Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

"Fa 25 anys, parlar de feminisme era parlar del diable"

Fina Rubio (Fundació Surt) - Freddy Davies - freddy.davies@gmail.com / Freddy Davies

Entrevista amb Fina Rubio, activista feminista i presidenta de la Fundació Surt

 

Mariana Cantero | @cantero_mariana

Fotografia de Freddy Davies | @FreddyDU_photo 

Va començar a fer política durant la dècada dels 70, involucrant-se en la campanya contra l’OTAN, les dones antimilitaristes i la comunitat feminista. Aleshores, les dones reivindicaven la llibertat sexual i el dret a l’avortament i al divorci. Rubio creu que s’han aconseguit moltes coses, però que el problema és, com deia Simone de Beauvoir, que no hi ha res que estigui guanyat definitivament. “Ara patim un retrocés ideològic molt gran, en el qual els plantejaments més bel·ligerants amb el feminisme i les dones estan guanyant espai. Ens estem trobant amb coses que no hauríem pensat ni als anys 70, quan sortíem d’una dictadura”, diu. A més de tenir una llarga trajectòria com a militant, dirigeix la Fundació Surt, una entitat que treballa des de fa 25 anys per l’apoderament femení. No es pot imaginar a si mateixa sense el feminisme; forma part intrínseca de la seva identitat “com a dona lliure”.

Com esbossaries la trajectòria de lluita de l’entitat que dirigeixes?

L’entitat es va formar l’any 1993 com una associació petita de dones que ens coneixíem del món feminista. Teníem idees en comú i vam voler iniciar un projecte d’inserció sociolaboral de dones que estaven en situacions de dificultat, en risc d’exclusió o en situació de vulnerabilitat –o més aviat vulnerades. Vam començar amb la idea de treballar en aquesta mena de projectes
i ho volíem fer des d’una perspectiva feminista. En aquell context era complicat que ens compressin aquesta perspectiva de gènere. Ens preguntaven per què érem una organització només de dones. Llavors havíem d’explicar que les dones necessitem els nostres espais per pensar i actuar. Parlàvem d’incorporar la perspectiva de gènere perquè parlar de feminisme en aquells moments era parlar del diable. No ens deien feminazis, no existia aquest concepte, i vam tenir la sort que en alguns sectors de les institucions ens van obrir espais. Ens hem guanyat el dret a l’existència sense justificació. El fil d’aquests 25 anys és la lluita per l’equitat de gènere i en defensa dels drets de les dones.

Com et posiciones davant de debats sempre presents en el feminisme, com ara el de la prostitució?

Bé, aquest és el gran debat dins del feminisme: si la prostitució és voluntària o no. Nosaltres, com a organització, tenim debat intern, però entenem que el nostre enfocament ha de ser el de la defensa dels drets. Jo, personalment, també. La sexualitat, el sexe, la prostitució, toquen el moll de l’os de les reivindicacions feministes. La gent que arriba al nostre programa ho fa de manera voluntària, perquè vol fer-ho. Respectant tant si considera que la seva feina és voluntària i s’ha de regular com si considera que no li satisfà i en vol sortir. El que preval és que les dones tinguin garantits els seus drets humans com a dones, facin el que facin. Si volen estar amb la prostitució, si aquesta és la seva decisió, ens sembla perfecte. Defensem que es puguin organitzar i exercir. Més enllà del gran debat, que podem discutir vint anys més, s’han de respectar les seves decisions i nosaltres defensar els seus drets. És un tema complex. Aquest enfocament ens permet treballar per a totes.

Com veus la lluita de les dones en el context global, amb les seves particularitats a petita escala?

Els moviments feministes, amb tota la seva pluralitat, complexa i rica, han guanyat un espai global. Aquest espai –saber que les dones a l’Argentina, aquí o als Estats Units participem en un moviment– ens permet tenir una veu comuna arreu del planeta. Això és simptomàtic del moment en el qual està el moviment feminista, que representa una alternativa molt clara d’una altra manera d’organitzar la societat. Més enllà del fet que en cada lloc concret tinguem diferents situacions, i malgrat aquestes diferències, tenim la percepció de tenir una veu comuna en aquest moment de molt de retrocés, de plantejaments liberals extrems. I crec que per això la reacció en contra és tan forta, perquè s’ha pres consciència que som un problema per al projecte de retrocés i involució liberal capitalista.

La lluita també es dirimeix en el terreny discursiu…

El discurs de la dreta és la conseqüència d’aquesta crisi global i la necessitat del sistema de portar-nos al límit. Per a mi, Vox representa un sistema que està en crisi i té dificultats. Llavors, necessita tensar la corda fins allà on pugui per poder sobreviure. Tenim Trump, Bolsonaro, l’Europa dels refugiats… És una involució global molt dura. Aquí, de fet, tenim dos partits hereus del franquisme.

Ara estem en perill de perdre aquests drets que es van guanyar al final de la dictadura…

El sistema judicial és tan patriarcal i està tan alineat amb l’ofensiva de la dreta que tenim un problema seriós

Totalment. L’ofensiva de la dreta està directament dirigida als drets de les dones. Que ens tinguin en el punt de mira no és casualitat. “La violència de gènere és mentida”, “les denúncies són falses”, “les dones també maten homes”. Hi ha tot un discurs per tirar enrere aquestes conquestes, però també des del sistema judicial. És un sistema judicial tan patriarcal i alineat amb aquesta ofensiva que tenim un problema seriós, perquè el que està passant són sentències contra les dones.

Davant d’aquesta ofensiva, les dones hem de…

Sortir al carrer, com el 8 de març passat, organitzades i no cedir ni un pas amb els nostres drets. És l’única via que tenim, és per pura supervivència en el sentit més clar de la paraula. Hem de defensar els nostres drets.

Article publicat al número 472 publicación número 472 de la Directa