A algunes persones que treballem amb tecnologies digitals, el fet d’haver pres consciència del gran impacte que tenen sobre l’escalfament global ens ha posat en contradicció. A les nostres cooperatives fa temps que ens ronda aquest malestar, però hi hem començat a rumiar d’una manera més conscient amb l’auge de la intel·ligència artificial, que és, entre molts altres aspectes, molt demandant d’energia.
A aquest impacte ambiental, hi sumem, naturalment, l’impacte social. El fet que grans corporacions digitals com Google, Meta, Amazon o Microsoft, amb valors que estan als antípodes dels nostres, controlin la major part de la infraestructura i del trànsit per internet i penetrin cada cop més en la vida de les persones fiscalitzant temps i espais íntims, ens genera encara més contradiccions amb la nostra feina.
Davant d’aquest malestar, hem decidit obrir noves portes –portetes, potser n’hauríem de dir– a les nostres empreses: passar del pensament a l’acció o, cosa equivalent, de la presa de consciència a la responsabilitat.
Una d’aquestes portes que hem entreobert és la del disseny i la programació de webs de manera més responsable a través del servei d’ecowebs. Es tracta de pàgines que minimitzen l’impacte en el medi ambient. Als ecowebs, la navegació és més fluida perquè el temps de descàrrega és més ràpid i els servidors on s’allotgen utilitzen energia provinent de fonts renovables. A banda d’aquest servei de hosting que fa servir energies netes, compartim factors de disseny i de programació que contribueixen a reduir l’impacte ambiental d’una pàgina web. Es tracta, per exemple, de reduir la quantitat de vídeos i fotos, minimitzar el transport de recursos, comprimir les imatges o prioritzar webs estàtiques dissenyades amb una estructura que faciliti la navegació. No obstant això, som conscients que moltes organitzacions necessiten eines fàcils per gestionar els seus continguts, i per això volem seguir treballant per crear aquests instruments que ens ajudin a pujar aquest contingut.
L’exigència d’alimentar internet amb més continguts visuals no respon tan sols a necessitats tecnològiques, sinó també a imperatius de màrqueting i competència empresarial
Així doncs, en un moment en què la crisi climàtica demana respostes urgents, fem un pas enrere i apostem per solucions més eficients i per començar a prendre consciència de l’energia que consumeixen els nostres webs o els webs que visitem sovint. En aquesta línia, hem creat una eina que serveix per avaluar l’impacte ambiental d’una pàgina web. Li hem posat el nom de Verdi, i és de programari lliure i codi obert perquè sigui replicable i tothom hi pugui aportar millores i noves variants. Verdi elabora un breu informe de l’impacte en valors aproximats d’emissions de carboni i dona consells sobre com disminuir-lo.
El web 2.0 va néixer com una evolució del web inicial. Prometia un espai més obert, col·laboratiu i accessible per a tothom. Aquest paradigma va transformar la manera com ens relacionem a internet: les persones usuàries ja no eren meres espectadores, sinó que podien crear i compartir contingut gràcies a eines com blogs, xarxes socials i plataformes de vídeo. Tanmateix, aquest mateix model va desencadenar un augment significatiu en la complexitat i el pes de les pàgines.
L’ús massiu de vídeos, imatges d’alta resolució i funcionalitats interactives ha fet que, en catorze anys, s’hagi multiplicat per sis el pes mitjà d’una pàgina web. Això, combinat amb l’increment de l’ús de dispositius digitals connectats a la xarxa, té conseqüències evidents: més dades per carregar, més energia per processar-les i, per tant, un impacte ambiental més gran.
Aquesta exigència d’alimentar internet amb més continguts visuals no respon tan sols a necessitats tecnològiques, sinó també a imperatius de màrqueting i competència empresarial. Cada cop més, les plataformes busquen generar experiències d’usuari més sorprenents mitjançant un ús excessiu d’imatges i vídeos que, malgrat ser espectaculars, sovint resulten redundants o superflus.
Sovint, els sistemes d’edició com WordPress inclouen funcionalitats innecessàries que sobrecarreguen les pàgines i fan augmentar el consum de dades i d’energia
Paral·lelament, l’adopció massiva de sistemes que faciliten l’edició de pàgines web, com WordPress o altres eines similars, ha democratitzat la creació de continguts digitals; però aquesta simplicitat té un cost: sovint aquests sistemes inclouen funcionalitats innecessàries que sobrecarreguen les pàgines i, per tant, fan augmentar el consum de dades i d’energia.
En el context actual, aquesta tendència ens obliga a reflexionar críticament sobre els tipus de webs que creem i el seu impacte real, tant ambiental com social, perquè, a més, sovint el web 2.0 es presenta com un ecosistema obert i col·laboratiu, quan en realitat està dominat per plataformes privatives com Meta, X o YouTube. Aquestes corporacions concentren el trànsit d’internet i imposen les seves pròpies regles, cosa que limita la diversitat i la independència tecnològica que inicialment s’associaven al 2.0.
D’ençà que vam començar el projecte, l’interès pels ecowebs ha superat les nostres expectatives. Hi ha hagut persones interessades a aplicar aquest tipus de disseny i programació més ecològic als seus llocs web. El fet que, a poc a poc, la sostenibilitat digital guanyi terreny és un senyal clar que la consciència col·lectiva sobre l’impacte ambiental de la tecnologia digital està creixent. Aquesta reacció ens motiva a seguir endavant i a estendre aquesta filosofia. Per això, una altra de les portes que hem obert a les nostres cooperatives és sensibilitzar contra la contaminació digital.
El món digital no flota. Pesen els milers de quilòmetres de cables submarins de fibra òptica, naus amb milions de servidors, milions d’antenes i rúters escampats per tot el planeta
En general, la ciutadania encara té poca consciència d’aquesta contaminació perquè la xarxa sembla immaterial, talment un núvol que sura; però d’immaterial no en té res. El món digital no flota; al contrari, pesa. Pesen els milers de quilòmetres de cables submarins de fibra òptica, naus i naus i naus i naus amb milions de servidors, xarxes de computadores interconnectades, antenes i rúters escampats per tot el planeta en llocs que sovint no veiem, però que devoren una ingent quantitat de recursos i provoquen residus i emissions contaminants.
Per aconseguir aquesta sensibilització, tirem endavant una campanya que, d’una banda, visibilitza la contaminació digital perquè en prenguem consciència, i, de l’altra, ofereix recomanacions per incorporar en el nostre dia a dia a fi de reduir la petjada de carboni digital quan fem servir plataformes en estríming, enviem correus electrònics, naveguem, utilitzem la intel·ligència artificial, desem informació al núvol o interactuem a les xarxes socials.
