Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Daniel Gallardo, el madrileny que compleix dos mesos a la presó per solidaritzar-se amb Catalunya

El jove va ser detingut la nit del 16 d'octubre a Madrid acusat d'atacar presumptament a un policia amb un pal de fusta, un cop desconvocada la mobilització contra la sentència del Tribunal Suprem als líders socials i polítics independentistes. L'informe mèdic presentat està signat dues hores abans i en un lloc diferent d'on es van succeir els fets

Concentració a la Puerta del Sol en solidaritat amb Catalunya / Álvaro Minguito

“Dani estava en el moment i el lloc equivocat”, explica Sara, la seva amiga. Daniel Gallardo, de 22 anys, procedent de Cadis i des de fa diversos anys amb residència a Getafe, va ser una dels centenars de persones que el passat 16 d’octubre van acudir a la Puerta del Sol per a concentrar-se en suport a les desenes de detingudes a Catalunya en el marc de les protestes contra la sentència del Procés. Poques hores després de la concentració, ell va ser una de les quatre persones detingudes —una d’elles menors d’edat— i va ser l’únic al qual el Jutjat d’Instrucció número 22 de Madrid li va ordenar presó preventiva. Dimarts 17 de desembre va complir dos mesos en preventiva i el seu entorn preveu que passarà allí les festes de Nadal.

La Policia Nacional espanyola acusa Daniel de desordres públics, atemptat o resistència a l’autoritat i lesions, “pack habitual” en les manifestacions, segons explica el seu advocat, Mario López, en un acte organitzat pel Movimiento Antirrepresivo de Madrid i celebrat al Teatro del Barrio, al barri de Lavapiés, per a difondre el seu cas, en el qual han participat Sara, l’advocat i membres de la plataforma.

Els agents van perseguir a diversos joves, entre ells a Daniel i a una amiga seva. Un dels agents la va atrapar i va començar a colpejar-la repetidament amb la porra, fins que Daniel va acudir a socórrer-la

El relat de l’atestat policial narra que, després de la concentració a la Puerta del Sol, diverses persones van sortir corrent i a l’altura de la plaça de la Villa es van dispersar per diversos carrers “causant estralls i desordres públics”. Els agents van perseguir a diversos joves, entre ells a Daniel i a una amiga seva, Elsa. Un dels agents la va atrapar i va començar a colpejar-la repetidament amb la porra. Va ser llavors quan Daniel va acudir a socórrer-la.

Daniel, Elsa i el policia van ser atesos allí mateix per un dispositiu d’emergències mèdiques, que va elaborar informes mèdics de les lesions sofertes pels tres. El d’Elsa mostra els múltiples hematomes dels cops de porra. “Tu no vas sentir com xisclava Elsa”, afirma Sara que Daniel li va dir quan li va preguntar pel succeït en una de les visites que va aconseguir fer-li a la presó d’Alcalà Meco, on està tancat des del passat 17 d’octubre. “Va sortir a defensar-la, com hauríem fet tots si veiem que estan donant una pallissa a una amiga nostra”, afirma Sara. “Lluitar contres les injustícies no és un delicte, és un dret i un deure”, afegeix.

L’informe mèdic presentat pel policia en l’atestat està datat dues hores abans d’aquests fets i assenyala un altre lloc com l’espai en el qual va ser atès per l’ambulància. “Si el policia hagués estat tan malament, l’haurien hospitalitzat i després haurien ofert el comunicat hospitalari”, afegeix l’advocat, qui explica que al comunicat de Daniel tampoc es presenta el tipus de lesions que els policies li haurien produït, almenys per reduir-lo si realment estava suposant un perill.


Uns pals inexistents

Daniel, l’amiga agredida per l’agent de policia i dues persones més van ser detingudes i posades a disposició judicial l’endemà. Tots menys Daniel, que va ser l’únic a prestar declaració, van ser posats en llibertat amb càrrecs de resistència i desordres. “Molt ben organitzats, la policia va aportar en els atestats unes fotos en les quals es veien uns pals grans i difícils d’agafar amb els que suposadament va agredir a la policia, però ell no tenia cap de les esgarrapades que hauria d’haver tingut si hagués agafat un pal de palet”, explica l’advocat, qui assenyala que ben aviat els mitjans de comunicació van donar difusió a aquestes imatges facilitades des del Ministeri d’Interior amb la intenció de causar alarma social. “El jutjat, amb una rapidesa bastant misteriosa, igual pel fet que estaven a punt d’acabar la guàrdia, va decretar presó provisional i el va enviar a Alcalà Meco”, afegeix.

