Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Extrema dreta, desinformació extrema

Radiografiem les estratègies de desinformació adoptades per l’extrema dreta durant la pandèmia del coronavirus que han aconseguit posar el seu discurs ideològic a la primera plana

Santiago Abascal participant en un programa amb Ana Rosa Quintana / Arxiu

L’extrema dreta espanyola ha aprofitat la pandèmia del coronavirus per col·lapsar el debat públic amb el seu relat ideològic. Amb la població confinada a casa seva, consumint notícies per internet de forma compulsiva, Vox i el seu entorn mediàtic estan lliurant una guerra informativa en la qual van un pas per davant de la resta. Ja fa temps que van aprendre com utilitzar les noves tecnologies de la comunicació en benefici propi i ho fan millor que ningú.

L’expansió de la pandèmia és responsabilitat del 8-M, el govern permet celebracions de l’Islam però no catòliques durant la quarantena, el virus va ser creat en un laboratori de la Xina, s’està cometent una eutanàsia encoberta, l’executiu espanyol -conxorxat amb WhatsApp- vol acabar amb la llibertat d’expressió. Potser aquestes idees no ressonen entre persones d’esquerres per l’anomenat efecte túnel de les xarxes socials (només els mostren el que ideològicament volen veure) però són algunes de les moltes falsedats creades per Vox que han marcat el debat públic i que han tingut un recorregut enorme a xarxes.

Amb la inestimable ajuda del Partit Popular que ha adoptat amb assiduïtat les postures dels de verd, la formació feixista ha intentat posar contra les cordes un govern molt desacreditat

Amb la inestimable ajuda del Partit Popular, que ha adoptat amb assiduïtat les postures dels de verd, la formació feixista ha intentat posar contra les cordes un govern molt desacreditat. Mentre la resta de lideratges europeus veuen com la crisi sanitària fa augmentar la seva popularitat, la valoració de Pedro Sánchez està caient en picat i, segons Gesop, només tres de cada deu persones a l’Estat espanyol consideren positiva la gestió del president del govern.

Cal preguntar-se doncs, quins són els mecanismes mitjançant els quals Vox ha aconseguit posar a la primera plana els seus missatges ideològics i desestabilitzar el govern. Per això cal remuntar-se  un any enrere, quan encara no s’havien dut a terme les eleccions del 28 d’abril.

Infografia sobre el nombre de seguidores dels partits polítics a xarxes socials |Borja Lozano

 


La doctrina Bannon

El març de l’any passat, Steve Bannon va reunir-se amb membres de Vox en una trobada de la qual poc ha transcendit. Bannon és per a moltes l’artífex de la victòria de Donald Trump a les eleccions del 2016 als Estats Units i un dels pares de les tàctiques de ciberguerrilla i desinformació a xarxes. Aquest empresari de Norflok, Virgínia, va ser el responsable de comunicació de la campanya republicana i després de partir peres amb Trump ha dedicat els seus esforços a crear The Movement, una organització amb seu a Brussel·les que promociona formacions d’extrema dreta de tot el món. Entre aquests hi trobem Vox, un partit que té una estreta relació amb Bannon gràcies a Rafael Bardegí, exassessor de José María Aznar i ara a les files del partit liderat per Santiago Abascal.

Steve Bannon (esquerra) amb el membre de Vox, Rafael Bardají (dreta) |Arxiu

 

El nord-americà, amb finançament del milionari Roger Mercer va ser un dels factòtums de la victòria del Brexit, el triomf de Bolsonaro a Brasil o la presidència argentina de Mauricio Macri. Actualment, el seu objectiu implica enfortir la dreta ultra del vell continent amb la seva nova joguina, The Movement. Pero Bannon no ho ha tingut fàcil a Europa, perquè segons afirmava Carme Colomina del CIDOB a la revista El Temps, les diferències entre les formacions feixistes europees i la llei de finançament de partits de la Unió és un fre per poder expandir el seu projecte. “L’única cosa que li està funcionant prou bé són els mecanismes i les tècniques d’infiltració a les xarxes”, assenyalava Colomina.

A jutjar per la vida virtual de Vox, sobretot durant la quarantena, el partit verd ha assimilat alguns dels coneixements en matèria de màrqueting polític i tàctiques de ciberguerrilla de Bannon.


Són efectives les estratègies digitals?

