El telèfon del Mohammed va sonar hores després que hagués perdut la consciència. Encara somnolent, va rebre a la seva mare, que l’esperava a l’altra línia del telèfon. “Estàs bé fill meu? He somniat que estàs malalt”. La senyora no sabia que el seu fill conversava amb ella estirat al llit de l’hospital de Lesbos, el mateix des d’on hauria pogut perdre la vida després d’estar 52 dies en vaga de fam. Sorprès d’aquest somni que no podia ser més real, en Mohammed es va contenir les llàgrimes i va optar per no preocupar-la. “Sí mare, tot va bé a Grècia”. Havia mentit com ho havia fet amb cada trucada que havia rebut d’ella des que havia posat els peus a Europa. “Sap que estic a Grècia, però no té ni idea que estic retingut en aquesta illa [Lesbos]”. Aquesta conversa, narrada pel seu protagonista, va tenir lloc hores després que en Mohammed, encara sense forces per aixecar les parpelles, hagués rebut la desitjada notícia: poder tornar a demanar asil a Grècia.
En Bobby Sands i els seus companys de l’IRA van durar entre 46 i 73 dies en vaga de fam abans de morir per reivindicar la condició de pres polític. En Mohammed n’ha aguantat 52
Aquest egipci de 39 anys recorda, il·lusionat, el moment en què els seus companys, activistes dels moviments socials de Mitilene -la capital de Lesbos- van sacsejar el seu cos adormit per comunicar-li que havia guanyat: “Mohammed estàs lliure, la policia ha marxat”. Aquest missatge el va rebre la nit del dos de febrer, quan els seus ulls s’havien tancat amb tanta força que semblaven no voler-se obrir. Aquestes paraules, però, van despertar el vaguista que havia estat a punt de perdre la vida en aquesta lluita. Els cossos i forces de seguretat ja no custodiaven la seva habitació de l’hospital, això significava que deixava d’estar pres després de més romandre tres mesos sota custòdia policial. Més tard, un representant de l’oficina d’asil es va presentar a l’habitació per informar-lo que podria tornar a demanar l’asil a Grècia.
En Bobby Sands i els seus companys de l’IRA van durar entre 46 i 73 dies en vaga de fam abans de morir per reivindicar la condició de pres polític. Quasi quatre dècades després, en Mohammed n’ha aguantat 52, en vida, perquè Grècia li atorgués la condició de refugiat polític. Ell va poder viure la seva petita victòria després de quedar-se als ossos amb 40 quilograms de menys. En Mohammed, que no vol revelar el seu nom per raons de privacitat, va rebre la Directa el passat 5 de febrer a l’hospital de Mitilene, un cop finalitzada la vaga. En aquell moment, el sol·licitant d’asil seguia connectat al sèrum, amb dificultats palpables per moure’s i comunicar-se com a conseqüència del dejuni.
De comissaria en comissaria
Estar sa i ser home, major d’edat i egipci -una nacionalitat amb poques possibilitats d’èxit per aconseguir protecció internacional- li ha posat les coses difícils per gaudir d’asil. El novembre, un treballador de l’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO), li va confirmar el seu pitjor malson: “en dos dies te’n vas a Turquia”. Ja no li quedava cap altra sortida per evitar l’expulsió perquè aquesta era la conclusió d’un recurs que, pel que semblava, havia fracassat. Immediatament després de rebre aquest missatge que va sentenciar el seu futur, sense tenir temps de pair-lo ni de recollir les seves coses, se’l van endur de Moria -centre de registre i acollida de refugiats de Lesbos– i el van portar a la següent parada, la comissaria de Mitilene.
Estar sa i ser home, major d’edat i egipci -una nacionalitat amb poques possibilitats d’èxit per aconseguir protecció internacional- li ha posat les coses difícils per gaudir d’asil
Durant aquestes 48 hores prèvies a la deportació, va comunicar a les autoritats que preferia tornar al seu país natal per voluntat pròpia. “Passar per Turquia només demoraria l’arribada a Egipte”, confessa en Mohammed. D’aquesta manera, va optar per acollir-se al que s’anomena “retorn voluntari”, organitzat per l’Organització Mundial per a les Migracions (OIM). Tot i que aquest programa assegura que la persona migrada torna al seu lloc d’origen “per decisió pròpia”, en moltes ocasions, la decisió es produeix perquè les vies legals s’han esgotat. 6.153 persones s’han acollit durant el 2016 a aquest programa finançat en un 75% per un fons europeu i un 25% pel govern grec.
