El poble colombià veu cada vegada més lluny la possibilitat que l’acord de pau firmat entre les FARC-EP i el govern de Juan Manuel Santos passi per una fase d’implementació de tots els seus punts. Sis mesos després de la firma de l’acord final, quan ja s’haurien de palpar certes transformacions estipulades al text, les organitzacions de base denuncien contradiccions en tots els punts: de l’assassinat selectiu d’almenys trenta líders populars des d’inicis d’any a l’eradicació forçada de cultius d’ús il·lícit, passant per l’aprovació d’un nou Codi de Policia que retalla drets i llibertats. Però el que ha fet saltar les alarmes a tot el país ha estat la decisió de la Cort Constitucional, el passat dimecres 17 de maig, de declarar la inconstitucionalitat de dos apartats de l’Acte Legislatiu 01 Per la Pau, que permetien l’anomenat Fast Track –via ràpida– en la tramitació al congrés del paquet de reformes necessàries per al compliment de l’acord.
La Cort justifica que l’Acte Legislatiu 01 estaria violant la separació de poders mentre que l’advocat José Jans Carretero assegura que el quid de la qüestió és que govern colombià és el que “té nexes amb para-polítics”
En paraules del cap de l’equip negociador del govern a l’Havana, Humberto de La Calle, “la Cort Constitucional ha posat en escac l’acord de pau”, amb el que qualifica de “profunda equivocació”. En paraules que el cap negociador de les FARC-EP i màxima autoritat de la guerrilla, Rodrigo Londoño Echeverri, àlies Timochenko, ha dedicat a Juan Manuel Santos en una carta titulada “Esperem els seus fets, president”, en la qual assenyala que “l’atribució constitucional del President de la República per concertar acords de pau ha estat feta miques, està en qüestió la serietat de l’Estat colombià davant el món”. Un comunicat del conjunt de la guerrilla assegura que la decisió “ha posat el procés de pau en la situació més difícil que aquest hagi viscut des del seu inici”.
El des-calendari de la fi del conflicte
L’ajustada victòria del “no” al plebiscit el dia 2 d’octubre del 2016 suposà ja un revés pel text de l’Havana, que es va veure retocat pels seus opositors en aspectes fonamentals per poder ser firmat de nou per les dues parts el dia 24 de novembre i referendat sis dies després al Congrés. D’aquesta manera, el dia 1 de desembre es va convertir en el dia D de la metodologia pactada per a la fi del conflicte. En aquesta, el dia D+180 havia de ser el dia en què totes les armes de les FARC serien silenciades, emmagatzemades i en mans de l’ONU, per una banda, i les guerrilleres començarien el procés de reintegració a la vida civil, per una altra. Res més lluny de la realitat, a una setmana del dia D+180, que al calendari real serà el pròxim 31 de maig, les FARC-EP denuncien que cap de les 26 Zones Veredals Transitòries de Normalització (ZVTN) està acabada de construir –compromís del govern– i la Missió de l’ONU ha entregat fins ara el certificat de desistiment d’armes a 12 de les aproximadament 7.000 guerrilleres que estan passant per aquest procés de vital transcendència per a totes elles i pel país.
Segons el diari El Espectador, la decisió d’una pròrroga de tres mesos per al procés de desistiment d’armes és imminent. A la ZVTN La Carmelita, al sud del departament del Putumayo, la majoria de les guerrilleres dormen encara en tendes de campanya improvisades amb plàstic en terres amazòniques que rarament enregistren temperatures inferiors als 30 graus. Entre gener i febrer van anar-hi arribant les 500 guerrilleres de la majoria de fronts del Bloc Sur de les FARC-EP, que esperen deixar les armes per reforçar les idees. El comandant del Bloc Sur, Mauricio Gareca, té 56 anys, 36 dels quals a les files de la guerrilla, i quatre impactes de bala al cos. Humilment vestit de civil i amb un accent marcat de Medellín, assegura que “la posició del govern ha sigut una mica ambigua quant a la implementació dels acords”; “estem en assemblea permanent per veure com encarem aquesta nova situació que ha creat la Cort Constitucional amb aquesta sentència”.
