En Mohamed va arribar l’any 1992 a l’Argilaga (municipi de La Secuita, el Tarragonès) juntament amb els seus pares i germans procedents del Marroc. Té quaranta anys i en fa trenta que viu a Catalunya, però des de fa dos mesos pesa sobre les seves espatlles una ordre d’expulsió de l’Estat espanyol, que el considera una “persona radicalitzada”. Un cop acabats els estudis secundaris, explica que es va haver de posar a treballar “perquè feia falta a casa, érem set germans”. Es va casar amb dinou anys i té tres filles. El 2014 es va traslladar a Reus (el Baix Camp), on posteriorment va entrar a formar part de la junta de la mesquita del municipi per encarregar-se de la seva administració i gestió. Després de cinc anys, va deixar el càrrec per fundar l’Associació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (ADEDCOM): “Gairebé mai ningú en parla ni ens protegeix, però es vulneren molts drets de la comunitat musulmana i moltes vegades és l’administració qui més ho fa”.
Quins drets de la comunitat musulmana creus que es vulneren?
Podria fer una llista ben llarga. Hi ha un acord entre l’Estat espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya de l’any 1992, farà trenta anys enguany i pràcticament no es compleix res. Tenim dret a sol·licitar un espai per enterrar els nostres difunts dignament segons el nostre ritual, també tenim dret al menú halal a les escoles, hospitals, centres penitenciaris… i a vegades no es compleix. L’educació islàmica als instituts i escoles, fins fa dos anys que ha començat un pla pilot aquí a Catalunya, tampoc es complia. Sobretot veiem que moltes vegades es posen entrebancs des de l’administració perquè obri un centre de culte islàmic.
Quin paper creieu que hauria de tenir l’administració a l’hora de protegir els vostres drets?
No demanem res que no estigui emparat per la llei, només diem que es compleixi el que ja està establert i que no es posi entrebancs a la comunitat.
Portes des dels deu anys a Catalunya, però no vas demanar la nacionalitat fins ara fa dos anys, en quina situació administrativa has estat tot aquest temps?
Des de que he arribat he tingut permís de residència, que es renova cada cinc anys després de fer uns tràmits que no estan exempts de dificultats. Ara mateix el tinc vigent fins al 2024, però aquest estatus no et dona els mateixos drets que a la resta, perquè per exemple no pots optar ni a votar als càrrecs polítics del teu municipi, ni a presentar-te a una llista electoral ni tampoc pots optar a una feina dins de l’administració encara que hagis nascut, crescut o estudiat aquí, perquè es necessita la nacionalitat espanyola.
Aleshores fas el pas i demanes la nacionalitat, però aquesta t’és denegada. Sota quins arguments?
“Complia tots els requisits, però segons la Policia no podien donar-me la nacionalitat espanyola perquè era una ‘persona radicalitzada'”
Fem el tràmit i després de dos anys esperant resposta ens arriba la notificació. Em truca el meu advocat i em diu que ens deneguen la demanda, el primer que em diu textualment és “si de veritat el que diuen és cert no entenc que fas al carrer”. Complia tots els requisits, però segons la Policia no podien donar-me la nacionalitat espanyola perquè era una “persona radicalitzada”. Això ho diu el Ministeri de l’Interior i la Policia Nacional espanyola és qui fa la gestió, perquè és un assumpte d’estrangeria.
Quines proves aporten?
Aquest és el problema. Nosaltres quan ens arriba la notificació el que fem primer és presentar un recurs contenciós-administratiu a la fiscalia de Madrid, sol·licitant que la Policia aporti les proves de perquè sóc una “persona radicalitzada”, ja que no aporten cap prova ni expedient. El jutge accepta la petició, els dona vint dies per aportar les proves i avui dia, després de gairebé tres mesos, encara no han aportat res de res.
Una vegada obres aquesta via al contenciós, el procès queda aturat?
No, va en paral·lel. En lloc d’aportar les proves, m’obren un procés d’expulsió administrativa utilitzant la llei d’estrangeria. Jo crec que l’acusació de que sóc una “persona radicalitzada” ve perquè he començat el tràmit de la nacionalitat espanyola, sinó l’hagués començat no haurien dit res. Si sóc una “persona radicalitzada” per què no han vingut abans a detenir-me o expulsar-me? Perquè justament comencen quan tramito la nacionalitat? Ara em venen amb l’expulsió administrativa perquè he demanat explicacions i no volen que passi per cap mena de control judicial, doncs amb aquest tipus de mesura la Policia pren una decisió, la duu a terme i ja està.