Segons recull el col·lectiu ciberactivista Xnet al seu llibre Fake You citant un estudi de la Universitat de Nova York, la d’Standford i l’organització estatunidenca National Bureau of Economic Research, cal relativitzar l’impacte que tenen aquestes tècniques. Assenyalen que només el 14% de la ciutadania considera les xarxes socials com la seva font principal d’informació i afegeixen que “per canviar el sentit d’un vot, una notícia falsa hauria de tenir el mateix efecte que trenta-sis anuncis a televisió”.

En una línia similar s’expressa el sociòleg i analista de xarxes, Jordi Morales i Gras, quan posa en dubte la capacitat que tenen els partits de modificar les conductes humanes amb les eines tecnològiques. “Es diu que gràcies a les xarxes es pot fer microsegmentació psicològica, però, almenys a Europa les dades estan molt protegides i si no és de forma il·legal com va fer Cambridge Analytica és impossible aconseguir-les”, explica. “Hi ha molta fantasia en relació entre política i tecnologia… per exemple, la Intel·ligència Artificial encara no és massa intel·ligent”, diu el sociòleg.

Tanmateix, Morales creu que el poder que tenen les xarxes socials no és poc. “Certament, tots els partits volen que els seus missatges corrin per WhatsApp, perquè és la representació més fidedigna del món real, allà on la informació te l’envia directament el teu cosí o un amic i et sembla certa, però sense una estratègia combinada en altres àmbits com la premsa tradicional, és impossible aconseguir canvis importants en els resultats electorals”, explica.

Pel periodista Miquel Ramos, l’amenaça que suposen les tècniques de Bannon és més que real. “La ultradreta no donarà un cop d’estat traient l’exèrcit. El donarà invertint milions d’euros en fake news i discurs de l’odi a xarxes. I podrà fer-ho legalment gràcies al fet que ningú es pren seriosament aquest tema, tot i que hi ha exemples a cabassades”, diu el periodista, referint-se a l’estratègia comunicativa de Vox a les xarxes durant la pandèmia.

Igualment de contundent s’expressa l’activista contra la desinformació digital i responsable de les xarxes socials Podem, Julián Macías Tovar: “El desplegament de bots que difonen campanyes de l’extrema dreta ha arribat a un nivell que no recordo a Espanya”. Així mateix, Macías considera que “les tècniques de desinformació utilitzades són les mateixes que abans, però durant el confinament s’han sumat dos elements que les han fet més efectives: l’especial sensibilitat emocional i la utilització entre quatre i sis vegades superior de les xarxes socials respecte a una situació normal”.


Ni deserts remots ni muntanyes llunyanes

Macías afirma que la desinformació que estem vivint durant el confinament és hereva d’un “mètode científic treballat durant 20 anys per la intel·ligència militar”. El Centre Criptològic Nacional (CCN), un òrgan que depèn del CNI,  en un informe titulat Desinformació al Ciberespai, s’expressa en termes similars. En aquesta informe s’assumeix que la desinformació és un risc nacional, però responsabilitza als russos o a hackers a l’ombra de l’amenaça.

Aquesta tesi que va fer fortuna després de les eleccions del 2016 als Estats Units o durant els moments àlgids del procés independentista, ha estat àmpliament rebatuda. En aquest sentit resulta interessant seguir l’anàlisi de Xnet en el seu llibre Fake You que assenyala que la desinformació no prové de països llunyans ni de hackers a l’ombra. “Entre els primers als quals se’ls pot anomenar ‘productors de desinformació’ (…) s’hi troben governs, institucions i partits polítics -en algunes ocasions com a productors de desinformació; en d’altres, com a inversors perquè un altre actor la creï i la viralitzi-”, afirma la plataforma ciberactivista. És el que Xnet ha batejat com una “autèntica indústria de la desinformació”.

Com es va comprovar després dels atemptats de l’11-M i com es pot comprovar aquests dies, seria més intel·ligent mirar de portes en dins per saber qui és el culpable de la desinformació. Una exitosa campanya de “disrupció digital i comunicativa per a desestabilitzar l’opinió pública d’un estat”, en paraules del CCN, passa per quatre estadis. I tots ells han estat transitats aquests dies per l’extrema dreta.


