Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Filles d'immigrants impulsen una campanya per denunciar que no tenen dret a vot

Les activistes Safia el Aadam (a la fotografia) i Ahmed Nasser Alaoui són artífexs d’una iniciativa en la qual persones abstencionistes cedeixen el seu vot a gent qui encara no té dret a sufragi

/ Arxiu

Safia el Aadam és una activista i estudiant de filologia que, tot i haver nascut i viscut tota la seva vida a l’Estat espanyol, encara no disposa de la nacionalitat. És filla d’una parella de migrants del nord del Marroc que es van instal·lar a Calafell (Baix Penedès) fa tres dècades. Així explica la seva situació a les xarxes socials: “Estic acabant una carrera i sé que quan acabi no podré fer oposicions. Treballo, pago els meus impostos, però no puc votar al meu país”.

Safia fa 5 anys que està fent tràmits per aconseguir la nacionalitat espanyola. L’única resposta que rebut és la passivitat i el silenci de l’administració. Des que va entrar en vigor la nova Llei de nacionalitat, als sol·licitants se’ls exigeix la realització d’uns exàmens previs per acreditar el compliment del requisit “suficient grau d’integració en la societat espanyola”. Aquests exàmens consisteixen en una prova per obtenir el diploma de llengua castellana DELE nivell A2 o superior i una altra sobre Coneixements Constitucionals i Socioculturals d’Espanya (CCSE). Entre tots els tràmits i taxes, la nacionalitat acaba sortint per uns 300 euros, un preu que moltes persones no poden assumir.

“Jo he nascut aquí, no tinc per què fer cap examen per demostrar la meva espanyolitat. Tot el que pregunten ja ho vaig estudiar a l’Institut”, comenta Safia indignada

“Jo els vaig dir que no tenia per què fer exàmens si hi havia gent com jo que no els feia, gent que tenia pares espanyols. Jo he nascut aquí, no tinc per què fer cap examen per demostrar la meva espanyolitat. Tot el que pregunten ja ho vaig estudiar a l’Institut”, comenta Safia indignada. A altres països la nacionalitat s’aconsegueix naixent al territori o sent fill de pares amb la nacionalitat. Tanmateix, a l’Estat espanyol, els fills de pares no nacionals no tenen la nacionalitat. “Si jo em casés amb una persona en la mateixa situació [nascuts a l’Estat però amb pares migrants], els nostres fills també serien considerats estrangers”, explica Safia.

Quan arriben les eleccions, Safia només té ganes de plorar. No pas pels polítics, sinó per no tenir dret de triar a qui ella vol que la representi. Davant de la frustració que significava per ella, va començar a pensar en una manera de visibilitzar el problema. Finalment, es va animar a iniciar una campanya quan va conèixer a un altre fill de migrants marroquins en la mateixa situació, l’Ahmed Nasser Alaoui.

Els dos joves es van unir per impulsar la campanya Votar es un derecho. Es tracta d’un projecte que consisteix en la cessió del vot per part d’abstencionistes en favor d’aquells migrants que no poden votar. El dia de les eleccions, les abstencionistes aniran a les urnes acompanyades de la persona a la qual hagin donat el seu vot i votaran el que el migrant hagi decidit, o li enviaran una foto de la seva papereta si la persona que l’ha sol·licitat no pot acudir físicament.

La campanya, inicialment prevista per xarxes socials, ha fet el salt a la pàgina web votaresunderecho.es, a la qual prestadores i sol·licitants de vot poden inscriure’s per, més tard, ser posats en contacte

La campanya, inicialment prevista per xarxes socials, ha fet el salt a la pàgina web votaresunderecho.es, a la qual prestadores i sol·licitants de vot poden inscriure’s per, més tard, ser posats en contacte. Gràcies a la iniciativa, Safia El Aadam podrà votar per primer cop. Elisabet Alarcón, una jove que creu que cap partit la representa ha decidit cedir-li el seu vot. La Valeria és una altra noia que ha aconseguit el seu primer vot. És d’ascendència moldava i fa 18 anys que viu a l’Estat espanyol, des d’on sentia molta impotència per no poder participar en els processos electorals.

La proposta està tenint molt d’èxit, però Safia El Aaddam recorda que aquesta és només una sortida temporal, una mena de pegat a un problema molt major: persones que no tenen dret a escollir les representants del país on viuen i on treballen. Per això, espera una reforma constitucional que faciliti l’obtenció de la nacionalitat espanyola: “La nostra denúncia és contra la burocràcia i les traves de l’Estat espanyol. No puc treballar al meu país i és una vergonya. Volem fer arribar la nostra situació al Govern”, apunta. Persones de Madrid, Canàries, Catalunya, Aragó i Andalusia, entre d’altres, s’estan sumant a la proposta. Actualment, Safia està desbordada pel miler de sol·licituds de vot que ha rebut. Fins ara s’han aconseguit 236 vots per ciutadanes sense nacionalitat tot i que s’han recollit 295 sol·licituds de vot, el que vol dir que gairebé una seixantena de persones encara espera que algú es presti a cedir-li el seu dret.

Votar es un derecho no és la primera campanya que reflecteix aquesta problemàtica que moltes persones consideren part del “racisme institucional” que encara impregna la nostra societat. Per les eleccions autonòmiques del 21-D de 2018, una trentena d’entitats i col·lectius es van aplegar en la plataforma VotxTothom per reivindicar el dret a vot dels estrangers residents a Catalunya. En aquella ocasió, un 13% de la població catalana no va poder votar.

Finalment, el dia de la jornada de reflexió, dissabte 27 d’abril, se celebrarà una concentració de protesta a la plaça Sant Jaume amb l’objectiu de visibilitzar aquesta reinvidicació, a la qual ja han donat suport més de 40 entitats i 180 individualitats que s’han adherit al manifest.