La idea que es dugués a terme l’organització i celebració del congrés només podia sorgir amb un context polític favorable i amb un cert bagatge previ en la lluita feminista d’aquest gruix de dones i també dels homes que hi havia darrere de l’organització. Per això, ens hem de remuntar als treballs que feren dones com la republicana i lliure pensadora Magdalena Bonet Fàbregues o l’exinternacionalista i mestra lliure pensadora Francisca Vidal Tous en un període de llibertats com fou l’època del Sexenni Democràtic (1868-1874). Durant aquests sis anys, per primera vegada, les dones sortiren al carrer i organitzaren les seves pròpies societats obreres. En el cas de Magdalena Bonet va ser la primera republicana que escriu als diaris i que realitza mítings. Va destacar per defensar el matrimoni civil i fou molt coneguda per la seva crítica al fanatisme de l’Església catòlica. Bonet apostà per la raó i la ciència davant l’obscurantisme i la influència que exercia el clergat sobre la dona a través dels confessionaris.
Per altra banda, per primera vegada s’organitzà una primera societat obrera de modistes, La Virtud Social, de la mà d’unes dones vinculades al republicanisme federal i a la Internacional. A més de reivindicar millores salarials allò que sobretot defensaven era l’accés a l’educació de les dones per poder esdevenir lliures i no estar subjectes a la doble explotació que patien, al camp o la fàbrica, com els seus companys, i a la casa, supeditades al pare o al marit, on l’únic objectiu que es tenia reservat per a elles era esdevenir d’àngel de la llar. Durant aquests sis anys efervescents per la reivindicació obrera i feminista, s’ha de tenir present que les palmesanes eren, juntament amb les catalanes, madrilenyes i saragossanes, les que estaven més organitzades, fet que va ser important pels anys posteriors quan es reorganitzà el moviment. L’època de llibertats es truncà el 1874 amb el cop d’estat de Pavía que donà pas a la Restauració de la monarquia borbònica.
Així, en el decenni dels vuitanta, en un moment propici com fou el 1881, el moment que entrà al govern Sagasta i decretà la llibertat d’associació, es tornaren a activar i aquest cop tota la dissidència (republicans, anarquistes, maçons, mestres laics, etc.) s’aixoplugaren entorn de la cooperativa i mútua Unió Obrera Balear (UOB), nascuda precisament el 1881.
L’educació centrà la majoria d’esforços d’aquestes dones, en un moment en què l’analfabetisme femení a Mallorca seguia oscil·lant entorn del 90%
Ben aviat s’organitzà en el si de la UOB una Junta de Senyores presidida per Magdalena Bonet i n’era secretària Francisca Vidal. Com hem dit, l’educació centrà la majoria d’esforços d’aquestes dones, en un moment en què l’analfabetisme femení a Mallorca seguia oscil·lant entorn del 90% i on, a més, no es contemplava que una vegada les nines haguessin completat els seus estudis primaris, poguessin accedir a estudis superiors. Per això, la UOB des del seu inici va comptar amb una important escola de nins i nines i exercien de mestres Fèlix Mateu Domeray i la seva esposa Francisca Vidal, juntament amb la seva germana, Isabel Vidal. I per altra banda, també va sorgir un altre projecte a Mallorca de la mà dels republicans burgesos com Alexandre Rosselló, l’anomenada Escola Mercantil (1880) vinculada a la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE), que va ser la primera escola coeducativa que existí a l’Estat espanyol. Aquesta escola apostà per donar estudis superiors a la dona i per això s’organitzaren estudis de comerç, telegrafia i el d’institutriu. A Mallorca fins aleshores l’única carrera a la qual podien accedir era el magisteri (recordem que el 1872 es crea l’Escola Normal de Mestres) i hem de recordar que a l’Estat espanyol fins al 1910 no es va permetre l’accés de les dones a la universitat.
Per tant, en una Mallorca amb projectes pioners per l’accés a l’educació de les dones, no ens ha d’estranyar que el 1883 algunes dones es plantegessin la possibilitat d’organitzar un congrés en l’àmbit nacional i estranger, defensant sobretot, l’accés de la dona al món de la ciència i de la literatura. El que es pretenia era convidar a les escriptores i científiques d’arreu i en contassin la seva experiència i que cada territori organitzés la seva pròpia junta per tal d’assistir al congrés.
