Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Església i empresariat es reparteixen el negoci de la caritat nadalenca

Les grans campanyes de recollida d’aliments o de captació de donacions econòmiques durant el Nadal, impulsades per la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL) o mitjans públics, amaguen tota una sèrie d’interessos econòmics, fiscals i de millora de la imatge d'entitats bancàries i empreses milionàries que hi col·laboren

Arriba el mes de desembre i al centre social Ca Saforaui, ubicat a Gandia (la Safor), ja està tot preparat per arrencar la campanya de recollida de joguets. S’estableixen quatre punts, en sis localitats diferents de la comarca -Potries, Vilallonga, Barx, Ròtova, Bellreguard i Gandia-, on el veïnat pot acudir per donar aquelles joguines que ja no fa servir. Arreu dels Països Catalans, són molts els col·lectius socials i autoorganitzats que tiren endavant aquest tipus d’iniciatives i porten les festes del solstici d’hivern a la població més vulnerable. En contraposició a les campanyes, que reivindiquen un sentit comunitari i transformador per als barris, en aquesta època de l’any, però, també proliferen les iniciatives caritatives lligades al consum i que després del dia de Reis, desapareixen. Per al membre de Ca Saforaui, Ausiàs Galbis, qui fa tres anys que organitza campanyes de recollida d’aliments, roba i joguets de segona mà a la comarca, els “grans espectacles solidaris, els quals no combatran mai la desigualtat,” són un exemple “dels mecanismes d’alineació i de legitimació social del sistema capitalista”.

Una d’aquestes grans iniciatives és el Gran Recapte d’Aliments, que se celebra l’últim o el penúltim cap de setmana del mes de novembre. Simbolitzada amb el logotip de dos pardalets menjant d’un bol, l’activitat de la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL) aconsegueix aglutinar un alt percentatge de les compres que es registren al llarg de tot l’any en tan sols dos dies. En 2018, per exemple, a Catalunya es va recaptar un total de 4.310.000 quilograms d’aliments en 2.926 punts de recollida, segons les dades publicades per l’entitat. Al País Valencià, es van recollir 2.250.000 quilograms, mentre que a Mallorca -a Eivissa, Formentera i Menorca la Federació no té implantació-, en van rebre 114.682. En l’àmbit de l’Estat espanyol, FESBAL va recaptar més de 21 milions de quilos d’aliments, una xifra que s’ha mantingut al llarg de les edicions anteriors.

Federació Espanyola de Bancs d’Aliments envia la totalitat del recapte a organitzacions religioses així com a organitzacions en contra de l’avortament, com Provida, a Legionarios de Cristo o a centres relacionats amb l’Opus Dei

Conscients de la importància de la imatge, la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments es presenta com un voluntariat social que té l’objectiu de “recuperar els excedents alimentaris de la nostra societat i redistribuir-los, a través d’entitats benèfiques, entre les persones més necessitades, evitant el seu balafiament”. La realitat, però, és molt diferent. A les portes dels grans supermercats, com Mercadona, Alcampo, Carrefour o El Corte Inglés, un grup de voluntàries col·loca l’estand de la Federació perquè les consumidores destinen part de la seua compra a l’entitat, la qual, tal com revela a les seues memòries anuals, envia la totalitat del recapte a organitzacions religioses, com parròquies, convents o monestirs, així com a organitzacions en contra de l’avortament, com Provida, a Legionarios de Cristo, una de les congregacions més poderoses a l’Amèrica del Sud i amb més denúncies per abusos sexuals i pederàstia o centres relacionats amb l’Opus Dei.

L’activitat és possible gràcies a les prestacions i subvencions públiques que rep FESBAL, les quals suposen un ingrés de 2.267.793,57 euros, tal com recull l’informe econòmic de 2018. Durant anys, la partida pressupostària més important gestionada pels bancs d’aliments de la Unió Europea procedia de la Política Agrària Comuna (PAC). En l’actualitat, després que alguns països criticaren el fet de destinar part del pressupost de la PAC a aquestes iniciatives, els recursos provenen de les partides socials previstes en el Fons d’Ajuda Europea per als més necessitats (FEAD), que en els pressupostos per al període 2014-2020 ha suposat una assignació de més de 3.800 milions d’euros.

