Erica Tapiador Guarga compagina la seva responsabilitat a la Fiscalia de Lleida amb les classes de litigació penal que imparteix al màster d’advocacia de la Universitat de Lleida. Amb tan sols 43 anys, fa més d’una dècada que exerceix en aquest òrgan del poder judicial que segons l’article 124 de la Constitució Espanyola té com a objectiu “promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la Llei”. El gener de 2020, la fiscal Tapiador va formular escrit d’acusació contra onze persones investigades per la protesta contra la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya que es va celebrar el 25 de març de 2018 davant la Subdelegació del Govern espanyol a Lleida amb la consigna “Trenquem les cadenes de la repressió”. Sota el seu criteri, deu de les persones encausades mereixen una condemna de cinc anys i tres mesos de presó i l’onzena, el raper pres Pablo Hasél, sis mesos més de presó en aplicació de l’agreujant de reincidència per haver estat condemnat anteriorment pel delicte de resistència contra l’autoritat. Per aquest mateix cas, el febrer de 2019 el jutjat de menors ja va condemnar un jove menor d’edat a un any i mig de llibertat vigilada.
Després de gairebé sis anys de procediment judicial, finalment la vista oral se celebrarà dimecres 23 i dijous 24 de novembre a la secció segona de l’Audiència de Lleida. Durant el transcurs de les dues sessions del judici, la Plataforma Antirepressiva de Ponent ha organitzat diferents activitats de suport als encausats davant del mateix Palau de Justícia, a l’avinguda Francesc Macià. Serà el moment culminant d’una campanya que ha estat activa durant tots aquests anys i que els darrers mesos s’ha intensificat fins a la celebració d’una manifestació que va aplegar un miler de persones el passat 19 de novembre als carrers de la capital del Segrià. Rere el lema “Si manifestar-se és delicte, som culpables”, les participants a la marxa van exigir l’absolució de les encausades i l'”amnistia total” per a totes les represaliades per motius polítics a l’Estat espanyol.
Les onze persones que seuran al banc dels acusats són veïnes dels municipis d’Alpicat, Alcarràs, Benavent de Segrià i Lleida, tenen entre vint-i-dos i cinquanta anys i van participar de la protesta convocades pels CDR de Ponent
Les onze persones que seuran al banc dels acusats són veïnes dels municipis d’Alpicat, Alcarràs, Benavent de Segrià i Lleida, tenen entre vint-i-dos i cinquanta anys i van participar de la protesta que serà objecte de judici convocades pels Comitès de Defensa de la República (CDR) de Ponent. Efectivament, no van ser les úniques, ja que la crida va aconseguir aplegar més de tres mil persones a la capital del Segrià per mostrar el seu rebuig a l’arrest del president de la Generalitat a l’estat federat alemany d’Slesvig-Holstein. Durant aquell vespre, es van produir càrregues policials i moments de forta tensió amb els Mossos d’Esquadra, que van disparar salves a l’aire per fer retrocedir les manifestants. La protesta va acabar amb diverses persones ferides i una d’elles va haver de ser evacuada amb ambulància per un trau al cap. Posteriorment, els fets van derivar en identificacions, detencions i l’obertura d’aquesta causa sota l’acusació de promoure un intent d’entrada a l’edifici governamental espanyol, on es va penjar una estelada i una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics.
En concret, el ministeri fiscal acusa les onze encausades dels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, un delicte de lesions, tres delictes lleus de lesions i un altre de danys. A banda de les penes de més de cinc anys de presó que afronten pel còmput global de tots aquests delictes, la fiscal demana a cadascun d’ells 3.600 euros de multa associats als delictes de lesions lleus i danys, així com una responsabilitat civil per indemnitzar el Ministeri de l’Interior pels danys ocasionats a l’edifici i els agents dels Mossos que asseguren haver resultat lesionats. En total, 58 anys i tres mesos de presó i 50.560 euros per manifestar-se amb “la intenció de menyscabar el correcte funcionament del dispositiu policial desplegat per la protecció de l’edifici, i amb la voluntat d’entrar al mateix, posats de comú i previ acord amb altres persones no identificades”, segons el relat de Tapiador Guarga.