Però qui eren aquestes dones mallorquines capaces d’organitzar un congrés d’aquest abast? I més important, quins foren els canals de difusió del congrés arreu de l’estat i més enllà?
Hem explicat qui era la seva presidenta i la seva secretària i hem vist com ambdues gaudien ja d’una certa trajectòria en la reivindicació de la igualtat. Però aquestes no eren les úniques. En total 14 dones formaven part de la junta. Aquestes dones eren: Magdalena Bonet de Rico, presidenta; Francisca Planas d’Alorda i Maria Cortès i Valls, vicepresidentes; Antònia Melià de Capó, tresorera; Dolors Carriera de Tocho, Joana M. Cerdà d’Almenara, Salvadora Reynés de Bosch, Vicenta Soler de Gutiérrez, Maria Soriano d’Alorda, Catalina Forteza Fuster, Antònia Servera de Torrents, Margalida Frau de Martorell, vocals; i les secretàries Francisca Vidal de Mateu i Isabel Vidal Tous.
El que crida l’atenció és que la majoria estaven casades amb els principals líders de l’obrerisme d’aquells moments, propers a l’anarquisme, i de republicans federals o radicals de Ruiz Zorrilla, és a dir, dels defensors d’una república més popular i obrera. Aleshores destacaven les esposes dels anarquistes Sebastià Alorda i Bartomeu Alorda o dels republicans Manuel Rico Colom i Fèlix Mateu Domeray.
A principi de 1883 es llançà la idea a través de la premsa i ben aviat s’organitzaren a Palma una sèrie de xerrades que tenien com a objectiu fer promoció del congrés. Val a dir que aquestes xerrades les dugueren a terme majoritàriament homes que venien expressament a Mallorca i que eren coneguts com a lliure pensadors i anticlericals. Un d’ells fou el menorquí establert a Barcelona, Antoni Tudury Pons, promotor de les escoles laiques, o bé el republicà i cooperativista Joan Salas Antón, molt conegut a Catalunya. Però també comptaren amb la presència de dones vingudes de fora per explicar les seves lluites, com fou el cas d’Isabel i Teresa de Andrés Hernández, estudiants de medicina i filosofia i lletres de Barcelona. També hi hagué participació femenina a través d’escrits a la premsa com el de l’escriptora peruana Mercedes Cabello Carbonera, feminista i lliure pensadora, que havia publicat a la Revista Masónica d’Argentina, l’article «Emancipación de la mujer» i que fou incorporat al diari republicà palmesà El Comercio.
Un dels canals per difondre el congrés, sense dubte, foren les lògies maçòniques i segurament també els grups espiritistes on les dones hi tenien un paper destacat
A poc a poc el setmanari Unión Obrera Balear informava de les adhesions al congrés. Un dels canals per difondre el congrés, sense dubte, foren les lògies maçòniques i segurament també els grups espiritistes on les dones tenien un paper destacat. Val a dir que la UOB rebia gran quantitat de premsa lliurepensadora, maçònica i anticlerical. Per exemple rebia els grans diaris del moment com eren El Motín o Las Dominicales del Librepensamiento. A més, és important esmentar que a Palma es va crear un diari espiritista que dirigí el mateix Felix Mateu, el director de l’escola de la UOB.
La il·lusió existia i, fins i tot, des de Barcelona es féu una obra de teatre per poder sufragar el congrés, es creà un himne i, a més, es deia que impulsarien un diari propi. S’anunciava que a l’estiu de 1883 tindria lloc el congrés a Palma però la cosa es refredà, no en sabem els motius i, fins i tot, es parlava de traslladar-ho a Barcelona.
Després d’un estiu dur amb canvis interns dins la UOB, afectats sobretot per la crisi de la indústria de la sabata i la sortida de l’illa dels militants anarquistes més propers a l’acostament de la UOB a la Federació de Treballadors de la Regional Espanyola (FTRE), es decidí fer una pausa en la publicació del setmanari Unión Obrera Balear el mes de juliol, i s’optà per invertir en la compra d’un local ampli a la plaça del pes de la palla. Aleshores l’entitat prenia un caràcter més reformista.
