La discriminació envers la diversitat afectiva, sexual i de gènere s’ha imposat sempre amb força en el camp de l’esport, on s’ha exaltat la normativitat, el capacitisme, la sexualització dels cossos i la competició com a forma de relacionar-se. Construït a Occident en un sistema profundament androcèntric, masclista i patriarcal i consolidat en els valors liberals, moralistes i puritans de la societat victoriana, l’esport modern, tal com el coneixem, s’erigeix avui en una pràctica on no tothom és benvingut. Tal com expliquen Maria Rovira i Anna Vilanova, investigadores de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) a l’estudi “Colectivo LGTBIQA+, salud mental y contexto deportivo”, publicat el 2022, el fet que l’esport hagi estat històricament un espai reservat a la masculinitat hegemònica explica la baixa participació de les dones, el rebuig a l’homosexualitat i l’hostilitat vers la presència de persones associades a minories sexuals. És una realitat que també il·lustra un altre estudi, en aquest cas, promogut per l’Agència pels Drets Fonamentals de la Unió Europea l’any 2013, que recollia que un 42 % de les persones LGBTIQA+ dels 28 estats que aleshores conformaven la UE evitaven els clubs esportius per por a patir agressions, amenaces o assetjament per la seva orientació sexual o identitat de gènere.
Davant la necessitat de canviar aquesta manera d’entendre i viure l’esport, de qüestionar les seves estructures binàries i protegir-se de les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques, ara fa trenta anys va néixer Panteres Grogues a Barcelona, una agrupació esportiva que es proposava construir un espai de seguretat per a totes aquelles que en vulguin formar part, independentment de la seva identitat afectiva o de gènere. “Quan ja has estat en un grup molt heteronormatiu, ets el rar, la gent es burla de tu, et fa sentir incòmode… Poder sortir de l’armari i trobar un entorn on es viuen obertament les sexualitats, sense tabús ni prejudicis, t’obre horitzons i et permet viure plenament l’homosexualitat”, explica Antonio Gutiérrez, nedador i impulsor de l’equip mixt de natació artística de Panteres Grogues. Al seu torn, Kevin Vázquez, membre de la junta de l’entitat, no s’havia plantejat entrar en un equip masculí de bàsquet fins que va conèixer el club. Sense haver de donar explicacions sobre la seva identitat trans, va trobar un lloc on “sentir-se un més i gaudir de l’esport”, un fet que, per a ell, encara “és impossible de pensar en un equip masculí fora de Panteres Grogues”.
Platja de Txernòbil, 1994
La primavera de 1994, un grup de persones d’orientació gai va començar a reunir-se periòdicament per jugar a vòlei a la façana de mar de Barcelona. Es trobaven a la llavors coneguda com a platja de Txernòbil, a Sant Adrià de Besòs, un dels primers espais obertament gais, lèsbics i nudistes de l’àrea metropolitana de la ciutat, ubicat just darrere de la gran central tèrmica de les tres xemeneies, que li va donar el malnom. Inspirats pel color groc de la pilota amb la qual jugaven i la connexió amb la simbologia de la pantera, un animal amb què moltes d’elles s’identificaven per l’analogia amb la feminitat i la combinació entre dinamisme i elegància, van posar-se nom i, a poc a poc, van anar buscant altres espais on practicar diferents disciplines esportives, com l’aeròbic, el patinatge o la natació, i també culturals, com els balls de sevillanes. A mesura que anaven fent xarxa amb persones de l’ambient de la zona, van començar a llogar instal·lacions municipals i a consolidar-se com a “associació esportiva LGTBI” de la ciutat i a centrar-se en la promoció de l’activitat física més que en l’esport de competició.
