molt freqüent de problemes cardiovasculars i d’insomni”.
Diversos membres de la Societat Catalana de Pediatria donen suport actiu a la Revolta Escolar i han preparat tota mena de materials de divulgació com el document “Pedalem cap a l’escola” (2022), on s’indiquen tots els beneficis mèdics i psicosocials d’anar amb bicicleta als centres educatius.
El pediatre Ferran Campillo remarca que els infants, avui, “passen unes vint hores al dia en espais tancats i el 40 % tenen excés de pes”
“Els nens d’avui passen prop de vint hores al dia en espais tancats, són més sedentaris, i prop del 40 % presenta excés de pes”, explica Campillo. I recorda que el sobrepès a la infància “no és exclusivament un tema d’estètica o d’autoestima, sinó de diabetis o de risc cardiovascular en el futur: cada vegada tenim més patologies cròniques, estem carregant el sistema sanitari”.
Polítiques públiques insuficients
La Revolta Escolar va agafar volada després del període de restriccions durant la pandèmia de la covid-19. Sobretot l’any 2021, marcat per la implementació de mesures de distanciament social per prevenir el contagi, es va poder comprovar de forma més palesa la necessitat d’entorns més segurs i pacificats al voltant de les entrades i sortides dels centres educatius. L’any 2020, l’Ajuntament de Barcelona ja havia posat en marxa, en aquesta direcció, el pla “Protegim les escoles”, però el 26 % de les AFA enquestades per la Revolta Escolar diuen no haver rebut encara cap actuació al seu centre relacionada amb el pla municipal, la majoria de les famílies (el 74 %), tot i trobar positives les mesures que contempla, consideren que no són suficients.
Les actuacions que reclama la mobilització són la reducció a, com a màxim, un carril de circulació de vehicles privats davant de cada centre educatiu i restriccions en els carrers adjacents, artefactes dissuasius que assegurin una velocitat no superior als vint quilòmetres per hora, reformes individualitzades a les façanes, interiors i patis d’escola que pal·liïn la contaminació; increment de l’espai verd (també barrera contra el fum i el soroll) i de l’espai dedicat a vianants davant dels centres; augment de la xarxa de carrils bici “segurs i practicables” i l’aplicació efectiva general de diverses lleis que decreten l’obligatorietat de garantir aire net d’alta qualitat dintre dels edificis, però que, com denuncien en el seu manifest, “no s’està fent res per aplicar-les”.
Un bicibús és un grup d’escolars que recorre en bici una ruta fins al seu centre educatiu. N’hi ha una vintena als Països Catalans
“El resum és que a tothom li sembla bé donar més espai als infants, o que es redueixi el soroll, però a l’hora de la veritat les accions de les administracions són molt reduïdes.”, explica Marc Hurtado. “El gran problema són els conceptes de mobilitat de vehicles particulars i de xarxa bàsica, on a l’Ajuntament l’hi és molt més difícil qualsevol actuació.” La xarxa bàsica són tots aquells carrers considerats connexions interurbanes. En el cas de l’Eixample de Barcelona, gairebé tots ho són.
A l’escola amb bici
Un bicibús és un grup d’infants que recorre en bici una ruta prèviament establerta com a forma de desplaçament cap al seu centre educatiu, acompanyats o no de persones adultes (en funció de l’edat). Les parades de la línia estan prèviament establertes, i les joves ciclistes s’hi van unint a l’hora acordada, quan el bicibús passa per la seva parada. La idea va néixer a Vic (Osona) l’any 2020, de la mà d’una mare i una filla que anaven a escola amb bicicleta, però que no tenien una forma còmoda d’arribar-hi. “A vegades fins i tot m’havien dit que era una mala mare per posar en perill la seguretat de la meva filla”, comenta Helena Vilardell, qui també és mestra del col·legi concertat El Petit Miquel de Vic. “Alguns alumnes meus també venien en bicicleta i no sabien per on transitar, o passaven per la vorera amb por, amb la bicicleta al costat,” recorda. Davant d’aquesta necessitat va muntar el primer bicibús escolar i es va fundar l’associació Canvis en Cadena, per promoure la proposta, que ja s’ha replicat a més de vint municipis dels Països Catalans, des de nucis urbans grans com Barcelona, Lleida, Sant Cugat del Vallès, Manresa o Granollers, però també a localitats més petites com Sant Julià de Vilatorta, Prats del Lluçanès o Santa Eugènia de Berga. Algunes de les línies d’aquests bicibusos comencen des de fins a cinc quilòmetres del centre escolar, i n’hi ha que, al final, poden arribar a acumular entre trenta i setanta ciclistes, entre infants i acompanyants adultes. Hi ha centres educatius amb fins a tres línies.
“El què ens costa més és canviar els hàbits dels adults, que no vulguin sacrificar aquests minuts de més, però molta mainada ja s’hi apuntaria encantada”, explica Mar Medina, mare de dos fills i membre del bicibús de les escoles Domeny i Balandrau de Girona, situades al mateix carrer. “Tu dius que avui hi ha bicibús i no els ho has de repetir tres vegades, sortim abans de casa”, explica. “Hi ha una pujada bastant forta abans d’arribar a les escoles i moltes famílies diuen que quan van soles amb la criatura no hi ha manera que la pugin. En canvi, quan anem tots en grup i ens anem animant, veus que puja tothom i que estan contents”.
El 15 de maig, el Moviment Bicibús de Catalunya va organitzar la primera Kidical Mass (Massa Crítica infantil) a Barcelona. Dos milers d’infants i persones adultes van pedalar conjuntament i van bloquejar el trànsit per reclamar carrers més segurs per les bicicletes, més infraestructura ciclista, i que nens i nenes puguin gaudir de l’espai públic igual que les adultes. La cita va coincidir amb altres bicicletades similars organitzades a més de 200 ciutats del món. Es pretén repetir-ho la pròxima primavera.
