El genocidi a Gaza és un clar exemple de com el sistema bancari del nord global finança les empreses que produeixen armes per massacrar el poble palestí. En aquest cas podem parlar d’una banca armada. Però també podem parlar de la banca fòssil o de la banca de l’especulació alimentària.
L’any 1982, quan aquest sistema financer que endeutava Àfrica va mostrar els seus efectes devastadors, Thomas Sankara, president de Burkina Faso, va afirmar: “Si no paguem el deute, els creditors no es moriran. D’això n’estem segurs. En canvi, si el paguem, som nosaltres els que morirem”. El líder revolucionari va proposar a la Unió Africana formar un club de deutores per deixar de pagar conjuntament. L’any següent, Sankara va morir assassinat en un cop d’estat.
Segons ‘Banca armada’, dotze bancs espanyols han finançat empreses que proveeixen armes a Israel
Els països ofegats per l’endeutament de les seves economies es veuen obligats a aplicar mesures d’austeritat constants sobre el sistema públic tot i les protestes massives de la societat civil, com les que ha protagonitzat els últims mesos de 2025 l’anomenada generació Z al Marroc exigint educació i salut públiques i de qualitat. Aquestes economies endeutades fien la seva supervivència a continuar exportant matèries primeres i productes bàsics de baix valor industrial afegit i a la instal·lació de projectes extractivistes finançats per fons d’inversió i bancs comercials.
Aquests actors estan estretament relacionats amb els que presten fons supeditats a alts interessos a aquests mateixos països. Ryan Brightwell és el director de l’equip de drets humans de BankTrack, una organització internacional de seguiment i incidència sobre bancs comercials del sector privat i les activitats que financen. Segons ell, “el món s’enfronta a una policrisi amb diversos aspectes que no veiem com a separats, però sí que podem dir que els impactes d’aquest finançament al sud global es donen en el clima, en els drets humans i en la natura”.
En termes de drets humans, des del 2023 el món ha assistit, en directe a través dels grans mitjans de comunicació, a un genocidi consentit i impulsat per potències del nord global i finançat per entitats bancàries i fons d’inversió de les mateixes latituds. Darrere del genocidi a Gaza hi ha la petjada de bancs espanyols com el Banc Santander, el BBVA i CaixaBank. Concretament, segons l’informe Banca armada i corresponsabilitat amb el genocidi a Gaza, del Centre Delàs, són dotze les entitats financeres espanyoles que han finançat empreses que proveeixen armes i municions a Israel, com ara Boeing, Day & Zimmermann, General Dynamics o Oshkosh Corporation.
Pel que fa a territori i biodiversitat, des de BankTrack s’ha fet seguiment de la instal·lació de l’oleoducte de cru de l’Àfrica oriental entre Uganda i Tanzània, que està provocant impactes molt greus en la vida d’animals en perill d’extinció com l’elefant o la girafa d’un dels parcs nacionals d’Uganda. “Tot i les campanyes d’incidència que hem liderat, aquest projecte s’ha tirat endavant i es finança mitjançant préstecs de bancs dels Estats Units, com J.P. Morgan. Però hem aconseguit que més de 40 bancs deixin de pagar-lo, i hem fet que l’obra es retardi més de quatre anys”, explica Brightwell.
L’organització BankTrack ha aconseguit que 40 bancs deixin finançar l’oleoducte de l’Àfrica Oriental
Segons aquest activista, s’ha observat també que els impactes de l’extractivisme els noten més fortament les dones i les poblacions vulnerables que viuen en regions considerades “de sacrifici” per les indústries. El treball de BankTrack certifica la vulneració sistemàtica del dret a la salut, dels drets laborals i del dret a la vida de les defensores del territori i dels pobles indígenes. Brightwell destaca l’impacte que la indústria de la carn té en els ecosistemes de la meitat sud del continent americà, en el finançament de la qual els bancs espanyols tenen un paper decisiu. Segons l’expert en drets humans, entre els bancs espanyols, el que està en el primer lloc del rànquing de vulneració de drets és el Banc Santander.
Fiscalitzar i finançar per transformar
Existeixen, però, projectes i organitzacions que pretenen contrarestar aquests impactes negatius a través de la fiscalització del rol dels bancs i fons d’inversió, i també d’altres que treballen pel finançament d’iniciatives transformadores als territoris més afectats pel sistema de finançament global.
“Tenim una falsa impressió que el capital es mou de nord a sud, que Europa ajuda Àfrica. Però no és així: el capital es mou de sud a nord, en bona part en forma d’interessos del deute que es paga als inversors”, assegura Kees Kodde, expert en el sector financer de Fair Finance International, una xarxa d’organitzacions socials de 24 països. Segons Kodde, “els bancs d’Europa estan sotmesos a més criteris i normes, estipulats per la Unió Europea, que els bancs dels països del sud, i això afavoreix l’evasió fiscal. Nosaltres els exigim que demanin als seus finançadors no tenir la base en paradisos fiscals”.
“El capital es mou de sud a nord, en bona part en forma d’interessos del deute”, segons Kees Kodde, de Fair Finance
Segons Kees Kodde, els països del sud tenen un clar desavantatge pel que fa a sistema financer, i “aquí les agències de qualificació hi tenen un protagonisme important, ja que atorguen qualificacions baixes als països del sud, en principi per falta de confiança, i això els empeny a pagar interessos més alts. És com una penalització”, assegura. La investigadora de l’Eurodad Iolanda Fresnillo apunta que els grans finançadors i els superrics “tenen una visió colonial claríssima envers el sud global però també envers les perifèries de casa nostra”. Entitats financeres com Oikocredit, Coop57 o Fiare Banca Etica treballen des de les finances ètiques amb projectes que capten estalvi al nord global per finançar projectes al sud global i la perifèria del nord global.
“Fa cinquanta anys que financem empreses amb impacte positiu”, assegura David Díaz de Quijano, membre d’Oikocredit. “Cal tenir en compte que, en alguns països del sud global, un import de 200 euros pot ser suficient per donar un microcrèdit a una dona en situació d’exclusió financera perquè posi en marxa un petit negoci informal que li permeti millorar la seva qualitat de vida i la de la seva família”, afegeix Díaz de Quijano. Amb accions petites individuals a través de projectes de més envergadura com aquests, hi ha tot un moviment de persones i col·lectius que lluiten per transformar els impactes negatius del sistema financer al sud global.
