Abril de 1937. Eren temps de guerra, però la vida continuava. El front de l’Aragó es mantenia inamovible pràcticamentdes del juliol de 1937, quan les milícies populars van aturar l’avanç de l’exèrcit feixista que s’havia sumat a l’aixecament militar a Saragossa. Qualsevol iniciativa per enviar missatges de solidaritat i per recordar als qui lluitaven al davant que no estaven sols, era bona i benvinguda.
Amb aquestes premisses va néixer una peculiar cursa ciclista, impulsada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, amb el suport del Comitè Català Pro Esport Popular (l’entitat que va gestar l’Olimpiada Popular de Barcelona, avortada per l’esclat de la guerra, mesos abans) i el patrocini del diari republicà El Diluvio. La prova, batejada amb el nom inequívoc de Trofeu Pedal Antifeixista, va aplegar una cinquantena de ciclistes inscrits, la majoria procedents de clubs barcelonins, que van participar desinteressadament, ja que l’objectiu de la prova era recaptar fons per al Socors Roig Internacional (organització assistencial comunista per a les persones que patien els estralls de la guerra, refundada a Barcelona coincidint amb l’esclat del conflicte bèl·lic espanyol). Lleida, Tarragona, Manresa, Girona i Barcelona van ser les ciutats final d’etapa, d’una prova que havia sortit des de Peraltilla (a la comarca del Somontano, prop de Barbastre) el 14 d’abril, data simbòlica d’aniversari de la proclamació de la república espanyola, cinc anys abans.
Durant l’etapa d’enguany es tindrà un record per les Brigades Internacionals, la Batalla de l’Ebre i pel bombardeig feixista al poble de la Granadella
El pas dels ciclistes va generar multitudinàries rebudes a les diverses localitats de la ruta i mostres d’entusiasme popular i suport a la causa republicana. Almenys així ho certifiquen les cròniques periodístiques recollides per la premsa de l’època, que va fer prou ressò de la carrera, en uns temps en què l’activitat esportiva d’elit havia quedat pràcticament paralitzada, i un reportatge gràfic de Josep Brangulí, que va documentar el desenvolupament de tota la cursa, avui dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Amb tot, malgrat la intenció de l’organització de donar continuitat a la prova, un any més tard, l’esberlament del front aragonès i l’avanç definitiu de l’exèrcit sublevat ho va fer impossible. I el Pedal Antifeixista va caure en l’oblit de les hemeroteques i fora dels rànquings i estadístiques oficials i federatives. Fins que, fa un parell d’anys, “tres amics aficionats al ciclisme vam descobrir la cursa de casualitat i com que s’esqueia l’efemèride dels 80 anys vam decidir recuperar-la i homenatjar-la”, explica Miquel Andreu, un d’aquests tres aficionats que, des de l’any passat, tira endavant una versió actualitzada del Pedal Antifeixista, una marxa cicloturista “sense cap esperit competitiu” –recalca– que reprodueix (en la mesura que els canvis en els traçats de carreteres ho permeten) el perfil orogràfic i l’esperit de la cursa de fa 81 anys. I sense presses… ja que la idea de l’organització és recuperar l’itinerari original al llarg de cinc anys, a etapa per any.
D’aquesta manera, el 14 d’abril de l’any passat, una trentena de ciclistes van emprendre la sortida del primer capítol, al poble de Peraltilla (de la mateixa manera que 80 anys enrere), fins a Lleida, vestits amb uns maillots que llueixen la consigna més universal contra el feixisme, el “No passaran!”, preparats per l’organització. Al llarg del recorregut es van llegir cròniques dels periodistes Manuel Ibáñez Escofet i de George Orwell (que també va combatre al front aragonès, amb una milícia del POUM). I el punt d’arribada es va voler situar en un punt ben simbòlic: el lloc on hi havia el Liceu Escolar de Lleida, destruït per les bombes de l’aviació feixista italiana que donava suport a l’exèrcit de Franco, el 2 de novembre de 1937, una acció que va provocar 48 morts, majoritàriament alumnes menors d’edat.
Enguany, aquest dissabte, també 14 d’abril, s’ha programat la segona etapa, entre Lleida i Tarragona: 122 quilòmetres de recorregut, amb punts d’avituallament a la Granadella i Alforja i un perfil (sense ser muntanyós) més accidentat que el planer trajecte de l’any passat. La ruta (que l’organització recalca que no és competitiva) culminarà amb un dinar popular al local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Enguany, al llarg del recorregut, es tindrà un record per a les Brigades Internacionals (la, de les quals es compleixen 80 anys de la seva dissolució i sortida de Catalunya) i la Batalla de l’Ebre, que va esclatar també fa vuit dècades, concretament el 25 de juliol de 1938. Al pas per la Granadella (les Garrigues) també es recordarà el bombardeig que va patir aquest poble fa 80 anys. La inscripció, restringida a 40 participants, ja està tancada des de fa dies.
A banda, l’edició d’aquest any ha comptat amb una mena d’etapa pròleg, que va tenir lloc el passat 17 de març, una passejada de 90 quilòmetres, amb sortida i arribada al poble dels Guiamets (Priorat), durant la qual es va visitar la cova-hospital que van gestionar les Brigades Internacionals durant el conflicte bèl·lic a la Bisbal de Falset, i també es va fer una visita a Neus Català (centenària lluitadora antifeixista, que va estar confinada al camp nazi de Ravensbrük) que va néixer i encara viu als Guiamets.
