Pels pobles originaris del Brasil, les darreres eleccions presidencials han representat una elecció entre la vida o la mort. Amb un 50,9 % dels vots a favor de Luiz Inácio Lula da Silva, el diumenge 30 d’octubre, el Brasil votava per les vides indígenes i el seu dret original al territori. L’Informe sobre la violència contra els pobles indígenes del Brasil, impulsat pel Consell Missioner Indígena (CIMI) revela que, durant els dos primers anys de govern de Jair Bolsonaro, els assassinats d’indígenes van augmentar un 61 % i hi va haver un creixement del 137 % en invasions de territoris on s’assenta la població originària.
Bolsonaro va ser l’únic president des de la redemocratització brasilera que, d’una manera anunciada i incomplint la Constitució Federal, no va delimitar ni un pam de terra indígena i, de fet, va promoure la desforestació il·legal i que la indústria minera ocupés aquests territoris. A contracorrent de la preocupació mundial per l’escenari desolador de l’emergència climàtica, el candidat derrotat a les urnes representava una amenaça directa per al clima global.
L’informe de la FAO “Govern forestal per part de pobles indígenes i tribals”, elaborat en col·laboració amb el Fons pel Desenvolupament dels Pobles Indígenes d’Amèrica Llatina i el Carib (FILAC), confirma definitivament la rellevància del rol dels territoris indígenes per mitigar el canvi climàtic i protegir la biodiversitat. El document, que analitza més de 300 estudis publicats sobre el tema, assegura que les poblacions indígenes eviten entre 42,8 i 59,7 milions de tones mètriques d’emissions de diòxid de carboni cada any al Brasil, Colòmbia i Bolívia que “equivalen a deixar fora de circulació durant un any entre 9 i 12,6 milions de vehicles”. Així, per a bona part de la població originària, la del 30 d’octubre va ser una elecció a favor dels fills de les selves, un crit dirigit al món per posar de manifest que les vides i els territoris indígenes són fonamentals per al manteniment de tota la vida a la Terra, que inclou no només la vida humana, sinó la de la fauna i la flora autòctona.
En el primer mandat de Lula ja es va iniciar l’incompliment de la Constitució pel que fa a la delimitació de territoris indígenes
El president que el Brasil i el món deixaran enrere a partir de gener no només s’ha mostrat del tot insensible als drets humans de les poblacions no blanques del país, sinó que va fixar com a objectiu el desmantellament de les polítiques que les defensen, amb un esforç sistemàtic per debilitar l’Agència Nacional de Protecció dels Drets Indígenes (FUNAI) i la Secretaria Especial de Salut Indígena, organisme responsable del sistema de salut de la població originària a tot el territori. Davant d’aquest escenari, més que escollir Lula, es feia necessari treure Bolsonaro del poder.
Però el vot per al líder del Partit dels Treballadors (PT) també es deu al fet que la població més empobrida del Brasil recorda projectes destacats impulsats durant el seu anterior mandat presidencial, com les quotes d’accés a les universitats públiques per a població negra i indígena o els programes “Luz para todos” i “Máis médicos”, que van facilitar l’accés a subministrament elèctric i a l’atenció mèdica a qui històricament se li havia negat. Tanmateix, la població indígena també recorda el Programa d’Acceleració del Creixement (PAC) amb projectes extractivistes invasius com la instal·lació de la hidroelèctrica Belo Monte, l’inici del debilitament de la FUNAI i el retard en el compliment de la Constitució pel que fa a la demarcació de les terres indígenes.
Les organitzacions indígenes que l’any 2013 es van trobar a Brasília per protestar contra el que van anomenar la “Dilmasacre”, tenen molt present que Dilma Rousseff, successora de Lula en la presidència, va fer demarcar menys terres indígenes que els seus predecessors. Així doncs, el vot indígena favorable a Lula va ser, més que un vot de confiança, un vot que pretén donar una nova oportunitat al PT per reparar els defectes i millorar els èxits.
Amb tot aquest context, la mobilització de les comunitats originàries durant la campanya electoral s’ha d’interpretar com una acció d’autodefensa. Tot i els assetjaments i atacs electorals perpetrats per polítics, empresaris i treballadors rurals partidaris de Bolsonaro, el dia 30 d’octubre, a les urnes, va tenir lloc una molt majoritària aposta pel candidat de l’oposició. L’elecció de Lula da Silva va ser celebrada, doncs, des de racons aïllats de l’Amazònia fins a barris dels cinturons de misèria de grans ciutats poblats per indígenes desplaçats dels seus territoris. La promesa de la creació d’un Ministeri dels Pobles Originaris de Brasil, que serà conduït per una persona indígena, entusiasma a tots aquests sectors. En el compliment d’aquesta promesa de Lula viu en part de les esperances de moltes comunitats que, així i tot, saben que la resistència continua més enllà dels esquemes electorals.