“Si quan intentem incloure’ns no ens volen, hem de tornar als espais identitaris”, apunta Kevin Vázquez, membre de la junta de Panteres Grogues”
Així, Panteres Grogues va passar de ser un punt de trobada entre persones del moviment gai de Barcelona a ser una proposta d’espai de lleure i socialització alternatiu on qualsevol persona, independentment de la seva orientació sexual, pogués practicar esport sense ser jutjada ni qüestionada, i aprendre a identificar i fer front a les agressions i la discriminació per motiu de gènere, però també d’origen, edat, capacitats i recursos econòmics. Amb la voluntat que l’espai sigui accessible per a tothom, el club limita la quota anual de les sòcies al mínim que permeti cobrir les despeses de les instal·lacions i la contractació d’entrenadores, en cas que les activitats ho requereixin. El fet de no disposar d’ubicacions d’entrenament pròpies les ha obligat a buscar-ne de lloguer, una necessitat que ha anat creixent a mesura que augmentava el nombre de sòcies i de disciplines que aquestes practicaven.
Avui, malgrat que una part dels seus ingressos prové de subvencions públiques, sovint les condicions d’entrenament amb les quals es troben són complicades. “Hi ha pistes que ens deixen a les 22.30 h de la nit, als afores de la ciutat. Qui va fins allà a fer esport a aquesta hora?”, es pregunta amb resignació Alberto Martín, president del club i membre de les seccions de muntanya i pàdel. Tot reivindicant la necessitat que la pràctica esportiva estigui a l’abast de tothom, Martín assenyala la contradicció del discurs de les institucions, que “s’omplen la boca dient que necessitem portar una vida saludable, prevenir l’obesitat, evitar l’estrès… I després hem de pagar una quota de seixanta euros al mes per practicar esport”. Des de l’entitat es lamenta també que gran part de la gestió de les instal·lacions esportives municipals estigui externalitzada i en mans d’empreses que tenen voluntat de fer-ne negoci, el que veuen com una mostra de les dinàmiques de privatització dels espais de lleure i socialització que perjudica els sectors més vulnerables.
Amb aquesta aposta per trencar amb les barreres de gènere i classe, l’any 2001, Panteres Grogues es constituïa com un club esportiu sense ànim de lucre. El projecte va anar adquirint complexitat: amb l’augment de disciplines esportives s’hi van incorporar també activitats relacionades amb el benestar, l’autodefensa i les arts escèniques, fins a acabar esdevenint el club esportiu amb més seccions de l’Estat espanyol i el segon d’Europa. Avui, s’hi poden practicar fins a 29 modalitats, entre les estrictament esportives i les culturals, lúdiques o d’altra mena. Tot i que l’aposta principal de l’associació és l’esport de lleure, alguns equips van decidir federar-se i participar en els circuits de competició. En relació amb aquest salt, Martín puntualitza que “totes les seccions tenen independència i llibertat per arribar allà on vulguin. Si hi ha un grup de persones que es volen federar, poden pagar-se la fitxa federativa i anar a entrenar més dies. Nosaltres les acompanyem i vetllem perquè els valors del club es continuïn respectant.”
La identitat, aixopluc i eina de resistència
Davant les veus que estigmatitzen i criminalitzen els espais explícitament LGBTIQA+ i els acusen de fomentar la segregació i exclusió social del col·lectiu, des de Panteres Grogues tenen clar que per sobreviure han de preservar aquesta etiqueta. “No volem que se’ns vegi com a diferents ni com a una cosa rara, volem sentir que encaixem, però si quan ens intentem incloure no ens volen, hem de tornar als espais identitaris. Fins que la gent no obri la ment, les associacions com Panteres Grogues hauran de continuar existint”, reconeix Kevin Vázquez. I és que un 20 % de les persones LGBTIQA+ encara pateix assetjament en l’àmbit esportiu, segons l’estudi “Disparitats d’assetjament i perfil de risc dins la població adulta espanyola de lesbianes, gais, bisexuals i transgènere”, publicat el 2022 per diverses investigadores en Ciències de l’Activitat Física de les Universitats de València i Barcelona. És una realitat que, tal com demostra aquesta recerca, té un gran impacte en la seva salut, en general i en la pràctica esportiva, i provoca respostes de rebuig o abandonament. Amb la idea de protegir-se i construir un entorn saludable, malgrat les contradiccions, Panteres Grogues es presenta com un club destinat a persones LGBTIQA+ i amistats d’aquestes. Aquesta categorització, asseguren, els permet tenir presència en espais molt diversos, des d’associacions com la Plataforma d’entitats LGTBI de Catalunya, fins a federacions com les catalanes de ciclisme, natació o d’entitats excursionistes i internacionals com l’European Gay and Lesbian Sports Federation (EGLSF), passant per institucions públiques com el Consell Municipal de l’Esport o el Consell Municipal LGTBI de Barcelona.