Quatre mossos lesionats
El relat dels agents dels antidisturbis dels Mossos d’Esquadra que aquell dia protegien l’edifici propietat del Ministeri de l’Interior espanyol apunta que els manifestants els van sostreure les emissores de ràdio, els van llençar objectes com ous i monedes, així com van trencar els plàstics embellidors de les furgonetes policials, van dur a terme pintades a l’edifici i van trencar la tanca de seguretat d’accés a l’aparcament. Tanmateix, l’escrit d’acusació d’Erica Tapiador Guarga apunta en diverses ocasions a la “massa de gent”, anticipant la que segurament serà la clau del judici: individualitzar totes aquestes conductes tipificades com a delictives, la qual cosa no ha fet la fiscal malgrat ser condició indispensable en un procediment penal per poder condemnar les persones acusades. En aquest sentit, s’assenyala específicament a quatre dels onze encausats per suposadament haver cobert el seu rostre i cap amb caputxes i tapaboques “per dificultar la identificació posterior de les seves accions”, però des del grup de suport a les encausades sempre han denunciat que els encausats ja eren coneguts anteriorment per la seva participació en diferents moviments socials i que han estat uns “caps de turc”.
Segons els informes mèdics, les lesions dels agents haurien consistit en edemes en les articulacions, un esquinç al braç, una contusió a la mà i a l’esquena, així com contusions lumbars i genitals
A conseqüència d’aquests aldarulls, els agents dels Mossos d’Esquadra amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 5585, 8815, 6243 i 5629, que en aquell moment custodiaven l’edifici com a membres de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO), van assegurar haver sofert lesions i van presentar sengles informes mèdics per corroborar-ho. Les lesions haurien consistit en edemes en les articulacions, un esquinç al braç, una contusió a la mà i a l’esquena, així com contusions lumbars i genitals. De resultes d’això, dos agents van estar 52 i 15 dies de baixa, respectivament, un altre dos i l’últim no va haver de deixar temporalment de treballar. No obstant això, tots quatre reclamen diners als acusats pels dies que van estar de baixa, però també pels dies “no impeditius” que haurien trigat a curar-se. En total 300, 340, 750 i 2600 euros, als quals cal sumar els 6970,21 que reclama el Ministeri de l’Interior pels danys ocasionats a l’edifici de la Subdelegació i el que pugui exigir el Departament d’Interior pels desperfectes als vehicles policials. A banda d’aquests quatre policies, durant la vista oral la fiscal ha demanat la compareixença com a testimonis de cinc agents més del cos de Mossos d’Esquadra, així com dos membres de la Guàrdia Civil.
Sigui com sigui, els encausats tenen el suport de molts moviments socials del país que s’han sumat a la campanya impulsada per la Plataforma Antirepressiva de Ponent. Adam Camón, membre d’aquest col·lectiu, fa una lectura molt positiva de la campanya de suport a les encausades, “perquè davant la desmobilització que impera actualment, hem pogut treure als carrers de Lleida més de mil persones i això ens indica que la campanya de difusió ha donat els seus fruits”. Camón admet que esperen que la pressió popular “ajudi a fer que els nostres companys obtinguin una sentència absolutòria”, però reconeix “sabem com se les gasta aquest estat i que necessiten posar condemnes exemplars per espantar la resta, per tant, no tenim confiança en la justícia, però esperem que s’ho repensin abans de posar a deu persones més a la presó, perquè Pablo Hasél ja ho està”. Per la seva banda, un dels advocats de la defensa, Josep Maria Pocino, manifesta estar convençut del fet que “si els jutges són capaços d’aplicar la llei en condicions d’igualtat i respectant la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans han d’absoldre a tots els acusats”.
