Alguns membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acudeixen a un descampat de Santa Perpètua de Mogoda el 15 de setembre de 2018 per dirigir-se a una reunió. Arriben cap a tres quarts de deu amb dos vehicles, un marca Mazda i un altre Subaru. A l’interior hi ha sis persones que són fotografiades per guàrdies civils de paisà. Aquesta és només una de les activitats dels CDR de les moltes que van estar subjectes a seguiments presencials durant el 2018, quan es concentra el gruix d’actuacions en el marc de l’operació batejada amb el nom de “Mambo”.
L’espionatge, sota l’excepcionalitat de la lluita antiterrorista i avalat pel jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional espanyola, afecta 38 activistes i s’ha fet efectiu a través de diferents mètodes: intervenció massiva de les comunicacions per telèfon mòbil –inclosa la instal·lació de programari espia–, balises a les carrosseries dels vehicles i “vigilància discreta”, tal com l’anomenen en la mateixa documentació.
En les més de 2.000 pàgines s’incrusten imatges de diverses persones investigades que s’han capturat a través de seguiments majoritàriament pel carrer o en bars
Al llarg de les més de 2.000 pàgines, on es detallen totes les actuacions, s’incrusten imatges de diverses persones investigades que s’han capturat a través de seguiments majoritàriament pel carrer o en bars. Entre diversos episodis, destaca el relat detallat del recorregut que suposadament varen fer alguns membres dels CDR des del descampat de Santa Perpètua de Mogoda fins a un hotel de la localitat de Tona. A més de les imatges dels activistes capturades quan es troben, a la causa consten les parades durant el trajecte i la seva durada, així com descripcions sobre la forma de desplaçar-se: “velocitat moderada, sensiblement inferior a la permesa, realitzant continues maniobres il·lògiques”, que atribueixen a mesures de contravigilància.
Lleida rep una atenció especial perquè la Guàrdia Civil considera que “probablement ha estat on els CDR han realitzat els atacs més violents”. Concretament, des del març fins a la tardor de 2018, posen el focus del seguiment fotogràfic en un dels activistes investigats que consideren “un dels principals dinamitzadors” i a la vegada “coordinador” de diferents Comitès de la ciutat.
En diferents volums de la causa, documenten la seva assistència a concentracions, com la que es va produir el 15 de març davant la Subdelegació del Govern de Lleida, en repulsa als registres efectuats a Òmnium i la Generalitat de Catalunya; a actes, com el de l’endemà per la llibertat d’expressió, on remarquen que l’activista participa en la crema de fotografies del rei; o a assemblees, com la del CDR Cappont celebrada el 24 de maig a la plaça Sant Joan de Mata. “Va romandre en el tall al trànsit del quilòmetre 446 de Soses fins l’hora de menjar aproximadament”, diuen d’ell. Fins i tot, agents de paisà simulen ser conductors que se sumen amb el seu vehicle al tall de l’autovia A-2 i apareixen a un aparcament de Lleida, punt de convocatòria. És precisament des de l’interior del cotxe que fotografien l’activista. Els seguiments, en menor mesura, també recauen sobre un altre activista lleidatà.
A través de les intervencions de les comunicacions telefòniques és com la Guàrdia Civil s’assabenta d’algunes reunions previstes i hi despleguen una unitat de vigilància
Sovint, a través de les intervencions de les comunicacions telefòniques és com la Guàrdia Civil s’assabenta d’algunes reunions previstes i hi despleguen una unitat de vigilància. És el cas, per exemple, d’una suposada reunió el 23 de març entre membres de les Unitats de Defensa de la República (UDR) i un membre de seguretat de les comunicacions de CDR, a qui fotografien com a investigat, aparentment en arribar a la trobada i en un espai interior sense identificar. Segueixen el mateix patró en el cas de la suposada trobada convocada el 25 de març a la primera planta de l’ajuntament de Bàscara (Alt Empordà). La informació sobre la cita transcendeix, segons la Guàrdia Civil, per les converses d’un activista que forma part de la Comissió Nacional d’Interlocució dels CDR i qui, asseguren, va tenir un “paper preponderant” en les “accions radicals i de caràcter desestabilitzador” durant la vaga del 8 de novembre de 2017.
Al llarg de la recerca policial, també detallen la vigilància de membres de CDR que, sempre segons la força de seguretat de l’Estat, van assistir a reunions amb Quim Torra –president de la Generalitat de Catalunya des del maig de 2018. Tres dies abans de la suposada trobada del 26 de setembre, s’efectua una “vigilància discreta” sobre un activista i apunten haver detectat que diversos agents de Mossos d’Esquadra podrien estar executant un seguiment en paral·lel.
La Guàrdia Civil decideix fer seguiments físics a dos militants de l’EI, en dues trobades entre tots dos a la Barceloneta i una tercera d’ells amb un grup de tres joves en una terrassa del barri del Raval
En alguns casos les persones investigades se les vincula en exclusiva als CDR i, en altres casos, a l’Esquerra Independentista (EI). Si bé els mòbils de Xavier Pellicer, aleshores portaveu d’Alerta Solidària, i Joan Teran, de l’organització Endavant, han estat infectats amb programari espia, l’octubre de 2018, la Guàrdia Civil decideix fer seguiments físics a dos altres militants de l’EI, almenys en tres ocasions: dues trobades entre tots dos a la Barceloneta (Barcelona) i una tercera d’ells amb un grup de tres joves en una terrassa del barri del Raval de Barcelona. “Ambdós romanen en el lloc per l’espai d’una hora i mitja, aproximadament. S’adjunta la present còpia de l’acta de vigilància” i “mantenint els cinc una reunió durant dues hores en una terrassa del Raval”, detallen els agents de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona del Cos Nacional de Policia espanyola.
Els últims documents que consten a la investigació són del desembre de 2018, quan se sol·licita una pròrroga de les intercepcions telefòniques de Pellicer i Teran, així com incorporar els telèfons de les dues noves persones investigades. Però sorprenentment, la documentació lliurada pel jutjat segueix una numeració correlativa fins aquest moment, quan hi ha un salt de 90 pàgines. Per aquesta raó, Alerta Solidària compareix avui a l’Audiència Nacional espanyola per comunicar que les diligències rebudes són incompletes. El portaveu de l’organització antirepressiva, Martí Majoral, afegeix que també batallaran per poder presentar “noves sol·licituds de prova a partir de la informació rebuda”.
