Pocs investigadors coneixen millor els secrets de la milícia Hamàs que Tareq Baconi (Amman, Jordània, 1983), que ha consagrat bona part de la seva vida a analitzar el conflicte entre Palestina i Israel. Actualment, és el president del centre d’estudis palestí Al-Shabaka, establert a Nova York. Fruit d’una anàlisi exhaustiva de les publicacions de Hamàs i d’entrevistes en profunditat amb els seus líders i militants, Baconi va escriure el llibre Hamás: auge y pacificación de la resistencia palestina, que acaba de publicar l’editorial Capitán Swing.
Creu que Hamàs va anticipar el que passaria després del 7-O?
No crec que ningú ho hagués pogut preveure. Hamàs i tots els palestins entenen que Israel respon sempre a actes de resistència armada amb una força desproporcionada. Així ha estat en els darrers 16 anys. Cada cop que Hamàs llançava coets per trencar el bloqueig, Israel responia amb un assalt brutal a la Franja de Gaza. Però el que va passar és que la jornada del 7 d’octubre no es va desenvolupar segons estava previst, i Hamàs no podia imaginar que Israel executaria un genocidi. De fet, no hi ha cap cas a aquesta escala de destrucció i mort a tot el segle XXI.
És a dir, que l’atac del 7-O no es va desenvolupar com Hamàs havia planejat …
Sí, crec que ells van planejar atacar les bases militars al voltant de Gaza i capturar alguns soldats israelians per poder intercanviar-los per presoners palestins. Hamàs va creure que les defenses israelianes serien molt més fortes i que només podria dur a terme una operació limitada. Però no va ser així, l’operació es va allargar més del que s’esperava i no va intervenir només Hamàs, sinó altres faccions i civils palestins. Per això, Hamàs va perdre el control de l’operació. A més, Hamàs tampoc no sabia de l’existència del festival de música Nova. Tot això va tenir com a conseqüència moltes morts de civils israelians.
No creu llavors que els líders de Hamàs donessin ordres de matar civils?
No tinc informació privilegiada, però estudiant la seva història, no crec que tingués com a objectiu estratègic matar civils de manera sistemàtica com diu molta gent. Dit això, ja sabem que Hamàs no ha exclòs de la lluita els objectius civils. En tot cas, la reacció d’Israel no respon només als atacs del 7-O. La motivació genocida, la idea que els palestins han de ser eliminats, és anterior.
Alguns analistes apunten que el 7-O és el resultat de la preponderància del braç militar per sobre del polític. Està d’acord?
Sempre hi ha hagut un equilibri entre els braços polític i militar. La presa de decisions es pren de manera col·lectiva i deliberativa. Sempre hi ha debats entre tots dos braços. Però és cert que en la mesura que no és possible trobar una sortida política a les demandes palestines, això empodera el braç militar.
Des de la classe política occidental, es veu Hamàs com un actor irracional i intrínsecament violent. És així?
No, Hamàs és un moviment savi políticament i que ha estat capaç no només d’aconseguir una gran base de suport popular, sinó també de governar a Gaza durant 16 anys, per cert, amb el suport d’Israel, que el va apoderar i va permetre’n el finançament perquè pogués estabilitzar-se al poder. En el passat, Hamàs ha participat en eleccions democràtiques, governs d’unitat nacional…
Descriure Hamàs com un grup terrorista assedegat de sang elimina el context i legitima la idea que Israel té el dret a defensar-se
El moviment ha explicat clarament perquè utilitza la lluita armada i és per assolir l’autodeterminació del poble palestí, una visió que no és exclusiva de Hamàs. Descriure Hamàs com un grup terrorista assedegat de sang elimina aquest vessant polític, el context, i legitima la idea que Israel té el dret a defensar-se. Però com a ocupant, no en té. El dret internacional reconeix el dret a resistir una ocupació.
Existeix la creença que Hamàs, més que un Estat palestí, vol la destrucció d’Israel.
Per què només ens fixem en la posició de Hamàs respecte a Israel i no la d’Israel respecte a un Estat palestí? El mes de febrer, el parlament israelià, la Knesset, va votar a favor de no reconèixer mai un Estat palestí. Cap Govern israelià no ha acceptat la solució dels dos Estats. L’OAP [Organització per a l’Alliberament de Palestina] va acceptar un Estat palestí el 1988, però mai no hi ha hagut aquest reconeixement d’Israel. Si hi hagués hagut una intervenció política, que imposés un cost a Israel pel seu apartheid supremacista, el 7-O no hauria passat.
Khaled Mishal, [exlíder de Hamàs] el 2017 ja va revisar la Carta de Hamàs per deixar clar que estaven disposats a acceptar un Estat palestí dins les fronteres del 1967. Però no hi va haver cap pressió a Israel. Es va rebutjar abordar políticament i pacíficament les demandes d’autodeterminació palestines. Per això el moviment arriba a la conclusió que Israel només respon a la força.
Per tant, el 7-O s’hauria pogut evitar si la comunitat internacional hagués apostat per una solució política?
És clar que sí. La comunitat internacional no té cap intenció d’abordar els desitjos d’autodeterminació dels palestins perquè creu que és possible gestionar l’ocupació. I el que fa és enviar diners als palestins com si això fos un problema humanitari, o encara pitjor, obre negociacions que sap que no porten enlloc.
