Han passat tres mesos i mig del referèndum de l’1 d’octubre, i més enllà dels resultats i les imatges de la ferotge actuació policial, poc sabíem dels seus detalls.
Ara, amb Operació Urnes, les periodistes Laia Vicens i Xavi Tedó ens deslloriguen els secrets que expliquen l’èxit d’un esdeveniment que va gestar-se mig any abans de la cita, quan en Lluís –de qui s’ignora la seva identitat real– va encarregar a una empresa xinesa la confecció de les urnes. Cent mil euros de la seva butxaca van servir per comprar al país asiàtic uns recipients de la mida adient per dur-los apilonats cap al port de Marsella en tres grans contenidors.
En arribar a Marsella, en Lluís va explicar als duaners francesos que aquelles caixes pintades amb l’escut de la Generalitat eren per homenatjar una colla castellera del Rosselló, on al cap d’uns dies van quedar dipositades a la comarca del Riberal abans que les 6.500 unitats es repartissin en vuit grans magatzems i, d’allà, a 40 centres de distribució escampats per tot Catalunya.
El periple va continuar el mes d’agost, poc abans que els efectius policials s’allotgessin en diversos creuers als ports de Barcelona i Tarragona. Milers de persones –apuntades a través de l’aplicació de missatgeria instantània Signal– van començar a teixir una xarxa per custodiar les urnes, per a la qual van complir amb totes les mesures de seguretat necessàries: paraules clau, reunions presencials i una discreció exquisida en els moviments. La majoria d’urnes van romandre en domicilis, trasters o garatges particulars, d’on van sortir sigil·losament la matinada de l’1 d’octubre cap als 2.315 col·legis habilitats per a l’històric sufragi.
L’1 d’octubre quedarà en la memòria col·lectiva per l’èpica viscuda en forma d’instantànies, urnes plenes de paperetes i l’astúcia del misteriós Lluís a la penombra. Però sobretot per un fet de gran transcendència política: la capacitat d’un poble autoorganitzat que ha pres la ferma decisió de construir la República catalana.
LLIBRE
Operació Urnes
Laia Vicens i Xavi Tedó
Editorial: Columna, 2017
Pàgines: 189
*Article publicat al número 448 de la ‘Directa’