Tot plegat coincideix en un moment en què no tenim notícies sobre el congrés, on hi ha un gran silenci a la premsa i que possiblement té molt a veure amb el clima de repressió que patí el republicanisme i el laïcisme després de la conspiració republicana dels homes de Ruiz Zorrilla de l’agost de 1883. Fins i tot alguns republicans, com la parella Magdalena Bonet i Manuel Rico s’exilien fins al 1884 a Menorca i allà foren membres d’una lògia maçònica.
Va ser l’octubre de 1883 quan s’anuncià un altre cop al diari republicà La Autonomia que es duria a terme un congrés universal femení i que la presidenta de la junta organitzadora seria la metgessa catalana Martina Castells. Precisament aquesta era la segona dona en aconseguir estudiar Medicina. Per tant, la iniciativa anava endavant i no sembla que, com han apuntat altres historiadores, el congrés l’aturés el fort clericalisme de l’església mallorquina, sinó més aviat, el context de repressió política que patien el republicanisme i els moviments obrers com l’anarquisme arreu de l’Estat espanyol. Aleshores durant l’estiu de 1883 es van endarrerir els treballs d’organització i fins a l’any següent sembla que no es tornen a posar en marxa.
El 1884 es reprengué la idea de celebrar el congrés, i fins i tot, es volia publicar un diari de caràcter internacional. També es planejà més seriosament fer-ho a Barcelona i agafaren el relleu altres dones com Eloisa de Maestre, esposa del menorquí Antoni Tudury, que en fou la presidenta de la junta organitzadora després de la mort prematura de Martina Castells.
Tot i això, no sabem si de veres es va arribar a celebrar el famós congrés, en tot cas sembla que Barcelona havia agafat el relleu i possiblement era perquè la ciutat oferia més possibilitats quan espais i connexions de transport. Per seguir amb la hipòtesi que fou l’església mallorquina la que tombà el congrés a Palma necessitam trobar més fonts documentals que ens ho confirmin.
Les darreres notícies sobre el congrés són del febrer de 1885 i parlen que liderà la junta organitzadora Rosario de Acuña, intel·lectual republicana i maçona. Acuña va ser una de les maçones més destacades i fou la primera dona a ocupar la càtedra de l’Ateneu de Madrid.
No sabem com va acabar la idea de fer un congrés, però el que ens queda clar és que poc sabem d’aquelles mallorquines que engegaren una empresa com aquella
No sabem com va acabar aquella idea nascuda a Palma, però el que ens queda clar és que poc sabem d’aquelles mallorquines que engegaren una empresa com aquella. De Magdalena Bonet existeix una biografia però queden aspectes biogràfics en l’aire, com saber que feu després del congrés i saber quan i on va morir. Noves pistes ens porten a Barcelona, on ella i el seu marit s’havien exiliat un altre cop, després d’una altra conspiració republicana, la de 1886, que aquest cop posà fi al projecte d’UOB, ja que els seus dirigents foren detinguts i es clausurà el local. Sabem que el 1887 Magdalena Bonet i el seu marit Manuel Rico, vivien a la vila de Gràcia i segurament mantenien relacions amb la maçoneria i amb l’espiritisme. S’ha de tenir en compte que coneixien algunes dones que havien tingut contacte amb Mallorca com Candida Sánz del Fomento Graciense o Amalia Domingo Soler, espiritista que impulsà poc després la Societat Progressiva Femenina i de les quals de tant en tant la premsa republicana i obrerista illenca en duia alguna informació d’allò que organitzaven o a l’inrevés. El mateix passa amb la resta de companyes, llevat de les mestres laiques Francisca i Isabel Vidal Tous, de les quals no en sabem res més sobre les seves reivindicacions i militància en aquells anys foscos de la Restauració borbònica.
Malgrat tot, totes elles lluitaren de valent contra l’hegemonia del clergat sobre les dones i per a la seva instrucció i com passava als països catòlics la lluita no se centrà amb el sufragisme sinó en la lluita contra el fanatisme religiós. A Mallorca en foren un bon exemple.
*Aquest article ha estat publicat originalment a l’Aguait i forma part d’una col·laboració mensual amb el Grup d’Estudis Llibertaris, Els Oblidats. Pots llegir tots els articles de la secció aquí.
