Malgrat que es reconeix oficialment com a activista des de fa uns escassos tres anys, ha tingut clares les seves conviccions tota la vida. Originària de Ngambé-Tikar, un petit poble de la regió central del Camerun, Mankongo va poder anar a la universitat en un país on moltes dones veuen vulnerat el seu dret a estudiar. “Jo no diria que tenia clar el que volia ser, però sí el que no volia ser. He intentat situar-me a la feina i a la vida en funció de l’experiència i creient fermament que vull una cosa diferent, que he decidit i he escollit”, diu. Nascuda en una família polígama, va tenir una infantesa caracteritzada pel seu afany de demostrar que era capaç de fer més o menys el mateix que si fos un nen. El fet de prendre consciència d’aquesta diferència l’ha anat definint i omplint d’il·lusions i somnis per tirar endavant en l’esfera personal i activista. Ha vingut a Barcelona a explicar la tasca que desenvolupa al Camerun amb l’ONG espanyola Zerca y Lejos en el marc del cicle Ciutats Defensores dels Drets Humans.
Com condiciona el fet de néixer dona al teu país d’origen?
Per exemple, molt poques persones van creure que com a dona, com a nena, jo podia estudiar, tenir una carrera i una vida normal i ser l’orgull dels meus pares com pot ser qualsevol persona. Creixent, em vaig adonar de tota la diferència, tant en el tracte com en la percepció, que podíem tenir les dones i els homes en funció del sexe. Això m’ha anat definint, omplint d’il·lusions i somnis fins avui.
Vas néixer en una família polígama…
Sí. De la meva mare tinc quatre germanes. Vam néixer cinc noies. De l’altra dona del meu pare van néixer tres noies i un noi: tres germanes i un germà. Som una família de nou persones. Però el meu pare ha estat la persona que ens va ensenyar, a les meves germanes i a mi, a treballar per nosaltres mateixes. Ell ha volgut que tinguem l’oportunitat d’escollir el futur que volíem per a nosaltres. Ell ens va ajudar a accedir a l’educació i fins avui està disposat a ajudar-nos en el que calgui. Finalment, per molt que ell mateix hagi estat involucrat en el sistema patriarcal, el sentiment de l’amor cap a les teves filles o fills supera qualsevol convicció social o cultural que pugui existir.
Com afecta a les dones el context de les guerres que hi ha al continent africà?
A l’extrem nord del Camerun es viola les nenes quan entren a un poble, se les rapta, se’n fa nenes bomba
L’extrem nord del Camerun és una zona afectada pel terrorisme i és, malauradament, una de les deu regions amb un percentatge d’analfabetisme més alt. Una de cada tres dones és analfabeta. Allà es concentra l’analfabetisme, hi ha casaments forçosos i amb la guerra les dones s’han convertit en el focus. Se les utilitza com a nenes bomba, se les viola quan entren a un poble, se les rapta. Són les més vulnerables en el conflicte.
Què passa amb les minories ètniques?
Els pigmeus són pobles autòctons, el que a Llatinoamèrica serien pobles indígenes originaris, i són els defensors de la biodiversitat que hi ha a la selva del Camerun. Però estan exclosos, no se’ls reconeix el dret a la terra, que és tota la seva vida, com a conseqüència de la classificació d’ètnies i cultures. No és legal, però les ètnies minoritàries –els pigmeus i els mbororos, que estan reconeguts com a pobles autòctons– estan marginades de totes les institucions i el sistema administratiu i polític del país. Estan gairebé fora del sistema escolar, educatiu i sanitari. Pel que fa als recursos i l’adaptació, no s’afavoreix que ells puguin sentir-se integrats. O sigui que hem d’anar amb molt de compte, perquè el discurs de les relacions Nord-Sud no pot ser legítim si als nostres propis països està passant el mateix. Que un bantú tracti un germà pigmeu, simplement perquè té unes característiques diferents, com si fos el seu esclau, és el mateix. Estem repetint la lògica de l’opressió que volem denunciar i ens ofèn tant.
Quina és la situació de les dones en aquestes ètnies?
El problema s’agreuja per a elles. A més de pertànyer a una minoria ètnica, si ets dona, encara se’t tanquen més portes. Hi ha creences; la cosmovisió i la concepció de la vida social, cultural, de la maternitat i l’educació; també l’analfabetisme dels seus pares, que les condicionen. A més, moltes nenes es queden embarassades molt aviat, hi ha casaments precoços i l’educació sexual no existeix. Moltes nenes abandonen l’escola per aquests motius. I les feines domèstiques, anar al camp a treballar amb els pares, cuidar els seus germans, són feines que fan normalment les noies. Si hi ha una família amb nois i noies, les que es quedaran a casa seran elles, malgrat que els seus germans puguin anar a l’escola. És el seu rol.
