Adjacent amb el cementiri municipal de Majadahonda, una població benestant de Madrid, s’erigeix un monument en record a Ion Mota i Vasile Marin, dos legionaris feixistes de la Guàrdia de Ferro que van arribar des de Romania per combatre a les files del bàndol nacional contra la República espanyola i que van morir en combat el 13 de gener de 1937. El mausoleu va ser construït l’any 1970, i des d’aleshores cada inici d’any ha esdevingut un punt de trobada de la ultradreta per a celebrar un homenatge a aquests dos soldats “caiguts per Déu, Espanya i Romania”, tal com resa la placa commemorativa. Enguany l’homenatge es durà a terme el dissabte 9 de gener.
A més, segons la publicitat que s’ha fet córrer per les xarxes socials, l’Hotel Majadahonda acollirà una conferència organitzada per la Fundació Professor Gheorghe Manu (un heroi militar romanès del segle XIX condecorat durant la guerra d’independència de Romania de l’Imperi otomà), en la qual participaran els cabdills de la Falange i d’Alianza Nacional, Manuel Andrino i Pedro Pablo Peña respectivament. Tots dos ultres van ser denunciats el 2014 per la fiscalia per “incitar a l’odi” durant la celebració del 12 d’octubre de 2013 a la plaça Sant Jordi de Barcelona. Aquell mateix any, Andrino va participar de l’assalt al Centre Blanquerna de Madrid durant la diada de l’Onze de setembre, motiu pel qual va ser encausat.
El mausoleu va ser construït l’any 1970, i des d’aleshores cada inici d’any ha esdevingut un punt de trobada de la ultradreta espanyola i europea
A banda d’aquests ponents, el cartell de la conferència el completen Miguel Menéndez Piñar, nét de l’ultra franquista històric Blas Piñar; José Luis Jérez Riesco, advocat i president de l’associació “Amics de León Degrelle”, un oficial de les SS nazis de Bèlgica que es va exiliar a l’Espanya franquista un cop acabada la Segona Guerra Mundial; Marcel Petrisor, president de la Federació Romanesa d’Ex-Presos Polítics i Lluitadors contra el Comunisme; el capellà ortodox ultraconservador Marius Visovan; i Ciprian Voicila, un sociòleg romanès que ha destacat per la seva combativitat homòfoba. També s’espera l’arribada de delegats del partit neofeixista romanès Noua Dreapta, legataris de la Guàrdia de Ferro.
La retirada del monument, en l’aire
El passat mes de setembre, a iniciativa del grup municipal del PSOE, el ple de l’Ajuntament de Majadahonda va aprovar una moció per executar la “retirada o demolició” del monument feixista en compliment de l’article 15.1 de la llei 52/2007, coneguda com a Llei de la Memòria Històrica, amb els vots favorables de Ciutadans, Somos Majadahonda i IU, i l’abstenció del PP. La moció instava a actuar abans de finalitzar 2015.
Tanmateix, la situació legal del monument d’enaltiment als feixistes complica el marge de maniobra. Malgrat trobar-se al costat del cementiri municipal, el terreny on s’hi erigeix és privat, propietat de l’Associació per la Custòdia del Monument als Legionaris Romanesos caiguts a Majadahonda, qui ja va anunciar que prendria mesures legals per defensar la seva propietat.
La Guàrdia de Ferro i la mobilització antifeixista
Ion Mota i Vasile Marin van morir en la tercera batalla de la carretera de La Corunya l’any 1937. Els ultranacionalistes i antisemites Mota i Marin van ser dirigents de la Guàrdia de Ferro, una organització feixista i paramilitar romanesa fundada el 1927 per Corneliu Zelea Codreanu. La Guàrdia de Ferro va arribar al controlar el poder, tot i les disputes amb el dictador Ion Antonescu, entre el 1940 i el 1941 durant l’anomenat Estat Nacional Legionari.
Majadahonda acollirà també un acte d’UCFR de rebuig al feixisme i al monument als feixistes romanesos morts durant la Guerra Civil Ion Mota i Vasile Marin
Per altra banda, alhora que els grupuscles feixistes es reuniran aquest dissabte per homenatjar a Mota i Marin, Majadahonda acollirà un acte de signe totalment contrari: la presentació del nucli local del municipi d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) a Madrid. La iniciativa ha estat impulsada per Manel Barriere, veí de Majadahonda, qui explica per a la Directa que “UCFR Majadahoinda compta amb el suport de PSOE, IU, Podem i Somos Majadahonda. Al PP no li hem fet arribar cap informació, perquè han manat durant molts anys a Majadahonda amb majoria i mai no ha fet res per evitar aquest enaltiment feixista”. Segons Barriere, “l’objectiu és dur a terme una campanya sostinguda durant tot l’any per tal que el pròxim gener per fi no es celebri aquesta trobada feixista”. No obstant aquesta pretensió, des d’UCFR Majadahonda no obvien la dificultat per assolir aquest objectiu: “A Majadahonda hi ha certa impunitat davant aquest afer. És un lloc complicat, amb dos assassinats durant els darrers quinze anys, amb agressions a les festes del poble”.