L’ordre d’expulsió t’arriba el 5 d’agost i aquí és quan arrenca la campanya que dura fins a dia d’avui. La Policia justifica l’ordre d’expulsió d’alguna forma més que tornant a repetir que ets una “persona radicalitzada”?
Vam tenir un termini de 48 hores naturals i no hàbils per presentar l’escrit d’al·legacions, quan vam ser notificats un divendres de la primera setmana d’agost. Encara així, l’advocat ho va fer i una de les coses que preguntàvem era per les proves de que estava “radicalitzat”. A l’escrit també diuen que sóc una persona molt activa a les xarxes socials, que tinc pretensions polítiques, que disposo de molts contactes en aquest àmbit –tant autonòmic com estatal– i que he fet ingerències en la política estatal. Ja està, aquestes són les qüestions per les quals ara mateix se m’acusa.
El jutge del contenciós dona vint dies de marge a la Policia Nacional per respondre amb proves, no ho han fet, però estan obligats a fer-ho?
“M’acusen de ser una persona molt activa a les xarxes socials, de tenir pretensions polítiques, de disposar de molts contactes en aquest àmbit i d’ingerir en la política estatal”
Hem de tornar a fer un escrit al jutge dient que ha passat molt de temps i que no han aportat cap prova, perquè els hi torni a demanar. En tot cas, no tinc cap mecanisme per aturar aquest procediment d’expulsió que actualment està obert. Vam presentar les al·legacions el dia 7 d’agost, ells van contestar el dia 25 d’agost sense valorar cap de les proves que aportàvem per desmuntar el seu relat ni contestar cap pregunta que els feia l’advocat. Van copiar i enganxar el contingut de la primera notificació i ens la van tornar a enviar donant-nos altre cop 48 hores. Ara hem presentat unes segones al·legacions i la resolució ja depèn del Ministeri de l’Interior. Que es signi l’expulsió o es pari, ja no està en mans de la Policia.
Què vol dir ser una “persona radicalitzada”, tu consideres que ho ets?
Jo em considero una persona practicant de la religió musulmana, tinc la meva fe i no crec que li faci mal a ningú, la practico en la vida privada, no em poso en el que fan els altres ni exigeixo que facin res, sinó que ho aplico a mi mateix. El que sí faig es demanar que es compleixi la llei amb la comunitat musulmana, igual que es compleix amb altres confessions religioses que existeixen al país. Però sembla que reivindicar drets de la comunitat musulmana no agrada a un sector de l’administració.
Així doncs, creus que aquesta situació s’està produint pel culte que professes?
No ho dubto. Se’m denega la nacionalitat espanyola en una clara mostra de racisme institucional, però a part s’utilitza la meva religió per atacar-me i intentar justificar que sóc una “persona radicalitzada”. Estem parlant d’islamofòbia estructural.
Què és per tu la islamofòbia i quina diferència hi ha amb el racisme i la xenofòbia?
La islamofòbia és quan ataques una persona per la seva religió, en aquest cas, musulmana. I a mi en aquest moment se m’està atacant per això, perquè he sol·licitat cementiris, el menú halal i perquè sóc practicant d’aquesta religió, no tenen res més per justificar-ho.
Creus que aquesta islamofòbia és generalitzada a les institucions de l’Estat espanyol?
“He rebut moltíssims atacs a xarxes socials per la meva condició com a musulmà, no em pensava que hi hagués tant d’odi a la societat”
M’agradaria pensar que no, però hi ha una bona part que sí. Personalment, des de que hem fet públic aquest procés, he rebut moltíssims atacs a xarxes socials per la meva condició com a musulmà. No em pensava que hi hagues tant d’odi a la societat. He rebut insults, amenaces i han utilitzat que la meva filla porta mocador per dir barbaritats contra mi, publicant fotos seves a les xarxes… Jo crec que s’hauria de posat un límit, no tot és vàlid.
Entenc que això t’està suposant un càstig emocional i mental.
Totalment i no només a mi, a la família també. Portem més d’un mes pràcticament sense descansar, ni dormir bé ni menjar ni estar còmode a casa, perquè cada cop que truquen al timbre no saps si será la Policia Nacional. Tinc tres fills i el que té cinc anys l’altre dia va veure passar una patrulla policial quan anava amb sa mare a l’escola i li va preguntar si aquells eren els que vindrien a buscar el pare.
La situació per la que travesses s’ha donat amb altres persones?