Així, les sigles que acompanyen el nom del club esdevenen bandera d’una lluita que, en els últims anys, han reivindicat esportistes d’arreu del món. Ho va fer el 2013 la judoka brasilera Rafaela Silva, denunciant l’assenyalament i deshumanització viscuda pel fet de ser dona, lesbiana, negra i pobra; o el 2016 el waterpolista madrileny Víctor Gutiérrez, trencant el silenci davant dels atacs homòfobs que sovint patia durant els partits; o el 2021 l’aixecadora de pesos neozelandesa Laurel Hubbard, obrint-se pas com a primera atleta trans en competir en uns Jocs Olímpics, suportant les acusacions trànsfobes d’intrusisme en la categoria femenina. Des de l’associació esportiva, fer visible la lluita i crear referents és imprescindible per normalitzar la diversitat també en l’esport. En aquest afany, les categories més mediatitzades hi tenen un paper important. Martín celebra que cada vegada surtin més esportistes LGBTIQA+ sense complexos als mitjans, però creu que queden molts estereotips per qüestionar. “Al món de l’esport encara hi ha gent a l’armari” afirma i, posant el focus en una de les disciplines més esteses al món, el futbol masculí, afegeix: “No seré jo qui els tregui de l’armari, però no pot ser que no surti ningú”.
Violències de la pista a la grada
Les violències quotidianes són una realitat entre les persones LGBTIQA+, però algunes les viuen amb més freqüència o intensitat que altres. La investigació “Un llarg camí per recórrer per a la igualtat LGBTI”, publicada el 2020 per l’Agència pels Drets Fonamentals de la UE, mostra que l’assetjament i la discriminació són més freqüents entre les persones transgènere (48 %) que la mitjana de tota la comunitat (38 %). Per trencar amb aquesta dinàmica, Kevin Vázquez remarca la importància de començar a treballar des de la base: “Si no ensenyes als nens que al vestuari hi pot haver persones de diferents gèneres i amb diferents cossos, no podràs fer que les generacions que venen canviïn de mentalitat”. Partint de la base que els vestidors i els banys són uns dels espais més problemàtics per a les persones trans, la guia “Esport, inclusió i diversitat LGTBI”, elaborada el 2023 pel Grup d’Investigació Activitat Física, Educació i Societat de la Universitat de València, insisteix en la necessitat de garantir que aquests àmbits siguin accessibles, segurs, confortables i, si pot ser, amb espais privats que permetin preservar la intimitat a qui ho desitgi.
Martina Del Popolo, vicepresidenta de Panteres Grogues i jugadora de vòlei pista i platja, reconeix que, malgrat els canvis aconseguits pel moviment LGBTIQA+ i feminista, les violències masclistes, homòfobes, trànsfobes, plumòfobes, grassòfobes i moltes d’altres encara són una realitat arreu, també entre les persones i organitzacions que qüestionen la cisheteronorma. “Seria mentida afirmar que en el col·lectiu tot va bé. Aquí es reprodueixen les mateixes dinàmiques d’opressió, discriminació i estigma que hi ha a la societat, perquè hem crescut amb un paradigma patriarcal”, admet. Tot i que reconeixen que el fet de ser “víctimes” les pot ajudar a tenir més consciència per evitar exercir opressions, apunta també que aquesta condició no deslliura d’aquestes actituds si no es fa un treball per revisar-se i superar les jerarquies del sistema.
