En un context d’emergència residencial i de crisi en l’accés a l’habitatge, als Països Catalans estan sorgint projectes col·lectius que neixen de la necessitat d’accés a un habitatge digne, assequible i comunitari. Un bon exemple és l’habitatge cooperatiu, on les persones que hi habiten no tenen la propietat de manera directa dels habitatges, sinó que s’agrupen per formar una entitat col·lectiva. Aquesta fórmula cooperativa facilita l’ús no especulatiu de l’habitatge, perquè les cooperativistes promotores són qui habiten els habitatges, en què també existeixen serveis col·lectivitzats i on es dissenyen espais compartits per al gaudi de tota la comunitat i el vincle entre veïnes. Actualment, les experiències més conegudes d’habitatge cooperatiu es donen a la ciutat de Barcelona, on l’Ajuntament ha cedit sòl públic per tirar endavant promocions com La Borda i La Diversa (Sants), La Balma (Poblenou), Cirerers (Roquetes), Princesa49 (El Born) o La Xarxaire (Barceloneta).
Malgrat l’innegable avenç que han suposat aquests projectes, no resolen totes les problemàtiques vinculades a l’habitatge. Com defensen els diferents col·lectius experts en el tema, l’actual crisi també està travessada per les desigualtats de gènere, entenent que, en un context capitalista i patriarcal, les dones i les persones LGTBIQ+ pateixen una major vulnerabilitat i precarietat amb relació a l’accés a l’habitatge, el treball de cures i la distribució de la riquesa, i per això és necessària una aproximació feminista enfocada a l’habitatge cooperatiu que els permeti saber-se protegides, col·lectivitzar els malestars i autogestionar-se.
El Col·lectiu Punt 6 és una cooperativa d’arquitectes que va néixer l’any 2004 per repensar els espais des de l’experiència quotidiana des d’una transformació feminista. Format per sociòlogues i urbanistes de procedències diverses, avui dia es troben impulsant el projecte Dones Cohabitant, que va sorgir fa alguns anys per respondre a la necessitat de moltes dones de compartir espais de vida i col·lectivitzar les cures.
La Renegà contempla la construcció de dos habitatges socials destinats acollir dones en situació de vulnerabilitat
Aquesta iniciativa, que avui dia compta amb un primer grup de dones, anomenat La Solar, té com a objectiu principal donar suport i acompanyar processos de creació de cooperatives d’habitatge de dones. “És una mirada transformadora de tots els àmbits de la vida. Hi ha una demanda de les dones de poder construir nous models organitzatius no mixtes mentre la societat pensa si canvia o no canvia”, comenta Roser Casanovas, arquitecta i sòcia fundadora del Col·lectiu Punt 6.
Dones Cohabitant s’emmiralla en altres projectes d’arreu que neixen de la mateixa voluntat: Mujefa a l’Uruguai, Frauenwohnprojekt Ro*sa a Viena, o Angela D. a Brussel·les, són associacions de dones i persones LGTBIQ+ que porten una llarga trajectòria de treball i pressió per fer de l’habitatge cooperatiu feminista un tema prioritari en l’agenda política dels seus països.
Nous models de convivència
El tipus d’habitatges en què vivim no són espais aliens a les dinàmiques de gènere. La família nuclear, basada en la institució de l’heterosexualitat, és avui dia un model en decadència, tot i que continua sent l’única estructura reconeguda socialment d’organització de la vida, els afectes i les cures. Gran part de les cures són assumides en els entorns familiars sobretot per les dones, fins al punt que l’Estat i els seus serveis només tenen en compte la família nuclear a l’hora de planificar els seus recursos.
Això implica que aquelles persones que s’escapen de l’heterosexualitat obligatòria i al binarisme de gènere i desenvolupen altres xarxes d’afectes i convivència queden excloses de gran part dels recursos, suports quotidians i activitats assistencials. “Necessitem alternatives de convivència nascudes des del feminisme que enforteixin les comunitats i el seu entorn, perquè la vida comunitària pugui articular-se entorn d’altres eixos que no siguin la família nuclear”, comenta Maria Berzosa Suescun, sòcia de la cooperativa d’habitatge feminista La Morada.
El projecte de La Morada, que es troba impulsat per un col·lectiu format per dones, lesbianes i trans, provinents de diferents espais de militància, planteja un model de convivència i organització de les cures i els afectes més enllà de la família nuclear. “Totes tenim en comú que sortim de l’estàndard de família nuclear, algunes tenen parella, d’altres no, d’altres comparteixen pis i d’altres viuen soles. Volem una convivència més enllà d’un habitatge estàndard on cadascú tanca la porta i no hi ha relació amb els veïns”, apunta Berzosa Suescun.
Ubicat a la plaça de les Dones de Nou Barris (Barcelona), l’edifici comptarà amb dotze unitats de convivència, en un solar titularitat de La Dinamo que va ser adjudicat via convocatòria oberta. L’edifici està dissenyat de manera que es pugui adaptar a les necessitats de la cooperativa i de les unitats de convivència al llarg del temps, permetent augmentar o disminuir la mida dels habitatges.
