Amb el solstici d’hivern i l’any acabat d’estrenar encetam un nou cicle. La visió cíclica de com esdevé la vida ens dona, a vegades, una mica d’alè que ens duu a pensar que potser aquest carreró sense sortida i accelerat en què sembla que estam ficats com a humanitat, pot dur al renaixement d’una nova era que torni a abocar una mica de llum. El que no sabem és com de molt (més) haurem de caure dins aquesta foscor per a ressorgir-ne. Que la vida no serà com l’hem coneguda fins ara és evident, i més en les societats i col·lectius de privilegi que cal reconèixer que som (a costa de molta altra vida que es mou desesperadament, precisament, perquè la seva vida deixi de ser com l’han coneguda fins ara).
Està per veure si des d’aquests espais de privilegi, serem capaços de generar altres formes d’organització col·lectiva per a regenerar els desequilibris generats a tots els nivells i, a partir dels malestars compartits –o reconeguts i qüestionats–, crear noves estructures socials i organitzatives per sostenir la vida amb condicions de dignitat per a totes i tots. El repte és majúscul i els escenaris, no sempre encoratjadors.
Cal continuar, amb la premissa de l’avui per demà. Cal pensar que som capaços de generar el futur que volem, tot i que cada vegada se’ns presenti més cru
Però cal continuar, amb la premissa de l’avui per demà. Cal pensar que som capaços de generar el futur que volem, tot i que cada vegada se’ns presenta més cru. Cal pensar de veritat que no podem seguir condicionant i comprometent a les males el futur de les properes generacions, tant en termes de disponibilitat i sobirania en la gestió col·lectiva dels recursos, com de que puguin garantir els mínims per sostenir la vida que, necessàriament, enfrontarà un procés d’adaptació sense precedents. Un procés que ha de poder garantir la universalitat, la dignitat, la justícia social, de gènere i l’equitat. Quasi res. Potser això sigui difícil de projectar quan el present és plegat de realitats que cada cop disten més d’aquest ideal, però ha de ser sens dubte far, tant de les mobilitzacions i lluites presents, com de les actuacions socials i polítiques que tendran repercussions a anys vista.
D’aquí, la proposta que llancem a Mallorca relativa a la Iniciativa Legislativa Popular: la Llei de Benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears (avuiperdema.org). Una llei amb què volem posar en qüestió el sistema, el model i les polítiques i prioritats que ara mateix regeixen les nostres vides. A quines necessitats donen resposta? Són les úniques polítiques possibles? Sabem que amb el marc normatiu actual estem fermats de mans i peus, que amb els marcs normatius actuals difícilment farem front a la dimensió múltiple i complex dels reptes i realitats que tenim davant. Que cal capgirar prioritats. Les nostres lleis són ja anacròniques i difícilment esdevendran eines vàlides per a transformacions reals i profundes. No ho aconseguirem tampoc amb una Llei d’iniciativa popular, ho sabem, però el temps que ens requereixi la campanya per a recollir les signatures que avalin aquesta proposta, ens ha de servir per sacsejar consciències, posar altres prioritats al centre dels debats socials i polítics, per qüestionar les maneres de fer i generar una certa esperança i confiança en la capacitat de crear col·lectivament les alternatives necessàries, assumir la força que ens neix des de la consciència de les opressions, les injustícies i les vides esclaves, desplaçades, violentades i sense sentit de tanta i tanta gent, de prop i de lluny.
Volem posar en qüestió el sistema, el model i les polítiques i prioritats que ara mateix regeixen les nostres vides. A quines necessitats donen resposta? Són les úniques polítiques possibles?
Al gener iniciarem la campanya. Al gener sortirem al carrer, conversarem, dialogarem, debatrem, ens crisparem (perquè ens cal) i sumarem per alçar la veu col·lectiva per una llei que parli de posar la vida al centre i garanteixi la preservació d’allò que la sosté (el territori i les persones) per davant de les lògiques econòmiques actuals i els falsos relats que ens venen com a veritats absolutes per callar veus, tapar ulls i ensordir orelles. Són temps complexos. La pandèmia ens enfronta també a situacions de desmobilització arran de la instauració de la política de la por i l’estat de xoc, que veim que acaba repercutint en increments de beneficis per a uns (pocs), molt control institucionalitzat i un augment de la precarietat vital per a la majoria.
Amb la campanya per a la Llei de Benestar de les Generacions Presents i Futures, volem incidir en el debat social que apropa les dissidències que qüestionen la vida que ens fan viure, des d’una perspectiva anticapitalista, pel bé comú i la radicalitat democràtica. Qüestionar i reclamar polítiques que garanteixin el benestar, generin l’espai per a desenvolupar autonomies vitals des de la responsabilitat col·lectiva i les cures, la garantia d’accés als recursos, des de l’equitat i la justícia social. L’objectiu serà poder dur finalment aquest debat al mateix Parlament. L’important serà, però, allò que puguem sacsejar durant el camí, amb la voluntat ferma de tornar a creure col·lectivament que el futur pot ser desitjable. Que sigui, per això, un bon any.
*El títol de la columna és la traducció del nom del proper disc del grup Chaqueta de Chandal, Futuro, tu antes molabas.
