Va néixer l’any 1991, “justament quan va començar a sorgir el moviment feminista a El Salvador”, ens situa. Va créixer en el si del moviment: és filla d’una de les feministes amb més trajectòria i fundadora de les primeres organitzacions de dones del país. Amb una consciència de les desigualtats de gènere molt desenvolupada, quan tenia uns quinze anys va començar a organitzar-se amb un grup de joves pels drets de les dones. Després va anar creixent i va anar consolidant la seva prioritat d’actuació, tant en la militància i com en els seus diversos treballs acadèmics: Quijano s’ha especialitzat en drets sexuals i reproductius i joventut. Aquest aspecte biogràfic no és menor. A El Salvador l’avortament no només és il·legal, sinó que es penalitza amb desenes d’anys de presó.
Treballes a la Col·lectiva Feminista, una organització feminista amb quinze anys de trajectòria al país. Quina és la vostra tasca?
Treballem en diverses línies estratègiques, com un programa per una vida lliure de violència, pels drets sexuals i reproductius, per la governabilitat democràtica, en l’assessoria a governs locals per a l’elaboració de polítiques públiques amb equitat de gènere, en economia per apoderar les dones i en un viver de cooperatives de dones per donar-nos suport entre totes i generar unes millors condicions de vida. També treballem en justícia ambiental i feminisme, perquè estem connectades amb el medi ambient i les defensores dels recursos naturals.
Com és ser feminista a El Salvador?
Crec que, tal com hi ha molts feminismes, a El Salvador hi ha moltes maneres de ser-ho. Però crec que el feminisme t’ha de passar pel cos i, una vegada t’hi passa, et reconeixes i t’anomenes feminista. És reconèixer que existeix una desigualtat entre homes i dones i voler canviar-ho des d’on estàs. No necessàriament es fa des de les organitzacions feministes, sinó que també l’exerceixen aquelles dones pageses que lluiten per una millor distribució de les tasques.
Quines fites teniu?
N’hi ha moltes. Crec que la primera té a veure amb els drets sexuals i reproductius, perquè encara impera la concepció que les dones no poden decidir sobre el seu propi cos. Tenim lleis molt restrictives, com la de la penalització de l’avortament, que genera que moltes dones estiguin sent condemnades a 30 o 40 anys de presó per avortar o per haver tingut complicacions en la gestació. Hem de canviar aquesta legislació i que les dones que estan privades de llibertat surtin, perquè no han comès cap delicte.
I la segona?
La segona té a veure amb els espais públics, amb el fet que les dones puguem gaudir de la ciutat. Les dones vivim les ciutats de manera diferent, i en una ciutat tan complexa i violenta com és San Salvador aquestes inequitats es tornen encara més greus. En tercer lloc, no hi ha una idea de la corresponsabilitat de les tasques de cura i tampoc no hi ha una garantia de l’Estat per fer-nos més senzill el que ens toca assumir a les dones. No hem d’assumir el rol de cuidadores de manera acrítica, però mentre no es modifiqui aquesta divisió sexual del treball, necessitem algunes mesures que garanteixin que les tasques de les quals ens encarreguem estiguin millor. Volem caminar pel carrer amb el cotxet del bebè, ens toca cuidar gent gran i volem espais per caminar-hi.
L’any passat vam entrevistar Teodora Vàzquez, empresonada després d’haver patit un avortament espontani. Ella estava lluitant perquè es debatés la llei de l’avortament…
No es va ni arribar a presentar la proposta (que demana la despenalització de l’avortament en cas de risc per a la salut de la mare o embaràs inviable, producte d’una violació o del tràfic de persones). I aquesta no és l’única proposta en relació amb la llei de l’avortament. N’hi ha una presentada per un diputat de dretes que vol augmentar les penes, que en aquest moment són de 2 a 8 anys, i proposa que es peni amb 50 anys de presó.
Com valoreu aquesta situació?
Els legisladors tenen un deute amb les dones que han de complir, i se’ls acaba el temps. La societat ha canviat, està dient que necessitem una llei que garanteixi la salut reproductiva de les dones. Fem una crida a la comunitat internacional per sumar-se a aquesta lluita i pressionar l’Estat, perquè no és possible que en aquest segle estigui passant això.
Mor una dona cada dia de mitjana, però, a la vegada, hi ha un moviment feminista molt fort…
Sí, ho veiem. Aquest 8 de març hem vist un moviment fort i ple, que incorpora moltes dones per primera vegada. Estem cansades i exigim a l’Estat que pagui el deute que té amb les dones, que garanteixi les condicions perquè puguem viure.