Amb consciència que aquesta realitat esquitxa especialment l’àmbit de l’esport, la direcció del club explica que, més que confiar que el que fan les sigles LGBTIQA+ és protegir-les de qualsevol mal, cal entendre-les com un recordatori de la feina que han de continuar per prevenir i abordar casos de violència. Per part seva, Del Popolo alerta que aquesta tasca s’ha de fer tant en el camp de joc com a les grades. “Últimament, poques vegades he sentit crits homòfobs al carrer, però a les pistes i als estadis és una cosa d’allò més normal”, analitza, i continua: “És com si allà es reafirmés la idea que com més masculí i més viril millor, i això afecta a totes les persones que no entrem en la caixa de la masculinitat hegemònica: les dones i les identitats dissidents”.
Eines i apostes contra el patriarcat
Per poder abordar qualsevol d’aquestes situacions, des de 2023, Panteres Grogues compta amb un protocol per a la prevenció i actuació davant l’assetjament sexual per raó de sexe, orientació sexual i identitat i expressió de gènere. Amb la idea de prevenir els casos, el club vetlla perquè totes les entrenadores rebin la formació i capacitació necessària i per sensibilitzar i conscienciar les sòcies que en formen part. Sense oblidar que les reivindicacions del moviment per l’alliberament sexual i de gènere avancen, l’entitat esportiva es troba en constant revisió interna. Actualment, per dotar-se de les eines i estructures necessàries per assolir els reptes que es proposen, porta a terme un procés d’autodiagnosi i creació d’un pla LGBTIQA+ de la mà d’un grup de recerca universitari. “No pots arreglar el món si no arregles casa teva”, recorda sovint Del Popolo a les seves companyes. La direcció del club espera que aquest procés les ajudi a recopilar dades sobre la composició de les membres de Panteres Grogues i, d’aquesta manera, es pugui afinar millor l’estratègia interna i externa del club. Tot i no comptar amb xifres exactes, estimen que només una quarta part de les sòcies es reconeixen com a dones cis o trans i persones no binàries mentre que la gran majoria es reconeixen com a homes cis o trans.
L’entitat treballa per atraure al club i visibilitzar els perfils amb menys presència, com les dones, les persones trans i les no binàries. Amb aquest objectiu, ja fa dotze anys que, pels volts de març celebren el Donasport, unes jornades no mixtes obertes a les famílies, que compten amb activitats esportives i socials. La iniciativa va començar atraient una trentena de participants i ara ja n’aplega més de 400. La vicepresidenta del club remarca els beneficis de fer xarxa en aquests espais i “que les criatures es vinculin i vegin que hi ha altres famílies diverses i no normatives”. És conscient, però, que les xifres de participació en el Donasport encara no reverteixen en la implicació quotidiana al club. Del Popolo enumera alguns dels elements que solen dificultar l’accés de les dones a la pràctica esportiva, com la necessitat de complir amb els cànons estètics en comptes de fomentar el mer fet de jugar i divertir-se, el pes de les càrregues familiars o la cultura de fer sempre coses per la resta abans que per al propi gaudi o benestar. Per a Noe, organitzadora del Donasport i jugadora de pàdel al club, la manca de recursos humans i econòmics els impedeix augmentar l’abast del projecte i tenir un impacte real en la societat.
Panteres Grogues promou també la creació d’equips mixtos en les diferents seccions, per incloure totes aquelles practicants que no encaixen en la rigidesa del sistema sexe-gènere i amb l’horitzó de trencar la segregació binària de la pràctica esportiva. El model mixt funciona mentre els equips es mouen en l’àmbit del lleure, però trontolla quan es proposen federar-se i la normativa autonòmica i estatal els obliga a dividir-se en dues categories: la femenina i la masculina. Tal com conclouen les investigadores en esport, gènere i qüestions trans, Lucía Ciccia i Ludmila Fernández, aquesta normativa perpetra una concepció essencialista i biologicista del rendiment esportiu, que limita les diferències entre categories a l’expressió del sexe biològic i no a altres criteris com els nivells hormonals, les capacitats físiques i psicològiques o les condicions d’entrenament. És una concepció –explica Ciccia– derivada del discurs científic i androcèntric modern. Aquestes restriccions en la pràctica reglada de l’esport genera un greuge, sobretot per a les persones trans o no binàries: Kevin Vázquez lamenta no conèixer-ne cap a Panteres Grogues que estigui federada.