Sí, últimament l’Estat espanyol està denegant moltes nacionalitats al·legant “radicalització” o que les persones “no estan integrades”, sense aportar cap prova. Hi ha gent que ho deixa estar i no reben represàlies, però a les persones que hem decidit demanar explicacions ens han vingut amb l’expulsió administrativa. Sembla que ens estan dient que tu pots estar aquí com un immigrant sense drets i un ciutadà de segona, però si vols ser un ciutadà de primera, com qualsevol persona del territori, tot canvia.
La ultradreta de Vox, però també la identitària catalana, han contribuït a aquesta campanya mediàtica contra tu, com ha estat?
Jo vaig fer una crítica a Lluís Llach al meu perfil, quan va utilitzar la foto d’una parella on sortia la dona totalment tapada i el noi amb un sleep i ell escrivia “fa pensar”. Vaig fer una piulada contestant-lo, dient que estava fent el mateix que l’extrema dreta i que igual s’ho havia de pensar dues vegades. Això va molestar a molta gent de Junts i en un dia vaig rebre més de vuit-cents missatges a Twitter, plens d’insults i dient-me de tot.
Creus que el teu cas evidencia que la islamofòbia no és monopoli d’una ideologia política concreta sinó quelcom transversal a la societat?
“Sembla que es vulgui lluitar per tots els drets, però quan es tracta de la comunitat musulmana, primer ens ho hem de mirar”
Jo crec que fins i tot al sector de l’esquerra hi ha ara mateix un problema d’islamofòbia. Sembla que es vulgui lluitar per tots els drets, però quan es tracta de la comunitat musulmana, primer ens ho hem de mirar. Es parteix d’estigmes i etiquetes, es barregen coses i quan es tracta de nosaltres no se sap fins a quin punt t’has de protegir o pots fer-nos costat. Molts polítics que m’han donat suport públicament han estat fortament criticats.
Precisament una part de l’esquerra considera que la gent que professa la teva religió té una quota de drets i llibertats menor que les persones amb altres creences, especialment les dones.
Així és, si volem avançar no podem negar la realitat i hem de discutir-la. Ara mateix estem en un punt en el que bona part de l’esquerra posa en dubte que una dona porti el vel lliurement, per exemple la diputada Najat Driouech. Com pot ser que creguin que el porta perquè li ha dit el seu pare, germà o marit? A quin cap entra! Si el porta és perquè vol, perquè és la seva religió i creu que l’ha de portar, ja està. Però a molta gent li costa d’entendre i pensa que si porta vel és perquè està sotmesa. El problema són els tòpics i a la societat li costa desfer-se’n.
Tanmateix, a banda d’aquesta part negativa, has rebut moltes mostres de suport.
No ho puc negar, m’he creuat amb moltíssima gent que m’ha donat el seu suport quan mai hagués imaginat que el tindria. Des del primer dia, la manifestació que vam fer la primera setmana del mes d’agost davant de l’ajuntament de Reus, amb desenes d’entitats i més d’un centenar de persones, la gran majoria no musulmanes que em coneixen per la feina que he fet a la ciutat. També la declaració institucional que va fer l’ajuntament donant-me suport, dient que soc una persona que ha col·laborat en la convivència a la ciutat i que ha teixit ponts entre les dues cultures. També la carta que es va presentar al Congrés firmada pels 26 diputats i diputades demanant a Grande-Marlaska que aturi l’expulsió o el suport de la consellera d’igualtat Tània Verge, que no esperava.
Has trobat a faltar algun suport que sí esperaves?
La veritat és que sí, m’esperava el suport de les Federacions Islàmiques de Catalunya, que en teoria són les que ens representen davant de l’Estat.
I això no ha passat, per què?
“Hi ha una part de l’esquerra que està copiant el discurs i les formes de fer de la dreta per no perdre votants”
Els hi hauries de preguntar a ells. Perquè una de les coses que al·lega l’Estat per dir que jo he ingerit a la política estatal és que no estic d’acord amb aquest sistema, amb aquestes federacions que funcionen com un òrgan de representació dels musulmans davant l’Estat, amb alguns membres que es trien i d’altres que són posats pel mateix Estat. No tinc relació amb aquests espais i personalment no estic d’acord amb la feina que fan, perquè si ells complissin amb els rols que els hi toca m’estarien defensant avui en dia, però no ho estan fent i guarden silenci. Aleshores, com puc dir que aquesta gent em representa?
Quin paper juga el PSOE en tot això, per què això passa amb un govern que s’autoproclama progressista?
La veritat que no ho entenc i em fa pensar, si estem patint això amb un govern com el que hi ha, no em vull imaginar com seria amb un govern format per PP i Vox. Hi ha una part de l’esquerra que està copiant el discurs i les formes de fer de la dreta per no perdre votants.
