Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Pisos, forns i una sicav, la propietat que hi ha darrere el desnonament frustrat del Poble-sec

El dimarts a la nit, un centenar de persones van aconseguir aturar un desnonament al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, tot i l'ampli desplegament policial. El Sindicat de Barri del Poble-sec, que havia okupat un pis buit per a tres dones, denuncia que l'intent d'expulsar-les va ser “il·legal” perquè es volia fer "sense ordre judicial i sense previ avís". La propietat de tot el bloc és RentDaen, una filial de Ferine SL, que també té una pota de negoci en els forns de pa i controla un vehicle d'inversió amb una tributació molt baixa

El desnonament de Poble sec del 2 de juny 2020 / Arxiu

Després de dues hores de resistència, el passat dimarts 2 de juny, un centenar de persones van aconseguir aturar el desnonament del pis okupat al número 123 del carrer Nou de la Rambla de Barcelona. La Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra amb el suport de la unitat d’antidisturbis de la Guàrdia Urbana hi van arribar a quarts de nou de la nit per executar el desallotjament de tres dones que havien okupat un dels pisos. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que era “il·legal” perquè es volia fer “sense ordre judicial i sense previ avís”.

La policia va intentar fer fora les activistes i veïnes que, responent a la crida del Sindicat de Barri del Poble-sec i el Sindicat d’Habitatge del Raval, s’havien anat concentrant al portal de l’edifici. No ho van aconseguir. Va haver-hi càrregues policials, diverses persones van ser colpejades per la policia i una, explica Itxaso del Poble-sec, “se la van endur a comissaria per identificar-la”. L’activista denuncia l’ampli operatiu policial desplegat, malgrat l’estat d’alarma i adverteix que “el Sindicat continuarà evitant que les veïnes marxin del barri i expropiant els grans tenidors”.

El pis, que segons el Sindicat, feia més de cinc anys que estava buit, així com la resta del bloc, és propietat de RentDaen, la filial de Ferine SL dedicada al sector immobiliari. Dirigida per Albert Davins Enrich, el 2018, comptava amb immobles per valor de 7,4 milions i, de fet, la seva pàgina web anuncia que actualment tots els seus pisos estan llogats, però que si ho desitges, et pots posar en llista d’espera.

Desnonament a nou de la rambla el passat 2 de juny |Nicolas

 

A més de la branca immobiliària, Ferine SL -que també encapçala Davins Enrich-, toca altres tecles. Té una pota del negoci en els forns de pa, a través de Forns Enrich SL, una empresa amb 99 anys d’història i quinze tendes pròpies a Catalunya, i fins al 2017, tenia un 32,5 de les accions de la cadena Turris, que va vendre al fons de capital de risc Suma Capital. Alhora, controla la sicav Daen Investment, un vehicle d’inversió sovint utilitzat per les grans fortunes i amb beneficis fiscals: només tributen pels seus beneficis per l’impost de societats l’1% en comptes del 25% general. Les sicav sempre compten amb una entitat encarregada de gestionar els actius i en aquest cas, l’entitat gestora és UBS Gestión del banc suís, que la justícia francesa, el 2019, va ordenar pagar 4.500 milions per haver ajudat a evadir impostos. En total, compta amb un actiu total de 6,5 milions d’euros, segons dades del registre mercantil del 2018.

Dirigida per Albert Davins Enrich, RentDaen es va constituir el 1989 sota la denominació de Davins SL. Ha anat millorant la seva cartera d’actius i el 2018 comptava amb immobilitzat material -mobles i immobles- per valor de 7,4 milions, entre els quals hi ha l’edifici de Nou de la Rambla.

 

Desnonaments en els llimbs

El Sindicat insisteix en el fet que es tracta d’un “desnonament il·legal”, sobre el que no van rebre cap avís previ. Tot i que el Govern espanyol, arran de la crisi sanitària, va aprovar el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, que suspenia els procediments de desnonament i llançament per a llars vulnerables fins ahir, s’han executat alguns desnonaments sense procediment judicial. Casos com l’intent a Nou de la Rambla, segons han explicat des del cos policial, són una mena de “desnonaments exprés” que es poden dur a terme quan hi ha denúncia del propietari i “indicis” de què qui ha okupat no hi viu “de forma permanent”. Els “indicis” essencials, segons Mossos, són els testimonis del veïnat i asseguren que s’emparen en  l’article 245.2 del Codi Penal, que recull el delicte d’usurpació, però que no fa cap referència ni especifica el procediment. A més, en el cas de Nou de la Rambla, el Sindicat de Poble-sec assegura que feia una setmana que les tres dones -una amb una criatura en custòdia compartida- habitaven la casa.

El Sindicat insisteix en el fet que es tracta d’un “desnonament il·legal”, sobre el que no van rebre cap avís previ. Tot i que el Govern espanyol, arran de la crisi sanitària, va aprovar el Reial decret llei 11/2020 que suspenia els procediments de desnonament i llançament per a llars vulnerables fins ahir, s’han executat alguns desnonaments sense procediment judicial

No han faltat intents d’agilitzar els processos de desnonaments. El PP, a principis del 2019, va proposar una llei per desnonar okupes en 24 hores i amb la intenció que es tramités pel procediment d’urgència, que va ser rebutjat.

Durant el confinament, hi ha hagut altres episodis. A Sants, per exemple, els Mossos van desnonar una parella amb la dona embarassada el 20 de maig, i dies abans, el 14 d’abril, el Grup d’Habitatge de Sants denunciava que l’empresa de desnonaments extrajudicials City Lock, en presència de dues patrulles de policia, havia canviat el pany de Ca la Cristina, un bloc de pisos per a dones, l’okupació del qual es va fer públic el 8 de març. Mossos ha informat la Directa que no disposen de la xifra de desnonaments “exprés” executats durant l’estat d’alarma.