La Federació de Bancs d’Aliments destina aquestes subvencions, tal com denuncien des de la Xarxa de Consum Solidari, a comprar aliments a les indústries agroalimentàries, per tant, “es pot concloure que un 70% del que obtenen està subvencionat amb diners públics, mentre que la resta són compres que promouen a les grans superfícies per a després ser donades” per les usuàries, matisa Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari i economista especialitzat en alimentació i consum responsable, a l’anàlisi La gran recollida d’aliments: fer negoci amb la bona voluntat.


Les vísceres de la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments 

Des dels seus inicis, malgrat que la Federació es vanagloria de ser una “ONG aconfessional i apolítica”, ha mantingut una relació molt estreta amb els sectors catòlics més reaccionaris. Els seus orígens es remunten a l’any 1987, amb la creació del primer Banc d’Aliments en la ciutat de Barcelona, fundat per Josep Miró i Ardèvol, membre fundador d’Unió del Centre de Catalunya (UCC) fins a la seua integració a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i impulsor de l’associació E-cristians, nascuda en l’any 2001, amb la finalitat de fer present les posicions catòliques entre les institucions públiques i evitar “la creixent exclusió del fet cristià”. Ardèvol també és conegut per la seua lluita en contra del divorci, l’avortament o el matrimoni entre persones homosexuals.

Amb la creació del primer banc i l’aparició de molts altres arreu de l’Estat espanyol, es va crear la Fundació de Bancs d’Aliments d’Espanya (FBAE) en l’any 1993, impulsada pel sacerdot de l’Opus Dei José María Sanabria. Tres anys més tard, es constituiria l’actual FESBAL, amb la col·laboració d’entitats bancàries, com Bankia, Santander, Sabadell, BBVA o la Caixa; i d’empreses, fundacions i associacions de diferents àmbits, com l’Associació de Premsa de Madrid, AdifAlsaCepsa, Repsol, Correus, Telefònica, Vodafone, o grans cadenes de supermercats i marques d’alimentació com, per exemple, El Corte Inglés, Eroski, Dia, Mercadona, Carrefour, Supercor, Nestlé, Coca Cola, PascualCalvo o Campofrío.

Des dels seus inicis, malgrat que la Federació es vanagloria de ser una “ONG aconfessional i apolítica”, ha mantingut una relació molt estreta amb els sectors catòlics més reaccionaris

Al suport constant de l’església i d’empreses que acumulen volums de negoci milionaris, se suma el de la Casa Reial espanyola, a través de la Fundació Reina Sofia; així com el de la classe política conservadora, amb la col·laboració de les administracions locals de molts municipis o el significatiu nomenament de l’exalcaldessa de Madrid, Ana Botella (PP), com a presidenta d’honor de la Federació. El càrrec es va fer públic en l’any 2001, arran de l’esclat de l’escàndol financer de Gescartera. La societat d’inversió de capital variable (sicav) -societats utilitzades per les grans fortunes com a una ferramenta legal per evadir impostos- havia desviat més de 120 milions d’euros a societats de constitució fraudulenta per a convertir-se en la propietària dels fons. Una de les accionistes de Gescartera era, precisament, la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments. En 1998, Antonio Rafael Camacho, propietari de la sicav, junt amb el seu pare, José Camacho, van regalar a FESBAL 24.040 euros, amb el compromís de què l’ONG els invertiria en Gescartera i es convertiria en accionista de la gestora de fons d’inversió, amb el 5,42% del capital.