La jutge va decidir per a Daniel presó preventiva com a mesura cautelar, malgrat que fa diversos anys que viu a Getafe, on té un contracte de lloguer —en un habitatge del qual l’han fet fora en entrar a presó preventiva— i un contracte de treball a mitja jornada. “És una persona molt involucrada als moviments socials, treballava on podia per a pagar-se el lloguer i en les seves estones lliures feia esport i quedava amb els seus amics… Per a res és un noi conflictiu, no té problemes amb ningú”, afirma Sara. Després de dos mesos en preventiva, Sara explica que, encara que Daniel és una persona alegre, sí que el veu malament. L’advocat explica que actualment està en un mòdul amb altres joves de 23 o 24 anys, però que està intentant que el canviïn de mòdul de presó. “Encara que és una persona tranquil·la que no té cap mena de conflicte, està veient el tracte denigrant  que donen alguns funcionaris a la presó i està presentant queixes”.

Fa uns dies, el jutjat va rebutjar el recurs presentat pel seu advocat per a sol·licitar la seva posada en llibertat, fet del qual es van assabentar diverses setmanes després. Actualment, treballen en un nou recurs per a presentar tota la documentació que demostri el seu arrelament a Madrid

Fa uns dies, el jutjat va rebutjar el recurs presentat pel seu advocat per a sol·licitar la seva posada en llibertat, fet del qual es van assabentar diverses setmanes després. “En aquesta fase [d’instrucció] no existeix la possibilitat de tenir un procurador d’ofici, són de pagament, i moltes vegades els jutges no comuniquen determinades resolucions i tot s’allarga”, explica Mario López. Actualment, treballen en un nou recurs per a presentar tota la documentació que demostri el seu arrelament a Madrid. Daniel va estudiar secundària en Valdemoro i viu a Getafe des de fa anys. Va començar Filologia Hispànica, però va deixar la carrera i avui dia volia començar a estudiar Auxiliar d’Infermeria. “Hi ha molts indicis que Dani no ha comès desordres públics, atemptat o resistència a l’autoritat o lesions, és una persona sense antecedents penals ni policials, mai havia estat a la presó, no té risc de fugida perquè vivia de lloguer a Getafe amb els seus treballs precaris, amb perfil de persona treballadora i estudiant que havia deixat els estudis perquè és molt complicat treballar i estudiar quan estàs tan precaritzat”, afirma l’advocat.

Des de la defensa s’ha preparat un document mèdic forense en el qual s’explica que la falta de macadures a les mans de Daniel demostren que no va sostenir cap pal de fusta com els que mostren els agents de policia en l’atestat. El pròxim 21 de gener hi ha diversos agents citats a declarar: “Veurem si es contradiuen, si realment va haver-hi aquestes lesions. Veurem fins a quin punt és necessari tenir a una persona a la presó quan pot ser que fins i tot hi hagi hagut muntatges”, continua l’advocat, que anuncia que en les dates abans de Nadal sol·licitaran de nou al jutjat la seva posada en llibertat condicional.

Des del Movimiento Antirrepresivo de Madrid consideren que Daniel ha estat utilitzat com “un cap de turc per a evitar la solidaritat amb Catalunya”, segons explica Marco, membre d’aquest col·lectiu. Marco recorda com, en la primera setmana de protestes després de la sentència del Procés, van començar a enviar a presó provisional als primers detinguts a Catalunya i l’actual ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar que estarien a la presó provisional mentre seguissin les protestes; “va declarar que eren ostatges”, afirma l’activista. “Desgraciadament hem vist que no tenia per què amagar-se i, un cop les protestes s’han anat relaxant, la majoria de presos han anat sortint. Es va arribar a comptar entorn de 30 persones en presó provisional i ara no arriben ni a deu”, apunta.

“Tot apunta al fet que és un muntatge policial però tampoc és el fonamental”, continua. “El problema que gira entorn de tots els presos polítics és la falta de drets fonamentals: igual que no hi ha dret al treball i a l’habitatge, igual que es lleva a Catalunya el dret a l’autodeterminació, es castiga la solidaritat amb ells, la llibertat de manifestació, d’expressió, la protesta”, conclou, subratllant la invisibilització del cas de Daniel a Madrid en comparació amb Catalunya, on la seva situació és ben coneguda i fins i tot han estat convidats a un programa de TV3.

 

Article publicat originalment a El Salto Diario

Articles relacionats