Caldo de cultiu i victimisme

Qualsevol campanya de desinformació necessita explotar aquells debats o confrontacions que ja existien en l’opinió pública; el que s’anomena caldo de cultiu. La darrera onada feminista, la migració, la corrupció a l’Estat espanyol, la independència de Catalunya, Veneçuela o la por a ideologies de tall comunista són alguns dels temes que Vox ha tret a passejar durant el confinament, relacionant-los amb la pandèmia del Coronavirus.

Com es pot veure en aquest tuit publicat per la formació de Santiago Abascal, s’ha utilitzat el confinament com a excusa per posar sobre la taula un debat que té a la Península centenars d’anys: la integració de l’islam al territori.

En aquest cas, els d’Abascal es pregunten si catòlics i musulmans són iguals davant la llei i resolen que els segons tenen més drets. Aquesta manera d’actuar demostra un dels típics modus operandi de l’extrema dreta. Tal com explica Jason Stanley en el seu llibre Fatxa, els partits de tall feixista tenen per norma situar-se en aquests debats preexistents amb altes dosis de victimisme.

Aquest extrem és tal, que l’11 d’abril, el partit d’extrema dreta va acusar WhatsApp d’haver censurat els seus missatges a la plataforma social propietat de Facebook. “WhatsApp està aplicant limitacions per entorpir la capacitat que tenim els espanyols de difondre lliurement als nostres amics i familiars els missatges, imatges, àudios i vídeos amb continguts polítics i crítics al govern”, afirmava a xarxes la formació verda. En realitat setmanes abans l’app de missatgeria havia anunciat que reduiria les vegades que es pot reenviar un missatge per frenar l’expansió de notícies falses.


El relat

Després d’identificats els debats que generen polarització, cal crear una narrativa. És en aquest moment quan entren en joc les fake news o els enfocaments esbiaixats.

Les informacions sense fonts, que resulten sorprenents i que són difoses per mitjans de comunicació poc coneguts que les citen acríticament, han estat nombroses durant el confinament.

En són exemples les imatges de Pablo Iglesias comprant al supermercat sense guants -però als vídeos amb guants-, les suposades infidelitats del líder de Podem durant el confinament amb la filla de Jorge Vestrynge, el coneixement de la pandèmia per part del govern abans i durant la celebració del 8-M, les notícies sobre membres del govern saltant-se la quarantena o els suposats tractes de favor amb Manuela Carmena o la família de Pedro Sánchez en l’àmbit sanitari.

També és aleshores quan queden establertes les expressions que a força de repetir-se milers de vegades acaben per esdevenir categoria. Entre els àmbits d’extrema dreta o de la dreta s’han fet famosos conceptes com “Gobierno del bulo”, “Gobierno de la Censura”, “Gobierno socialcomunista” o “VicePandemias” alhora que, com si es tractés de l’inici d’una campanya electoral, han fet fortuna els termes “Sánchez vete ya”, “Sánchez vete a tu casa” o “Iglesias a prisión”.

Si es té en compte la construcció del relat, es veuen per exemple com des de diferents altaveus vinculats a la dreta es compara el govern espanyol amb la distopia orwel·liana de 1984

Si es té en compte la construcció del relat, es veuen per exemple com des de diferents altaveus vinculats a la dreta es compara el govern espanyol amb la distopia orwel·liana de 1984. Pablo Casado citant a George Orwell, Vox publicant tuits amb l’etiqueta “GobiernoGranHermano”, Ana Rosa Quintana titllant el govern d’orwel·lià, l’ex cap de gabinet de Cs a Les Corts de València i tuitstar Albise comparant l’executiu de Sánchez amb 1984 i els diaris de la dreta establint l’analogia, han apuntalat aquest relat.


La maquinària del fang

Vox o el PP llencen un missatge des dels seus canals i finalment aquest acaba permeabilitzant en el debat general. Quina és la clau per aconseguir-ho? És el que en termes tècnics s’anomena astroturfing i que vol dir fer passar com a demanda sorgida des de la ciutadania una campanya que ha estat cuinada per formacions polítiques o grups mediàtics. És el que Vox està fent amb la manifestació convocada per l’extrema dreta el 23 de maig. També ha succeït amb les preteses manifestacions espontànies als barris adinerats de Madrid, i que estan motivades per les constants declaracions de Vox i la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, sobre el dret a la manifestació. Definit per la dreta com “moviment de resistència cívica”, entre una de les seves promotores hi ha Sonsoles Queipo de Llano, una jove de 24 anys que prové d’una família de militars emblemàtica.