Una sentència contra les comunitats
L’advocat defensor de drets humans José Jans Carretero explica que la decisió de l’entitat judicial “dóna via lliure al congrés –i no al govern, com preveia el Fast Track– per modificar les normes que desenvolupen l’acord de pau i ja hem vist que del congrés les normes surten molt pitjor del que entren, com en el cas de la llei d’amnistia a la qual s’hi van introduir reformes que amplien la impunitat i canvien les regles del joc per determinats actors com ara la força pública”. La Cort justifica que l’Acte Legislatiu 01 estaria violant la separació de poders mentre que el defensor de drets humans assegura que el quid de la qüestió és que el govern colombià és el que “té nexes amb para-polítics –en referència al paramilitarisme- i terratinents”. Carretero, que treballa costat a costat amb diversos processos de lluita agrària, denuncia que “la sentència C332-2017 pot afectar a les comunitats perquè encara estan per discutir, per exemple, els projectes de llei que desenvolupin el punt u, el de terres”.
Un altre aspecte que encara està per reglamentar i que és crucial per la seguretat de les comunitats als territoris és el punt quatre, que contempla en un principi la substitució de cultius d’ús il·lícit com la coca i la marihuana. Una vintena de líders comunitaris representants d’arreu del país de l’Associació Nacional de Zones de Reserva Campesina (ANZORC) reunits en una trobada a la Zona de Reserva Campesina Perla Amazònica del Putumayo denunciaven el cap de setmana passat el creixement de la presència de grups paramilitars vinculats al narcotràfic als seus territoris. El desplaçament de les FARC-EP cap a les ZVTN ha creat un buit de control territorial en moltes àrees del país marcades per la presència de cultius il·lícits que ja està sent ocupat pel paramilitarisme que l’Estat insisteix a negar. “En aquest moment hi ha una gran inseguretat”, assegura Carretero.
Greu situació de drets humans
Per defensar els plans de substitució de cultius d’ús il·lícit, per ser milicianes o familiars de guerrilleres de les FARC-EP o per participar de la lluita d’organitzacions indígenes o moviments polítics d’esquerres, durant l’any 2016 van ser assassinats segons l’ONU 126 líders socials. En el que portem del 2017 són més de 30. Aquest mes de maig han sigut assassinats, entre d’altres, un líder comunitari de Marxa Patriòtica i un jove indígena nasa del procés d’Alliberació de la Mare Terra. El primer, Álvaro Tenorio, va rebre l’impacte de deu bales per part de dos homes desconeguts al municipi de Barbacoas, Narinyo. El segon, Daniel Felipe Castro, va rebre als seus 16 anys l’impacte de dues bales disparades per la Policia Nacional a Corinto, Cauca. Durant els disturbis entre la Policia Nacional i la comunitat indígena nasa a Corinto va rebre també una bala al gluti esquerra el periodista Pedro Augusto García, comunicador popular del col·lectiu Rebeldía Contrainformativa que treballa amb la comunitat nasa fa més d’un any i qui denuncia, des de l’hospital, que es tracta d’un atac deliberat.
Com assegura l’advocat i defensor dels drets humans José Jans CarreteroCarretero, “ja no es poden votar els projectes en bloc i per tant veurem debats interminables al congrés, d’article per article”
El lema popular “que la pau no ens costi la vida” té més sentit que mai durant aquests temps d’incertesa entre les comunitats que tenen esperança en la implementació dels acords de pau com a garantia d’una transformació de les seves vides molt sovint precaritzades. La decisió de la Cort Constitucional, que dilatarà el procés de reglamentació del document de l’Havana –perquè, com assegura Carretero, “ja no es poden votar els projectes en bloc i per tant veurem debats interminables al congrés, d’article per article”– deixa a Colòmbia molt pendent dels resultats de les eleccions que se celebraran d’aquí a tot just un any. La simpatia pels acords de pau del candidat guanyador i la seva proximitat als cercles de l’expresident i principal opositor d’aquest procés, Álvaro Uribe Vélez, definiran finalment la possibilitat d’implementar un acord de pau que, aparentment, no està encara blindat.
