Quan el dispositiu de la unitat ARRO de Mossos d’Esquadra va arribar al número 40 del carrer de la Cera, va trobar una seixantena d’activistes convocades pel Sindicat d’Habitatge del Raval. L’objectiu era evitar que s’executés el quart intent de desnonament de la família d’Engers Cuevas, que vivia al pis des del 2016 després de firmar una hipoteca amb Catalunya Banc. L’habitatge havia passat a mans d’Univness SL, l’administrador de la qual té altres empreses, la majoria dedicades al negoci immobiliari. Aquell 12 de maig de 2021, el desnonament es va executar, cinc persones van ser detingudes, una seixantena identificades i sancionades amb la llei mordassa, i set encausades. Totes les peticions fiscals pels delictes d’atemptat contra l’autoritat, resistència greu, coaccions i lesions sumen un total de dotze anys de presó i 27.000 euros de multa.
Tot i que Mossos d’Esquadra ho va tramitar com un sol atestat, posteriorment, el jutjat d’instrucció número 23 ho ha dividit en quatre causes en considerar que els fets van succeir en diferents moments i llocs en el marc del desnonament. Sobre Engers Cuevas i el seu germà pesen les acusacions de resistència greu als agents de l’autoritat –amb una petició de dotze mesos de multa amb quota diària de deu euros–, danys –sancionats amb dos mesos de multa amb la mateixa quota–, així com atemptat contra agent de l’autoritat amb ús d’objecte perillós –que suposaria tres anys i nou mesos de presó. Segons l’atestat policial, tots dos van llançar “trossos de fusta, ous i vidres” des del balcó. La policia especifica que alguns dels ous van impactar al casc i l’armilla antitrauma del sergent de Mossos “sense causar lesió” i altres, sobre la càmera policial utilitzada per gravar la intervenció policial. La policia relata que quan van accedir a l’habitatge, els van haver de treure per la força i que un dels acusats va colpejar la mà d’un agent “que no va patir lesions”. En aquesta causa, la Generalitat de Catalunya compareix com a acusació particular i reclama danys per la càmera i atemptat.
En una altra de les causes, una activista està acusada de propinar una puntada de peu a un agent durant l’arrencacebes, però la defensa denuncia que cap de les gravacions o fotografies aportades a la causa ho demostra. Per aquest fet li demanen un any de presó. Així mateix, Mossos acusa una altra activista de “llançar un contenidor d’escombraries” contra un agent, uns suposats fets que serien constitutius d’un delicte d’atemptat contra agent de l’autoritat amb ús de mitjà perillós i dos delictes lleus de lesions. Entre les diligències de la Unitat d’Investigació de l’Àrea Bàsica Policial Ciutat Vella, a més de fotografies i piulades de la convocatòria, fan al·lusió al fet que el Sindicat en un dels missatges a xarxes utilitzés l’expressió “declarar la guerra” i adjunta la definició de “guerra” segons la Viquipèdia.
L’advocat Eduardo Cáliz atribueix a Mossos “un relat fantasiós amb l’únic objectiu de desenvolupar processos penals contra els activistes i així sembrar la por dins del moviment en defensa de l’habitatge”
En la quarta causa, el jutjat ha agrupat acusacions contra tres activistes que van accedir al vestíbul de la finca, i a més de resistència greu, les acusen d’un delicte de coaccions per negar-se “de forma reiterada i esporuguidora” a deixar sortir un veí resident a la finca. Una de les encausades, membre del Sindicat d’Habitatge del Raval, relata que si bé és cert que el veí volia sortir per anar al metge, en aquell moment, l’elevada concentració de persones davant la porta de l’edifici envoltades per un cordó policial impedia el pas: “vam explicar-li el que estava passant, però en cap moment vam impedir el seu pas cap al carrer”.
Per l’advocat Eduardo Cáliz, entre tots els expedients hi ha un denominador comú: “la desproporció i la tergiversació de la realitat”, i atribueix a Mossos “un relat fantasiós amb l’únic objectiu de desenvolupar processos penals contra els activistes i així sembrar la por dins del moviment en defensa de l’habitatge”. En els darrers tres anys, s’han produït una quarantena de detencions vinculades a les protestes pel dret a l’habitatge i s’han obert causes penals així com sancions per llei mordassa, que sumen més de 300.000 euros, segons el recompte del moviment. “Una de les coses que ens empeny a posar-nos a treballar de manera conjunta com a moviment és precisament l’escalada repressiva del govern contra el moviment”, explica Max Carbonell, membre de la Comissió Jurídica del moviment pel dret a l’habitatge i del Sindicat d’Habitatge del Raval. Per Carbonell, continuaran patint la repressió “en la mesura en què siguem sent capaces de qüestionar les lògiques d’acumulació capitalista”.
A més de llançar una campanya per xarxes socials, el Sindicat d’Habitatge del Raval ha convocat una concentració i roda de premsa a la Ciutat de la Justícia el pròxim divendres 11 de novembre, a dos quarts de deu del matí, aprofitant que se celebra una vista de la causa d’Engers Cuevas i el seu germà.