En aquest sentit, l’estratègia de l’extrema dreta és impecable quan aprofita les xarxes socials pròpies i crea un ecosistema de mitjans d’informació afins per distribuir notícies falses. Per darrere de Podem, Vox s’ha convertit en el partit amb major incidència en els nous canals d’informació.

En l’única xarxa social que els de verd semblen punxar és Twitter, però segons assenyala Jordi Morales, aquesta plataforma és la menys representativa de la realitat. “A Instagram els missatges es difonen amb molta més facilitat perquè no hi ha debat”, explica l’expert en xarxes socials que recorda com, en el cas de “Lucas”, el gos que bandejava i olorava Albert Rivera en la darrera campanya electoral, la publicitat va ser molt criticada a la xarxa de l’ocell però molt ben rebuda a Instagram.

Més enllà de la presència de Vox a xarxes socials, el més interessant en el seu cas és l’ecosistema de mitjans informatius ideològicament afins que ha creat al seu voltant i que constantment repliquen els seus missatges.

El 24 de març, va néixer el canal de YouTube Estado de Alarma TV de la mà de Javier Negre. Aquest polèmic professional de la comunicació ha treballat en mitjans com El Mundo, com a tertulià a Antena 3 i Telecinco, i el seu nom ha estat relacionat amb diversos escàndols periodístics per, presumptament, haver inventat notícies.

El canal de Negre reuneix diferents veus de l’extrema dreta espanyola per criticar el govern, l’esquerra estatal, l’independentisme o el feminisme. Al canal hi convergeixen des de youtubers misògins com Un tío blanco hetero o Roma Gallardo, fins a periodistes com Cristina Seguí -vinculada a Vox-, Carlos Cuesta o Alfonso Merlos, passant per inclassificables noves estrelles de l’Alt Right estatal, com Quique San Francisco, Marta Sánchez, Antonio Escohotado o Rosa Díez. Els missatges que campen a Estado de Alarma són exactament els mateixos que esgrimeix Vox, un partit que té un tracte preferencial al programa de Negre amb entrevistes freqüents i inclús passis de publicitat del partit.

En menys d’un mes, el canal ha reunit quasi 250.000 subscriptores i els seus vídeos han estat reproduïts més de 15 milions de vegades. Poden semblar unes xifres pobres, però en quaslevol cas, Estado de Alarma TV té millors registres que qualsevol dels canals de YouTube dels partits polític majoritaris -excepte Vox-; més que La Tuerka -canal que va fundar l’entorn de Podemos i que només suma 195.000 subscriptors- o uns pocs milers de subscriptors menys que el canal de TV3 a YouTube.

El canal de Negre funciona com a exemple de tot un ecosistema d’espais d’extrema dreta a YouTube que repeteixen amb matisos els postulats de Vox

El canal de Negre funciona com a exemple de tot un ecosistema d’espais d’extrema dreta a YouTube que repeteixen amb matisos els postulats de Vox i que sobretot coincideixen en les seves fòbies cap a l’esquerra i al feminisme. Libertad Digital (195.000 subscriptors), La Contra TV (209.000), EsRadio de Jiménez Losantos (231.000) o El Toro TV (59.000) són alguns d’aquests canals als quals s’han de sumar els espais de youtubers de pensament proper a Vox com Wall Street Wolverine (300.000) o Juan Ramon Rallo (118.000), ambdós radicals del pensament neoliberal i integrants de les tertúlies d’Estado de Alarma TV.

La periodista experta en tecnologia, Marta Peirano, explicava en una entrevista el 2019 que YouTube és la xarxa de la radicalització per excel·lència. Aquesta plataforma, per fer que els usuaris passin el màxim d’hores emprant-la, utilitza un sistema en què  després de veure un vídeo se n’ofereix un altre una mica més extrem. És curiós que aquests canals de l’extrema dreta estiguin relacionats amb vídeos sobre teories esotèriques. D’Estado de Alarma TV, a un vídeo on es relaciona Pedro Sánchez amb George Soros, d’allí a un que explica “la veritat sobre Donald Trump”, i finalment a un vídeo titulat “Els Estats Units s’hauria enfrontat a alienígenes, sota terra”. És només un exemple de les infinites combinacions.

A més de tot això, al regne de mitjans afins a Vox també s’hi sumen nombrosos mitjans digitals com OkDiario d’Eduardo Inda, El Caso Aislado, Moncloa o Actuall, un diari d’extrema dreta ultracatòlic creat per Jaime Arsuaga, el també creador d’Hazte Oir.