A cada delegació territorial, la Federació compta amb un òrgan directiu i administratiu propi. La majoria tenen en comú, però, la presència de noms rellevants del món empresarial i alimentari. Per exemple, durant alguns anys, el Banc d’Aliments de Barcelona va estar presidit per Antoni Sansalvadó i Tribó, antic directiu logístic i actual accionista de l’empresa Áreas y Serunión, filial de la multinacional Elior. Avui dia, l’empresa, líder en el sector de la restauració, ofereix menjar a 3.050 menjadors i atén diàriament més de 498.000 persones en escoles, empreses, hospitals o centres de la tercera edat. Des de l’any 2017, el càrrec de presidència està en mans de l’empresària Roser Brutau i Basté. Tanmateix, Áreas y Serunión segueix representada amb el vocal Antoni Llorens i Tubau, president i director general de la societat.

Nestlé també tenia la seua representació al Banc d’Aliments de la capital catalana, a través del secretari de la Federació, Eduard Arruga i Valeri, qui ha sigut director de planificació estratègica i cap d’estudis macroeconòmics i sectorials de la companyia agroalimentària. Ebro Agrícolas, Riera Marsà SA, i Gallina Blanca i Agrolimen continuen ben presents en la direcció de l’entitat, respectivament, amb els vocals Alfons Carner i SuñolJavier Riera-Marsà Bonmatí i Lluís Carulla i Font, qui també és membre del consell assessor del Banc Santander a Catalunya. L’associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC) també té reservat el seu vot, a través del vocal Josep Maria Bonmartí, director d’AECOC.


Les gales benèfiques a les televisions públiques

A Catalunya, una altra de les grans campanyes caritatives és la Gran Marató de TV3, que busca “recaptar fons per sensibilitzar la societat i impulsar la investigació biomèdica sobre les malalties tractades durant el programa”. Des de l’any 1992, la Marató de TV3 ha recaptat un total de 187.936.376 milions d’euros, segons publiquen al seu espai web de transparència. Darrere, però, també hi ha destacades entitats bancàries i empreses capitalistes amb grans beneficis, com Movistar, la Caixa, Mercadona, Repsol, Aigües de Barcelona, Hyundai o la Fundació Abertis, corporació catalana dedicada a les infraestructures de comunicació i transport. Als Països Catalans, Abertis controla diversos operadors d’autopistes, com AcesaAucatInvicat o Aumar. També gestiona algunes mercantils d’autopistes del Brasil, l’Estat francès, l’Argentina, Colòmbia, els Estats Units, el Regne Unit o Xile.

La Marató de TV3 |Arxiu

 

El mes de desembre, la cadena pública espanyola també dedica part del seu prime time a les gales benèfiques. Entre diferents monòlegs i actuacions o entre les innocentades a diferents personatges públics del panorama televisiu, esportiu i artístic, s’emeten imatges “amb les quals es busca apel·lar més a les emocions que a la raó”, critica el sociòleg valencià Alfredo Artigas, membre de la cooperativa d’advocades i sociòlogues el Rogle. En aquesta línia, per a la politòloga Mel Fabra, “l’auge d’aquestes campanyes en Nadal està molt lligat a les polítiques neoliberals actuals, en què s’integra el valor de la solidaritat per a reduir els càrrecs de consciència, no atacar el mateix sistema capitalista i mantenir l’statu quo”.

L’origen d’aquestes gales benèfiques organitzades pels grups mediàtics es remunta als anys de la dictadura franquista, quan el dictador Francisco Franco i, en aquest cas, més concretament la seua esposa, Carmen Polo, decideixen encetar tota una estratègia de propaganda del règim amb la celebració de recitals benèfics durant el Nadal, en el teatre El Pardo i, a partir dels anys 60, en el Teatro Calderón de Madrid. En aquestes sales, presidides per Carmen Polo i presentades pels locutors radiofònics de l’època, actuaven artistes com Carmen Sevilla, Lola Flores o Lucero Tena, entre d’altres. Igualment, en aquestes dates, li agradava visitar centres de beneficència o fer donacions, “que en comptades ocasions procedien del seu patrimoni, si no del pressupost de l’Estat”, escriu la historiadora, periodista i escriptora Carmen Enríquez en el seu llibre Carmen Polo, la señora de El Pardo.