La comunitat internacional no vol d’abordar els desitjos d’autodeterminació dels palestins sinó gestionar l’ocupació
El 7-O mostra que no hi pot haver un règim d’apartheid indefinit. Israel no pot controlar el territori històric de Palestina amb dos sistemes legals, un per als israelians i un altre per als palestins, sense cap cost.
Com creu que serà l’endemà de la guerra?
Tothom sembla suggerir que podem tornar al 6 d’octubre. Però això no és possible. No hi haurà seguretat per als jueus sense resoldre amb serietat i de manera política la qüestió palestina. Ara mateix, només hi ha dues opcions reals sobre la taula. Una, la que vol la dreta israeliana, és a dir, el genocidi i la neteja ètnica, cosa que faria que la qüestió palestina desaparegués. L’altra opció és un sol estat des del mar fins al riu amb igualtat de drets per a tots els seus habitants. No crec que la solució dels dos estats sigui viable. I quan la comunitat internacional ho diu facilita que es materialitzi el primer dels escenaris.
O sigui, podríem arribar a veure una neteja ètnica de palestins a Gaza…
Durant les primeres setmanes de la guerra, aquest era l’objectiu declarat d’Israel, buidar la Franja de Gaza. I si no va passar va ser perquè Egipte es va negar en rodó. Però no hi ha dubte que aquest Govern està compromès a continuar la Nakba [el desplaçament forçós de palestins del 1948]. Quan la comunitat internacional parla d’Israel com una democràcia liberal fan un esforç per no escoltar allò que els polítics israelians estan dient. Ells han dit obertament que volen completar la Nakba. Com que no es va poder expulsar els palestins de Gaza, es va optar pel genocidi i per exterminar la seva presència allà.
Vostè exclou la solució dels dos Estats, però ¿no és més difícil la convivència en un sol Estat amb l’odi desfermat aquest darrer any?
Hi ha hagut plans per dividir Palestina entre jueus i palestins des de fa un segle. A més a més, tenim un historial de 30 anys d’un procés de pau fracassat. És a dir, hi ha evidències que la solució dels dos Estats ha resultat inviable. La realitat que sí que existeix és la d’un sol Estat a la Palestina històrica, i es tracta que aquest garanteixi la llibertat, la igualtat i les justícies per a tots els seus habitants. Mai no hi haurà dos Estats. Els qui ho defensen viuen en una fantasia perquè volen creure en les seves polítiques.
L’elecció de Kamala Harris representaria algun canvi de política respecte a Biden?
Abans de respondre, és important recordar que els Estats Units són un membre actiu d’aquest genocidi, no són un observador imparcial. Estan patrocinant políticament, diplomàticament i militarment aquest genocidi. Aquesta és la guerra dels Estats Units, també.
Jo no exageraria el distanciament de la política de Kamala Harris respecte a la de Biden. Les armes i el suport diplomàtic a Israel continuaran amb Harris al poder
La campanya de Harris ha enviat algun senyal que, a diferència de Biden, que està molt aferrat ideològicament a Israel i ha mostrat reaccions racistes envers els palestins, reconeix l’existència del patiment de Gaza. Però jo no exageraria el seu distanciament de Biden. Les armes i el suport diplomàtic a Israel continuaran amb Harris al poder. Netanyahu controla la classe política dominant als Estats Units.
I quin seria l’efecte d’una victòria de Donald Trump?
Trump també està molt compromès amb Israel i el sionisme. Ja vam veure què va fer la seva primera administració. Tot i això, també és algú poc clar a l’hora de mostrar una posició respecte a les intervencions estrangeres. Té menys ganes de guerres. A la campanya, ha dit que recolzarà Israel, no li importen les morts palestines, però com que és un polític més erràtic és difícil predir com seran les seves polítiques. Sabem que en l’àmbit ideològic Trump està més alineat amb Netanyahu, ja que tots dos són de dretes, racistes i populistes. Però és que Biden ja està donant a Netanyahu tot el que demana.
Sovint es descriu el conflicte entre Israel i Palestina com a complex i irresoluble. És aquest el problema o que els Estats Units no són un mediador imparcial?
És evident que no [és imparcial]- De fet, no hi ha res excepcional en el que passa a Palestina. Hi ha hagut altres sistemes d’apartheid com a Sud-àfrica i als Estats Units.
La solució a Palestina no arribarà gràcies als poders occidentals sinó malgrat aquests. Les estructures de dominació racial han acabat sucumbint a tot arreu
De fet, els Estats Units i els poders europeus van ser els últims a acceptar que l’apartheid a Sud-àfrica era un crim contra la humanitat. La solució a Palestina no arribarà gràcies als poders occidentals sinó malgrat aquests. Les estructures de dominació racial han acabat sucumbint a tot arreu.
Què han de fer els palestins per revigoritzar la lluita per alliberar-se?
Hem de reconstruir l’OAP, que avui és un cadàver, sobre la base d’un lideratge representatiu que parli en nom de tothom. Ara estem fragmentats. I aquesta nova OAP s’ha d’oblidar de la solució dels dos Estats, dissoldre l’Autoritat Nacional Palestina i presentar una proposta de solució basada en un Estat democràtic i just del riu fins al mar.
