Un exemple del que suposarà la nova llei d’educació de l’Estat francés és l’esmena 100, que preveu prohibir portar signes religiosos a les acompanyants de l’alumnat a les excursions i activitats escolars, argumentant que aquestes han de transcórrer en un espai on cap signe religiós ostentós sigui exposat als alumnes. L’esmena es va aprovar al Senat (on hi ha majoria de la dreta) per 186 vots a favor, 100 en contra i 159 abstencions. Les senadores del partit Les Républicains (fundat per Nicolas Sarkozy), que són les impulsores de l’esmena, la justifiquen per la voluntat d’omplir un buit jurídic, tot i que el Consell d’Estat va determinar ja en 2013 que les acompanyants de l’alumnat no són subjecte de neutralitat i, per tant, són lliures de portar signes religiosos sempre que no es produïsca una pertorbació objectiva o alteren l’ordre públic. Front aquesta posició es troba la Coordinadora Contra el Racisme i la Islamofòbia que, a través del seu portaveu Abdelaziz Rigui, contesta que cal “respectar la pluralitat. Hi ha persones creients i persones no creients i cal viure junts i respectar la manera de viure de les persones: això és la laïcitat”, i afegeix: “la islamofòbia no és la crítica de la religió, és l’assetjament”.
A l’article 1 de la Constitució Francesa es defineix l’estat com “una República indivisible, laica, democràtica i social” la qual “respecta totes les creences”. Tanmateix, a l’Estat francés, des de l’any 2004, està explícitament prohibit per llei portar “qualsevol símbol o vestimenta per la qual els alumnes manifesten ostensiblement una pertinença religiosa” i reserva al reglament intern de cada centre educatiu el procediment disciplinari a aplicar en cas de desobeir la llei, tot indicant que aquest ha d’anar precedit d’un diàleg amb l’alumne. La Coordinadora en Contra del Racisme i la Islamofòbia considera que l’esmena 100 s’ha elaborat amb un caràcter electoralista, perquè “volen recollir els vots de l’extrema dreta”, segons explica Abdelaziz.
La llei contrempla també la supressió d’ajudes econòmiques a les famílies en cas d’absentisme, un altre aspecte polèmic ja que hi ha festivitats religioses que no es contemplen al calendari escolar i que algunes famílies volen poder celebrar sense haver de justificar-ho en una base de dades
El Senat va aprovar en primera lectura –un cop resoltes les esmenes– tot el projecte de llei però amb mesures afegides per la dreta, com ara la prohibició de símbols religiosos però també la supressió d’ajudes econòmiques a les famílies en cas d’absentisme, un altre aspecte polèmic, ja que hi ha festivitats religioses que no es contemplen al calendari escolar i que algunes famílies volen poder celebrar sense haver de justificar-ho en una base de dades. Aquesta esmena és un tomb a la d’una gran part del senat. S’argumenta que cal “omplir un buit jurídic” i “obligar a la neutralitat religiosa”, tal com explica la Jacqueline Eustache-Brinio, del grup Les Républicains. Mentrestant, diverses senadores d’esquerra denuncien que l’esmena sorgeix d’una “vella obsessió” de la dreta i que la mesura corre el risc “d’estigmatitzar”.
El ministre de l’Educació Nacional, Jean-Michel Blanquer, promotor de la reforma educativa batejada amb el seu nom, també s’oposa a l’esmena perquè, segons diu, “posaria tot un munt de problemes pràctics que anirien en contra del desenvolupament de les sortides escolars”, tot i que assegura voler fer tot el que estiga en les seues mans perquè “sobre el terreny, tinguem sortides escolars amb pares sense signes ostentosos”. Considera que cal deixar la responsabilitat sobre els directors d’escola, a qui recomana vigilar en aquesta qüestió. Precisament, amb aquesta nova llei desapareixerà la figura del director com s’entén fins ara: “amb la pèrdua dels directors d’escola, els quals eren col·legues, ensenyants, sense cap jerarquia, ara serà un sol director per tot el sector de col·legis, el qual tindrà més poder. La qual cosa implicarà, per exemple, que el contacte amb els pares dels alumnes siga més difícil”, sosté el delegat sindical de la FSU Frederic Traby.
Resposta a l’esmena
Tot i que l’esmena 100 encara havia de passar pel Congrés, diverses famílies van començar a mobilitzar-se en contra d’aquesta reforma dimecres passat. Hyacinthe Rigaud, Blaise Pascal, Pasteur-Lamartine, Pont-Neuf, Victor Duruy… aquestes són algunes de les set escoles de Perpinyà on el mateix dijous 23 va haver-hi protestes en contra de la mesura, la qual consideren “assetjadora i discriminatòria”. Les concentracions van comptar amb vora un centenar de manifestants, que portaven pancartes on es podia llegir “no a la llei Blanquer, pares en vaga”, “emancipació de les dones prohibint-nos l’accés a l’escola, a treballar, i ara a ser mares”, “per què a ma mare?” o “necessite a ma mare!”. Les manifestants van explicar a la premsa que “els pares i mares que no són funcionaris, venen sols a reforçar al professorat, l’ajuden a portar el grup quan es fan sortides com anar al museu o la biblioteca i que, porten vel o no, tenen dret a fer-ho, perquè no són funcionaris”.