Les desigualtats socials darrere les campanyes

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), entre l’any 2008 i 2018, la remuneració de les persones assalariades ha augmentat en un 0,08%, mentre que en el mateix període els beneficis empresarials es van disparar en un 11,34%. L’enquesta d’estructura salarial de l’INE també mostra que el 13,06% de les treballadores cobra, com a molt, el salari mínim, i que el salari mitjà a temps parcial va ser un 60% inferior al de la plantilla a temps complet. També en l’àmbit laboral, en l’any 2018, un 90% dels contractes registrats pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) van ser temporals. En concret, el 28% dels contractes temporals tenien una duració d’una setmana o menys, i quasi un 40% tenien una duració d’un mes o menys. Així doncs, l’any passat, la duració mitjana dels contractes temporals va ser de 52 dies.

A l’altra cara de la moneda, en l’any 2016, les 134 multinacionals espanyoles que compten amb una facturació anual de més de 750 milions d’euros van pagar en tot el món 11.594 milions d’euros per l’Impost sobre Societats, un 12,6% del seu benefici global, que es va situar en els 91.849 milions, segons les dades publicades el passat mes de novembre per l’Agència Tributària espanyola. “Les principals empreses no paguen el que els hi correspon en proporció als seus guanys, entre altres raons, perquè una part considerable de la seua facturació es vehicula a través de paradisos fiscals o empreses pantalles per evadir impostos”, explica Francesc Bayo, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. A conseqüència de l’existència dels beneficis fiscals, durant el 2017, les arques públiques van deixar d’ingressar gairebé 42.150 milions d’euros.

Segons l’últim estudi de la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada), el 18,4% de la població espanyola -8,5 milions de persones-, es troba en una situació d’exclusió social

El resultat d’aquesta realitat social i econòmica “és un augment de la pobresa i l’exclusió social”, afirma Bayo. Segons l’últim estudi de la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada), el 18,4% de la població espanyola -8,5 milions de persones-, es troba en una situació d’exclusió social, 1,2 milions de persones més que abans de l’esclat de la bombolla immobiliària en 2008. A més a més, el 14% de les persones que treballen estan en risc d’exclusió. L’informe posa l’accent en la falta d’accés a un habitatge digne, ja que, seguida de l’atur, la vivenda es converteix en el primer factor de vulnerabilitat social, amb una pujada del preu de lloguer d’un 30% en els últims dos anys i dos milions de persones que viuen amb la incertesa de quedar-se sense casa.

En aquest context, tal com denuncia Bayo, “en compte de millorar les polítiques socials que facin front a la pobresa i abordar les causes que la generen, abunden les pràctiques caritatives assistencials, que han existit tota la vida i emergeixen amb força en els temps nadalencs”. I adverteix: “No hem d’oblidar quina és la cara real de la creixent desigualtat, motivada per la naturalesa mateixa del capitalisme i la qual les pràctiques caritatives no poden emblanquinar”. Dins d’aquestes pràctiques, Artigas destaca l’estratègia de l’oligarquia conservadora que controla les entitats bancàries i els fons d’inversió a l’Estat espanyol, la qual opta per “no desnonar en dates nadalenques”, amb l’objectiu de “no generar imatges ‘antipàtiques’ per a la seua premsa” i “estalviar-se la notícia de què una família desnonada passarà la Nit de Nadal al carrer”


Triple benefici: econòmic, fiscal i d’imatge

El benefici més immediat que suposen les campanyes de recollida d’aliments és un increment dels ingressos que obtenen les cadenes de supermercats, ja que, majoritàriament, aquestes iniciatives no consisteixen en una donació, sinó en una compra a les grans superfícies per a després, donar els productes adquirits. Per tant, una part dels guanys va destinada “als pocs que tenen el monopoli de l’alimentació i que, precisament, estan en l’origen dels problemes socials i alimentaris actuals, perquè aconsegueixen els seus fruits a costa d’explotar els agricultors i ramaders i pagar-los el mínim possible”, subratlla Bayo, per a qui aquestes pràctiques no comporten un reforç del teixit productiu i de l’economia locals, “element bàsic per a combatre les mancances alimentàries”.

