Durant l’agudització del conflicte armat colombià als anys noranta, un grup de camperoles de la zona d’Urabá (Antioquia) decidirien organitzar-se en comunitat com a única via per romandre al territori del qual havien tractat de desplaçar-les durant dècades. La sobirania agrícola, l’autonomia, la defensa de la vida i de la terra, i el rebuig a la presència de qualsevol actor armat són els principis fundacionals de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó. Des d’aquell moment, la seva continua sent una història de resistència que els ha convertit en l’objectiu de tota mena de violències, especialment la dels paramilitars. Hem pogut parlar amb Ruby Arteaga i Germán Graciano, dos representants de la comunitat que han visitat Barcelona durant la seva gira política per Europa. Tal com ens expliquen, aquesta tasca d’incidència internacional és vital per assegurar la pervivència del seu projecte, així com la vida dels qui el conformen.
Com neix la comunitat?
Germán Graciano: Als anys noranta es va produir una escomesa contra el moviment social i sindical a Colòmbia, amb la intenció de beneficiar els interessos de les transnacionals. Aquesta operació va colpejar de forma especialment dura l’Urabá, una zona molt rica en recursos i biodiversitat. El paramilitarisme i l’exèrcit van provocar un fort desplaçament de les comunitats camperoles, ens van privar de tot el que teníem. En aquesta situació, 800 d’aquests camperols desplaçats vam decidir erigir-nos en resistència, mitjançant una declaració de neutralitat enfront de tots els actors armats.
Una decisió que no ha comportat un camí fàcil…
Ruby Arteaga: D’ençà que la comunitat va emprendre aquesta opció de rebuig a la guerra i a les injustícies que patíem com a camperols, els diferents actors armats han tractat de fer-nos desaparèixer, d’exterminar-nos per qualsevol mitjà. Hem estat víctimes de 300 assassinats, que s’engloben dintre de més de 3.000 violacions als drets humans, de les quals els paramilitars i la força pública són responsables del 80 %, mentre que la guerrilla de les FARC-EP ho són de la resta. Ha existit un pla genocida contra la comunitat.
Quina ha estat la vostra relació amb la justícia colombiana a l’hora d’esclarir tots aquests crims?
“Els paramilitars i la força pública són responsables del 80 % de més de 3.000 violacions als drets humans durant el conflicte”
G. G.: Sempre hem volgut que tot això no quedi en la impunitat, duent a terme una forta campanya de denúncia sobre la connivència entre militars i paramilitars. Tanmateix, tant la resposta de la justícia com de la del govern colombià ha estat sempre insuficient. Davant aquesta inoperància sagnant es produí un trencament. Primer, deixant d’aportar testimonis a diferents estaments de la justícia per manca de confiança, i segon, amb el mateix govern colombià, quan l’aleshores president Álvaro Uribe ens estigmatitzà titllant-nos de guerrillers. La situació de trencament total amb les institucions colombianes es manté fins al moment, traslladant totes les denúncies a les instàncies i comunitat internacional.
La firma dels acords de pau entre les FARC-EP i l’Estat colombià ha suposat una millora de la vostra situació?
G. G.: La signatura va generar una gran expectativa entre les comunitats camperoles, indígenes i afro del país que, malauradament, no s’ha acomplert. Veiem com aquest procés, en la mateixa línia del que ja ha ocorregut en el passat, acaba sent una qüestió d’alliberar els territoris de conflicte per donar via lliure a l’entrada de les multinacionals. Nosaltres, com a víctimes, vam participar en les negociacions, sense que cap de les nostres propostes fossin realment escoltades.
L’elecció del nou govern, encapçalat per Gustavo Petro, us genera confiança que això pugui començar a canviar?
R. A.: De nou, l’expectativa torna a ser molt alta. Amb tot, nosaltres coneixem la complexitat que comportarà canviar la situació a les zones rurals on, com a camperols, cada dia ens estigmatitza i arracona més la violència i els grans projectes empresarials. Tal com ha passat a la resta de Colòmbia, la Comunitat ha viscut amb molta il·lusió els resultats de les darreres eleccions, ara manca que aquests es transformin en realitats palpables.