Kenza Ajaoud, una mare de l’escola Victor Duruy, explica també que s’oposen a aquesta reforma perquè “ens imposa a quedar-nos a casa, a no implicar-nos a la vida escolar dels nostres fills, mentre que l’èxit dels nens depén de la implicació dels pares”. Sostenen que els barris populars, que són els que més necessiten als pares i mares implicats, seran els més perjudicats, ja que és on hi ha més varietat cultural. “A més, els musulmans no estem fora de la llei, la respectem”, afegeix. Aquestes concentracions tenen caràcter esporàdic i no estan coordinades per cap col·lectiu ni sindicat: “ens organitzem entre les mares de l’escola, el missatge ha anat passant-se a poc a poc i espere que arribem a mobilitzar-nos a escala nacional”, conclou Ajaoud. Aquesta organització ja està en marxa, ja que divendres van haver-hi també diverses concentracions convocades a escala de tot el territori de l’estat francés.
Hyacinthe Rigaud, Blaise Pascal, Pasteur-Lamartine, Pont-Neuf, Victor Duruy… aquestes són algunes de les set escoles de Perpinyà on el mateix dijous 23 va haver-hi protestes en contra de la limitació del vel, la qual consideren “assetjadora i discriminatòria”
També les organitzacions feministes condemnen la resposta a la llei en contra del vel, i assenyalen que és conseqüència “del paternalisme postcolonial que encara regeix a França” segons explica Emma Espelt, del Jove Moviment Feminista de Perpinyà. També es pregunten “per què es vota l’esmena sense tenir en compte l’opinió de les dones amb vel”. El JMF fa un recordatori: el 70% del Senat està compost per homes, i exigeix “més dones racialitzades, velades, amb diversitat funcional, aïllades, pobres, lesbianes, transsexuals… en espais polítics i en els llocs de decisió”.
“Bon dia, hi ha manifestacions previstes demà davant de les escoles per la qüestió de la prohibició de portar el vel a les sortides escolars. Si aquest és el cas de la vostra escola, us agraïm que ens informeu i de prevenir igualment a M.SORG Thierry, EMAS (Equipo Mòbil Acadèmic de Seguretat”. Aquest e-mail –que data de 27 de maig i està signat per la Direcció dels Serveis Departamentals de l’Educació Nacional dels Pirineus Orientals– l’han rebut les direccions dels centres educatius primaris de Perpinyà. Una de les reformes de la Llei Blanquer és precisament donar més poder a la direcció dels centres i allunyar-la de la resta de la comunitat educativa, agrupant diversos centres sota la gestoria d’un únic equip directiu.
Les veus defensores de la reforma anomenen proselitisme “passiu” al fet d’exhibir algun tipus de simbologia religiosa, segons explica Roger Hillel, membre del Moviment contra el Racisme i per l’Amistat entre els Pobles, mentre es pregunta “com un kipé, una estrella de David, un mocador o una creu serien capaços de convèncer algú per adherir-se a una religió?“. El consell d’Estat francès va precisar en un decret de 1996 que el proselitisme “no està constituït pel simple fet de portar una peça de roba o símbol religiós”.
Hillel es demana si l’escola neutral seria “immune als antagonismes socials que atravessen la nostra societat” i si “seria preservada dels debats que alimenten les qüestions de la història, la geografia o la filosofia”. Mentre que des del col·lectiu de Mares en còlera contra l’esmena racista de la llei Blanquer asseguren que es mobilitzen per aquest i altres articles de la proposició de llei.
El constant debat de l’Hijab a l’Estat francés
A més de la llei de l’any 2004, en la qual s’explicita la prohibició de portar hijab al personal i alumnat de centres educatius públics excepte universitats, l’octubre de 2010 es va proposar una llei que prohibisca “dissimular el rostre” a l’espai públic. L’espai públic tal com queda definit per la llei comprén les vies públiques, els transports en comú, els comerços, els museus, els cinemes, els teatres, les biblioteques, les escoles, places, hospitals, tribunals i administració. A partir de llavors, la utilització del burca –que cobreix tot el cos, inclosos els ulls–; i el nigab –que cobreix tot el rostre excepte els ulls–, es penalitza amb multes de 150 euros. Les votacions al Senat sobre el vel integral es van dur a terme amb dos terços dels senadors absents, i es va aprovar per 246 vots a favor i un en contra. Aquest text va ser validat pel consell constitucional i va entrar en vigor la primavera del 2011.
L’any 2014 la justícia francesa va validar l’acomiadament per a “falta greu” d’una dona que duia vel treballadora d’una llar d’infants
L’any 2014 la justícia francesa va validar l’acomiadament per a “falta greu” d’una dona que duia vel, treballadora d’una llar d’infants. Just després d’aquesta jurisprudència, les representants parlamentàries van votar el 2015 una llei sobre el principi de “neutralitat religiosa” als establiments que acullen nens de menys de sis anys.
A l’estiu del 2016, es va prohibir portar el que van anomenar burkini a les seues platges. El burkini és un vestit de bany que cobreix el cap i algunes parts del cos. Algunes municipalitats van prohibir l’accés a les platges públiques “a totes aquelles persones que no tinguen una indumentària correcta, respectuosa amb els bons costums de la laïcitat, i respectant les regles d’higiene i seguretat dels banyistes” segons al·legaven alguns ajuntaments. Més tard, el Consell d’estat va decretar que el prohibició del burkini infringia les llibertats fonamentals dels ciutadans.
Aquesta setmana hi ha convocades nombroses concentracions arreu del territori francés en contra de la nova prohibició. Aquest migdia, a Perpinyà, hi han participat unes 150 persones.
