Pobles originaris
"Denunciar la connexió entre el crim organitzat, l'Estat i les empreses europees és una forma de resistir”
Amaidaly Martínez Flores és una dona indígena del poble Chontal d'Oaxaca i forma part del Congrés Nacional Indígena de Mèxic. Juntament amb Oscar Espino Vázquez,...
El poble maputxe, una lluita que dura mig mil·lenni
El conflicte a Wallmapu posa sobre la taula demandes com la restitució de terres ancestrals que han estat privatitzades, l’autogovern o la representació política, econòmica...
Esperança amb dubtes als pobles indígenes de Brasil
El retorn de Lula da Silva a la presidència és ben vist en general per la població originària, que espera que s’aturi l’ocupació i desforestació...
"A Amèrica estem perdent milers de maneres de ser humà"
Charles C. Mann és un periodista i escriptor de Massachusetts (els EUA). Després d’una àmplia recerca amb la col·laboració d’especialistes en l’àmbit de l’antropologia, l’arqueologia...
Revisar la història d’un colonialisme que encara perdura
Alguns governs americans reclamen a l’Estat espanyol que demani perdó pel tracte als pobles indígenes i impulsen polítiques de revisió de la commemoració del 12...
1492: la diversitat exterminada
La població d’Amèrica es va reduir, segons alguns estudis, fins a un 90 % en els primers cent cinquanta anys de colonització europea a causa...
“No cal un gran control biopolític, som el nostre propi tirà”
María Paz Aedo és una sociòloga xilena especialitzada des de fa anys en ecologia política i ecofeminisme, coneixements que, tal com ella mateixa explica, posa...
“Els indígenes som injustament inculpats pel sistema penal mexicà”
Susana de la Cruz (Sant Cristobal de las Casas, Chiapas, Mèxic, 1987) és una dona indígena tzotsil i defensora de drets humans que, des de...
Els pobles originaris de Xile, pel camí del procés constituent
Disset representants dels pobles originaris tenen un lloc assegurat en la nova assemblea constituent que s’escollirà el tercer cap de setmana de maig, després de...
Minga indígena, negra i pagesa a Colòmbia: trencar el cercle, teixint entre iguals
Més de 8.000 indígenes, pagesos i afrodescendents marxen sobre Bogotà per denunciar les massacres que s'estan produint arreu de Colòmbia amb la complicitat del Govern...
El poble wayú ja no somia
La mina de carbó del Cerrejón ha transformat, al llarg dels últims 35 anys, la vida de l’ètnia indígena més nombrosa de Colòmbia
Comcáac, una cultura americana originària preservada amb l'impuls de les dones
El rol de les dones té un empelt molt fort en la cultura de la comunitat indígena comcáac, ja que són elles les principals organitzadores,...