Des del Seminari d’Economia Crítica Taifa i la Xarxa de Consum Solidari, subratllen l’agreujament de la malnutrició que sofreixen les persones més vulnerables i que alimenten aquestes campanyes, ja que els aliments donats han de ser imperibles, és a dir, fàcils de transportar a grans distàncies i de conservar i emmagatzemar durant llargs períodes de temps, com paquets de productes dolços, pasta, llet o llegums. “El banc d’aliments proporciona el tipus d’aliments que la dieta té en excés i no subministra els aliments que farien falta per a equilibrar-la i combatre la malnutrició”, remarca Montagut.

El recapte d’aliments no es registra com a donació realitzada per persones individuals, sinó com a una donació que fan els supermercats, “la qual cosa suposa una desgravació fiscal per a les empreses”, explica l’economista Francesc Bayo

Les expertes alerten també de la poca practicitat que suposa la gestió d’aquestes iniciatives. La Federació Espanyola de Bancs d’Aliments es caracteritza per una estructura centralitzada de distribució de milers de tones d’aliments, els quals, des dels diferents punts de recollida, són transportats fins a un únic magatzem en cada territori, des d’on tornen a ser empacats i traslladats a les diferents organitzacions. “Aquest recorregut és innecessari i, a més a més, parlem d’un treball i d’unes despeses finançades amb les donacions de la gent”, puntualitza Bayo.

Les cadenes alimentàries, les grans beneficiàries de les campanyes de recollida d’aliments, a banda d’augmentar les seues vendes i aconseguir publicitar-se com a empreses ètiques, solidàries i compromeses amb la lluita contra les desigualtats, també gaudeixen de beneficis fiscals, ja que el recapte d’aliments no es registra com a donació realitzada per persones individuals, sinó com a una donació que fan els supermercats, “la qual cosa suposa una desgravació fiscal per a les empreses”, explica l’economista. La mesura està recollida en la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge. “Davant d’aquest entramat d’interessos, resulta difícil no veure el perquè aquestes empreses continuen donant suport als bancs d’aliments i utilitzant els seus objectius caritatius”, afegeix.


Anar a
 l’arrel del problema

El principal problema al qual s’enfronten les persones en situació d’exclusió social és “superar l’estigma i atrevir-se a fer pública la situació d’injustícia per la qual estan passant”, conta Galbis. Per això, els col·lectius i plataformes que visibilitzen i denuncien la precarietat en què viuen moltes famílies consideren essencial col·lectivitzar els problemes que se sofreixen de manera individual i aconseguir traspassar l’esfera d’allò privat per convertir-los en un problema social. “Davant d’aquesta necessitat, nosaltres els intentem conferir una autoestima i seguretat. Fem un treball constant, en què les afectades també en són partícips i s’impliquen activament, per empoderar-se i crear una identitat col·lectiva”, expressa l’activista de la Safor.

A diferència del treball de base, transformador i col·lectiu, els bancs d’aliments no estableixen cap vincle amb la ciutadania més vulnerable. “Se’ls fa dependre d’unes donacions gratuïtes, la qual cosa, lluny de permetre interactuar i reflexionar de manera col·lectiva, estigmatitza i minva l’autoestima de les persones”, rebla amb rotunditat Galbis, per a qui la solidaritat no implica ajudar en Nadal únicament, sinó treballar dia a dia, crear xarxes de solidaritat i espais polítics que permeten l’autogestió dels barris, “per ensenyar a la societat que hi ha una altra realitat possible i la podem fer juntes”.