Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Abstracció gòtica sobre passions (i normes) destructives

A la dècada dels 60 del segle passat, les cinematografies europees i el cinema estatunidenc de producció independent van expandir els límits expressius de l’audiovisual fins al punt de liquidar la censura de Hollywood (que es reconvertiria en sistema de classificació per edats). El cinema de terror i autors com Mario Bava (Seis mujeres para el asesino) van ser puntes de llança d’aquest procés. Aquest realitzador i director de fotografia va ser una garantia per resoldre, amb brillantor estètica, diversos projectes de baix cost plens d’assassinats i sensacionalisme sexual.

La frusta e il corpo va patir denúncies, segrestos i condemnes judicials per obscenitat. És un conte gòtic que comença amb el retorn al castell familiar d’un fill pròdig, fugit després d’un escàndol amb una noia del personal domèstic que es va acabar suïcidant. No queda clar si es tractava d’una història d’abús o abandonament, però, ràpidament, Bava fixa tot l’esquelet dramàtic del film: amors impossibilitats per compromisos familiars i odis que són atiats per conflictes de classe (o litigis patrimonials) i, alhora, neutralitzats pel respecte general a unes estructures socials petrificades.

Ràpidament, la història del retornat passa a un segon terme i s’ofereix un misteri que obre la porta a allò sobrenatural. Però no hi trobem molts ensurts ni cap gran investigació sobre l’autoria dels crims que se’ns mostren. Bava es desentén de la intriga més prosaica i se centra en la creació d’atmosferes enrarides, amarades d’un romanticisme (subratllat per la música original) que esdevé amenaçador. Perquè el cor de la pel·lícula és la passió sadomasoquista, enfrontada al pudor i els pactes entre nissagues, de l’aristòcrata malvat i la promesa del seu germà.

El resultat és una obra sensorial, tan estilitzada que frega l’abstracció, amb aires d’afirmació de l’statu quo (els personatges positius són els més convencionals; els negatius són els transgressors). Alhora, però, se suggereix una pregunta: és més destructiu entregar-se a una passió descontrolada o cedir a les convencions socials que obliguen a negar-la?

 

BLU-RAY
La frusta e il corpo
Director: Mario Bava
Guionistes: Erneldo Gastaldi, Ugo Guerra i Luciano Martino
Durada: 87 minuts

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;