Una espècie no es considera invasora per la seva naturalesa biològica, sinó que ho esdevé per dos motius principals. En primer lloc, pel transport causat per les activitats humanes i, segon, per la interacció amb les espècies de l’ecosistema on ha estat introduïda de forma deliberada o accidental.
La translocació d’espècies de manera artificial acostuma a diferir molt en resultats dels processos naturals de dispersió, tant en la seva rapidesa com per la manera en què els mecanismes ecològics i evolutius hi operen. Aquestes espècies es poden trobar en el nou ecosistema sense competidores ni carència de recursos que les limitin, així com amb absència de depredadors naturals. Eventualment, poden reproduir-se, acaparar espai i recursos, desplaçar les poblacions d’espècies locals i, finalment, provocar extincions entre aquestes darreres i desequilibris en l’ecosistema que facin disminuir-ne la complexitat i la biodiversitat.
L’increment d’aquest fenomen ha anat en paral·lel a la història de les migracions humanes i podríem dir que, com és habitual en els processos biològics, es podria considerar sostenible si la seva intensitat i velocitat permetés l’acció de mecanismes de regulació i restabliment d’equilibris ecològics que afavoreixen la incorporació (naturalització) de les noves espècies o la seva desaparició per no ser capaces d’adaptar-se. La globalització econòmica que va esclatar als anys noranta, ha marcat un punt d’inflexió que ha fet traspassar aquest llindar de l’equilibri ecològic.
Una de les seves derivades més evidents ha estat la liberalització dels mercats internacionals i, en conseqüència, l’augment a escala mundial del transport de mercaderies, especialment el marítim. Aquest darrer és, segons un informe de l’ONU, el responsable del moviment de més del 80 % de les exportacions comercials i el seu creixement ha estat sempre positiu des dels inicis. Al mateix temps, les dades de seguiment biològic apunten que l’augment del transport de mercaderies i persones, conjuntament amb el canvi climàtic i l’artificialització del paisatge, han accelerat el ritme d’introducció d’espècies exòtiques. Aquesta transformació ha disparat, per una banda, la probabilitat que esdevinguin invasores i, per l’altra, la despesa econòmica relacionada amb la mitigació de l’impacte. L’obertura de la capsa de Pandora del mercat global, ens ha portat a la tempesta perfecta. Un argument més per viure i consumir localment.
PER SABER-NE MÉS
CREAF | Les espècies exòtiques a Catalunya. 12 anys del projecte EXOCAT | Departament d’Acció
Climàtica i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (2021).
Pyšek et al | Scientists’ warning on invasive alien species | Biological Reviews, 95(6), 1511 (2020).
Aquest article és fruit del treball col·lectiu de científiques de l’àmbit de la biologia, l’ecologia, la química i la història de la ciència