 

La màquina del fang massiva

Tot i que l’impacte d’aquests mitjans és molt elevat, en realitat tots ells formen una constel·lació informativa tancada en si mateixa. És en aquest punt on entra el darrer pas de l’estratègia d’intoxicació de l’extrema dreta que durant el confinament ha augmentat de forma exponencial. Es tracta de convertir la desinformació residual en informació massiva.

“Investigant a Twitter, hem vist que existeixen el que s’anomenen ‘comptes dianes’ que repiulen i comparteixen tots els continguts que l’extrema dreta genera”, explica Julián Macías. Són un centenar de perfils amb milers de seguidors que fan la feina de difusió. Perfils com el de Juanfran Escudero – s’ha afiliat a Vox durant el confinament-, el d’Alvise, el de Willy Tolerdo o el de Spidiman s’encarreguen, sota l’aparença de l’humor o l’activisme apartidista, de convertir el que és un missatge polític en un contingut molt més digerible pel gruix de la ciutadania.

El més sorprenent d’aquests comptes és la seva base de seguidors. Macías ha demostrat que moltes de les repiulades són fetes per comptes bot o comptes automatitzats, és a dir, comptes falsos programats per compartir tots els missatges dels perfils principals. En el cas de Juanfran Escudero, tres quartes parts dels seus seguidors a Twitter són, segons Twitter Audit, falsos.

“Trobem tres tipus de bots: els comptes automatitzats que poden ser milers i es compren per uns pocs euros, els que són gestionats per una empresa en la qual una persona, normalment jove, gestiona entre 15 i 100 comptes falsos però que a diferència dels anteriors semblen més verídics i els comptes que els militants dels partits cedeixen a l’organització perquè retuiti tots els continguts del partit”, explica l’activista.

Això fa que els perfils abans esmentats aconsegueixin que les seves publicacions es viralitzin i transcendeixin els límits de l’ecosistema informatiu de l’extrema dreta. Ha passat amb el hashtag “Sánchez vete ya” o amb l’etiqueta “FaseLibertad” que promociona la manifestació que Vox ha programat pel 23 de maig. Tots aquests hastags han estat creats pel sistema de difusió de l’entorn de Vox, encara que a vegades, com en el cas de la fotografia de Santiago Abascal al seu despatx amb un pot de pebre vermell sobre la taula, no calen estratègies tan complexes i és la mateixa esquerra qui converteix en viral una imatge del partit verd.

Sigui com sigui, l’objectiu últim és que el missatge creat en espais ideològics propers a Vox cali als mitjans tradicionals on i offline. El que un inici era desinformació gaudeix ara d’una aura de major confiança. Aquí cal citar des dels matinals d’Ana Rosa Quintana o Susanna Griso, fins a la ràdio episcopal Cope, passant pels grans mitjans escrits de la dreta com són La Razón, ABC, El Español o El Mundo.  Hi ajuda el fet que moltes de les personalitats de l’extrema dreta mediàtica, també tinguin un peu a les tertúlies mainstream com és el cas de Javier Negre, Eduardo Inda o Juan Carlos Girauta.


Altres estratègies a xarxes

Malauradament és molt difícil saber com s’ho fan partits com Vox per expandir els seus missatges a Facebook, Instagram, YouTube, perquè a diferència de Twitter aquestes xarxes no es deixen monitoritzar amb tanta facilitat. Més difícil és encara WhatsApp, la gallina dels ous d’or de la comunicació política, que és totalment opaca.

Tot i que Vox és la formació que menys ha gastat a Facebook i Instagram des que Zuckerberg ofereix aquestes dades, és l’únic que està pagant per continguts patrocinats durant la pandèmia

Amb tot, és interessant veure a través de l’eina de transparència de Facebook com el partit d’Abascal inverteix diners a fer que els seus missatges arribin a més població.  Tot i que Vox és la formació que menys ha gastat a Facebook i Instagram des que Zuckerberg ofereix aquestes dades, i està a anys llum de la inversió de Podem (1,3 milions d’euros), PSOE (233.000 euros), PP (414.000 euros) i Ciudadanos (495.000 euros), és l’únic que està pagant per continguts patrocinats durant la pandèmia. Aquest tipus de publicacions es difonen de forma massiva i segmentada, per tant el seu impacte és enormement efectiu.