Es va passar vint dies reclòs a una cel·la fins que no va ser traslladat a la capital grega, des d’on havia d’agafar un avió amb destinació Alexandria, Egipte. “Em van portar emmanillat al ferri cap a Atenes, com un criminal”. Explica que havia recorregut mig Europa en el passat, i en canvi, en aquell moment, l’únic que va veure d’Atenes van ser les parets d’una presó. Cada dia que passava, en Mohammed anticipava amb més claredat què passaria una vegada posés els peus a l’aeroport egipci. “Em podeu garantir que podré sortir de qualsevol aeroport d’Egipte sense una detenció?”, va preguntar a un dels oficials que estaven al càrrec del seu cas. No va rebre una resposta afirmativa. El temor de caure en mans de la policia d’Egipte va dur-lo a negar-se a tornar voluntàriament al país del qual havia fugit. Les autoritats el van retornar a la mateixa comissaria de Lesbos, on havia començat tot, per ser deportat a Turquia en contra de la seva voluntat.
Les alternatives a la deportació s’estaven exhaurint i en Mohammed cada vegada tenia més set de justícia. “Només un animal podria menjar-se el que et dóna la policia mentre estan cometent una injustícia”. Gairebé per convicció moral, va començar una vaga de fam el passat 13 de desembre. “Els policies em deien que havia de menjar, que no duraria més d’un dia i n’he estat 52”, comenta mentre se li escapa un somriure.
Les raons d’en Mohammed
Des de l’entrada en vigor del tractat de març, els refugiats estan atrapats a les illes de l’Egeu, en camps de refugiats en els quals escasseja de tot. La llibertat de moviment està restringida a aquests territoris terrestres envoltats per aigua. La devolució a Turquia és el que més terroritza als 15.000 refugiats encallats a l’Egeu. Aconseguir que les peticions de protecció internacional siguin escoltades és un repte. Des de març i fins al gener, 870 persones han estat deportades, 2.330 han aconseguit l’asil -1.668 per reunificació familiar- i 3.726 han estat traslladats a la Grècia continental per tractar-se de persones vulnerables.
Fins que a Egipte no se celebrin eleccions, en Mohammed no pot tornar a casa. La mà de ferro del règim instaurat pel general Abdelfatah Al-Sisi ha deixat més de 40.000 presos polítics a Egipte. “La crítica pública i l’oposició pacífica al govern segueixen estant efectivament prohibides a Egipte”, reporta un recent informe de Human Rights Watch. L’egipci que li van denegar l’asil el març podria sumar-se a la llista de presos si el seu periple a Europa fracassa.
La mà de ferro del règim instaurat pel general Abdelfatah Al-Sisi ha deixat més de 40.000 presos polítics a Egipte
“La policia em vol detenir per haver penjat diversos vídeos i comentaris a Facebook que comprometen al govern”. Explica que en un vídeo es pot observar com la policia mata i agredeix activistes. El seu compte de Facebook està tancat però assegura guardar aquestes imatges al seu smartphone, que està en aquests moments a la comissaria de Mitilene, la capital de Lesbos.
La solidaritat a Grècia brilla per la seva absència, a parer seu. Insisteix que a Alexandria, la ciutat natal d’aquest sol·licitant d’asil, “hi ha molts grecs i sempre els hem acollit”. “Mai, mai, els hem tractat malament”, lamenta desenganyat del poble de Mitilene que contempla des de la petita terrassa de l’hospital. “Aquí jo he fet el mateix, els he respectat, però ells no m’han respectat a mi”. Tot i agrair l’ajuda dels activistes del poble que han organitzat protestes arreu de Grècia, el seu record d’aquest país de la riba del Mediterrani sempre serà amarg. Per ell, aquesta terra i les seves autoritats menyspreen la seva vida si no li reconeixen la condició de refugiat polític.