La cooperativa va néixer l’any 2018 amb una aposta per un model d’habitatge cooperatiu feminista que es materialitzi en un projecte de convivència, una altra manera d’organitzar i sostenir la vida i els afectes més enllà de la dicotomia personal/polític, individual/col·lectiu o públic/privat. “Fa molt de temps que les feministes entenem que la política passa per les cases i els barris, per això és important trencar amb la dicotomia del que és privat i el que és públic”, afegeix Edurne Jiménez Pérez, sòcia de La Morada.
La Morada planteja un model de convivència i organització de les cures i els afectes més enllà de la família nuclear
També hi destaca una comunitat de dones de Santa Maria de Palautordera (el Vallès Oriental), que, sota el nom de La Renegà, té com a missió obrir un espai d’habitatge comunitari que tingui una funció social al poble. Acompanyades per la cooperativa Perviure, el projecte de cohabitatge es va començar a gestar l’any 2017 i està impulsat per deu dones sòcies que volen convertir casa seva en un espai d’aprenentatge i empoderament personal, col·lectiu i comunitari, des de la perspectiva feminista, l’autogestió i la sostenibilitat ecològica. “El projecte suposa un diàleg entre les diferents esferes de la vida perquè totes tinguin el mateix pes, generant espais de suport mutu que ens permetin sobreviure al sistema capitalista”, comenta Anna Rodríguez, sòcia del projecte.
A més dels deu habitatges per dones sòcies, el projecte contempla la construcció de dos habitatges socials destinats acollir dones procedents de contextos de violència. Aquests habitatges estan pensats perquè puguin resoldre necessitats que des dels col·lectius feministes i des dels moviments socials de lluita per l’habitatge han identificat des de fa anys: la dificultat que moltes dones tenen per accedir a l’habitatge i la de consolidar xarxes de suport al voltant d’aquelles dones que estan en un procés de recuperació d’un context de violència.
Valor a totes les esferes de la vida
Segons apunta el Col·lectiu Punt 6, en el marc d’una societat capitalista i patriarcal, es prioritza l’esfera productiva, adaptant els horaris de la ciutat (els serveis, la mobilitat i els equipaments) i produint espais monofuncionals i no connectats que no tenen en compte els vincles entre l’esfera productiva, l’esfera reproductiva, la comunitària i la pròpia. “Des d’una perspectiva i metodologia feminista, proposem crear xarxes comunitàries de suport i de cures al voltant de l’habitatge que involucrin diferents persones vivint en diferents models d’habitatge”, remarca Roser Casanovas.
En aquest sentit, és cabdal l’arrelament al territori, en què l’esfera privada i l’esfera pública dialoguen de forma directa. Aquest és el cas de La Pallejana, una casa no mixta ubicada a Sant Antoni de Vilamajor (el Vallès Oriental), dins del projecte de Can Tonal de Vallbona, una antiga granja que es va rehabilitar per esdevenir un espai de suport mutu i usos socials. Les dones que en formen part participen d’altres espais d’organització col·lectiva, com el Grup d’Habitatge de Sants.
Recerca de finançament
Actualment, el 99 % del parc d’habitatge a casa nostra es troba en mans privades, en un mercat desregulat que no deixa d’augmentar el cost de la vida. Tot i que des de l’any 2004 es va començar a instaurar el model cooperatiu, l’aportació inicial que s’ha de fer a l’inici dels projectes per tirar endavant un edifici —que oscil·la entre els 20.000 i els 30.000 euros— no està a l’abast d’una gran part de la població.
Davant d’aquesta realitat excloent, “es necessiten mesures públiques i una important col·laboració públic-cooperativa que permeti guanyar-li terreny al mercat de l’habitatge privat, mitjançant la cooperativització del sòl i sense reproduir exclusions”, comenta Rodríguez. “Estem en un moment en què sembla que l’administració pública s’està posant les piles en fer polítiques feministes, però hem de veure a quins projectes donen suport i quina és la gestió que volen desenvolupar enfront del problema de sostenibilitat de la vida”, apunta Jiménez Pérez.
Tant en el cas de La Morada com en el de La Renegà, es troben en un moment de captació de sòcies per fer viables els projectes, i és que el difícil finançament d’aquestes cooperatives és una realitat. “En el cas del Frauenwohnprojekt Ro*sa, van poder construir els edificis perquè la ciutat de Viena va finançar-ho. A casa nostra hi ha marques ètiques com Fiare o Coop57, que confien en les cooperatives per tirar aquests projectes endavant, però no podem dependre d’aquest model”, comenta Roser Casanovas. “Sempre guanya el bé privat en contra del bé comú, perquè està blindat i protegit per tota una sèrie de forces. És per això que hem de generar espais de resistències com les cooperatives d’habitatge feminista”, afegeix l’arquitecta del Col·lectiu Punt 6.
