Catalunya i el País Valencià són dos territoris molt representatius del que suposa el model de pesca costanera de petita escala de la Mediterrània occidental: una flota eminentment familiar que pesca en caladors propers als ports, fa jornades de pesca de menys de dotze hores, amb captures destinades al consum en fresc i en el que el producte viatja de la mar a les taules en poques hores, garantint-ne les propietats nutricionals. Pràctiques que el diferencien del model extractivista de les grans empreses pesqueres de l’Atlàntic i el Pacífic, on els vaixells poden passar mesos en alta mar, pescant un dia rere un altre en caladors monoespècie per congelar les seves captures, que poden passar setmanes a les cambres frigorífiques fins que les desembarquen als ports.
Per fer front a la sobreexplotació pesquera a la Mediterrània, des de la Unió Europea es va impulsar l’any 2019 el Reglament 2019/1022, que regula la pesca d’espècies demersals, aquelles que viuen al fons marí. Aquest pla, integrat en la Política Pesquera Comuna, ha afectat sobretot els vaixells d’arrossegament, que han vist reduïts els dies que podien sortir a pescar. Només el primer any, es van reduir en un 10 % els dies de pesca, tot i que cada barca s’ha vist afectada de manera diferent.
L’estigmatització de la professió, una gran ignorància de la societat sobre les tasques que desenvolupen, els riscos i les dificultats amb què es troben les persones que s’hi dediquen o l’estrenyiment de les institucions que imposen normatives allunyades de les necessitats del sector. Aquests i altres factors han abocat el sector pesquer a una situació de mort generacional. Deu anys. És el temps que podria quedar de vida a la flota de pesca costanera dels Països Catalans, tal com la coneixem avui en dia.
Un equip de la ‘Directa’ es va traslladar a diferents ports dels Països Catalans per conèixer de primera mà quines son les reivindicacions, les condicions, els reptes, les dificultats i el context en general de la pesca als Països Catalans.
Un equip de la ‘Directa’ es va traslladar a finals del 2021 a diferents ports dels Països Catalans per conèixer de primera mà quines són les reivindicacions, les condicions, els reptes, les dificultats i el context en general de la pesca als Països Catalans. D’aquest camp de treball en va sorgir un reportatge publicat a la Directa 537 i un seguit d’imatges gravades que han creat un nou DocsDirecta.
Abans de publicar el DocsDirecta ‘Un futur contra vent i marea’ al web de la Directa, hem organitzat tres estrenes oficials acompanyades de tres taules rodones. La primera serà a l’Ateneu Marítim del Cabanyal (carrer de la Reina, 68), a València, el 30 de març a les 18.30 h. Giuseppe Savino, un dels autors del reportatge, moderarà una taula amb la pescadora Àgueda Victoria, Sergi Escribano, professor de la Politècnica de València, i Amparo Aleixandre, de la secretaria de la Confraria de Pescadors del Palmar. Els tres i Giuseppe debatran sobre com afecta l’estigmatització de l’ofici en el present i el futur de sector.
Sortint del Cabanyal, el documental pujarà fins a la ciutat de Barcelona, on s’estrenarà el dijous 7 d’abril a les 18.30 h a la Deskomunal (Tenor Masini, 5), un bar cooperatiu del barri de Sants. L’acompanyaran els periodistes i autors del reportatge Núria Gebellí, Aleix López i Maties Lorente, qui moderarà la taula amb professionals del sector. A la taula, l’armadora Cristina Caparrós, la peixatera Montse Millán i la pescadora Maribel Cera debatran i reflexionaran sobre quin paper ha ocupat la dona al sector.
L’última estrena oficial serà divendres 8 d’abril a les 18 h prop del port de Palamós, en concret al Museu de la Pesca de Palamós. Allà, la periodista i coautora del reportatge Laurà Masó acompanyarà l’estrena i la taula rodona, que girarà al voltant del repte que suposa per al sector la manca de relleu generacional. Al voltant d’aquest i altres temes hi reflexionaran els pescadors Lluís Rodríguez, Salvador Fortuny, Martí Ramírez i Teresa Farrés, que també és membre de La mar de dones. Qui sap si aquesta última estrena anirà acompanyada d’un tast del peix que hagin recollit algun dels quatre.
El desenvolupament i la turistificació van arraconant totes aquelles activitats que les ciutats no consideren útils. La construcció de grans infraestructures en els ports ha estat uns dels motors d’arrencada dels processos turístics i de la intensificació del seu impacte. El buidatge del port de València n’és un exemple, tot i que no és una problemàtica endèmica de la capital valenciana. Poca gent sap, per exemple, que a Barcelona encara hi ha un port pesquer, encara que no se sap fins quan.
El desenvolupament i la turistificació van arraconant totes aquelles activitats que les ciutats no consideren útils. La construcció de grans infraestructures en els ports ha estat uns dels motors d’arrencada dels processos turístics i de la intensificació del seu impacte.
En 1970, al moll de pescadors situat a tocar del barri de la Barceloneta, hi treballaven més de cent embarcacions. L’any 2009 només en quedaven 39 i en aquests moments hi sobreviuen 27. “Ens notem cada vegada més sols, més aïllats, envoltats d’una economia relacionada amb el mar molt més etèria, menys tradicional, com són els creuers o la gran indústria dels iots. Ens quedem enmig d’un model que ens ofega cada vegada més”.
