Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ
Les comunitats maputxes d’Araucania en una manifestació el juliol 2020 per demanar la llibertat d’activistes empresonades | julio parra

El poble maputxe, una lluita que dura mig mil·lenni

Aina Sanllehí Galera Octavi Alfonso Rojas Ortega

El conflicte a Wallmapu posa sobre la taula demandes com la restitució de terres ancestrals que han estat privatitzades, l’autogovern o la representació política, econòmica...

Lula Da Silva en una reunió amb representants de la Coordinadora de Pobles Indígenes del Brasil (APIB) l'any 2017 | Arxiu

Esperança amb dubtes als pobles indígenes de Brasil

Narubia Werreira

El retorn de Lula da Silva a la presidència és ben vist en general per la població originària, que espera que s’aturi l’ocupació i desforestació...

Charles C. Mann, divulgador de Massachussets (EUA) és autor de '1491: Una historia de las Américas antes de Colón'. | Michael Lionstar

"A Amèrica estem perdent milers de maneres de ser humà"

Berta Camprubí

Charles C. Mann és un periodista i escriptor de Massachusetts (els EUA). Després d’una àmplia recerca amb la col·laboració d’especialistes en l’àmbit de l’antropologia, l’arqueologia...

“No cal un gran control biopolític, som el nostre propi tirà”

Jordi Campabadal Graus

María Paz Aedo és una sociòloga xilena especialitzada des de fa anys en ecologia política i ecofeminisme, coneixements que, tal com ella mateixa explica, posa...

La Minga indígena en el seu pas per la ciutat de Cali el passat 14 d'octubre | Berta Camprubí

Minga indígena, negra i pagesa a Colòmbia: trencar el cercle, teixint entre iguals

Berta Camprubí Raúl Zibechi

Més de 8.000 indígenes, pagesos i afrodescendents marxen sobre Bogotà per denunciar les massacres que s'estan produint arreu de Colòmbia amb la complicitat del Govern...

Una família Wayuu va a buscar aigua al rierol, assecat i contaminat per la mina de carbó | Maria Alemany

El poble wayú ja no somia

Maria Alemany

La mina de carbó del Cerrejón ha transformat, al llarg dels últims 35 anys, la vida de l’ètnia indígena més nombrosa de Colòmbia