Fa més de quatre anys, a una de les barriades més emblemàtiques de la Ciutat, el Molinar de Palma, s’endegava una lluita de barri, veïnal, ecologista, contra un projecte que hagués significat la destrucció del caràcter mariner del barri del Molinar i un greu impacte sobre la ja castigada badia de Palma.
Es tractava d’unes suposades “obres de millora” del Club Marítim del Molinar, que en realitat amagaven un sucós projecte d’ampliació per a embarcacions de grans eslores en el petit port del Molinar. Els ingredients del projecte, els habituals: una Junta Directiva que no havia invertit en el manteniment de les instal·lacions del Club fins a deixar-les caure i llavors dir que “per seguretat” calia millorar (per ells sinònim d’ampliar); i l’excusa que el 2018 se’ls acabava la concessió i que si ells no tenien continuïtat, el Club podria quedar en mans d'(altres) especuladors.
La Junta Directiva del Club Marítim del Molinar arribà a afirmar que la seva proposta era l’única manera de conservar-lo, però s’oblidaren d’un petit detall, per suposadament conservar-lo, se’l carregaven tot
El truc, doncs, per resoldre ambdues “amenaces” era, per part de la Junta Directiva del Club, proposar unes obres de “millora” i d’aquí, necessàriament, se’n derivava la pròrroga de la concessió per amortitzar-les. Amb això, el Club Marítim aconseguia, per una banda, que la concessió no anés a licitació pública un cop arribats al 2018 i, per tant, que l’explotació del Club continués a les seves mans sense concurrència; per altra banda, la reconversió del club marítim amb un club nàutic d’embarcacions de gran eslora que els reportés un gran negoci en un barri que –i ells ho saben bé– malauradament es revalora dia a dia. En definitiva, una jugada rodona que varen vendre als veïns com un projecte “humil i que havien d’escometre per responsabilitat i per compromís amb el barri”. Arribaren a afirmar que la seva proposta era l’única manera de “conservar” el Club Marítim, però s’oblidaren d’un petit detall, per suposadament conservar-lo, se’l carregaven tot. Certament, l’únic que conservaven era el seu negoci.
D’aquí les primeres reunions de veïns de barri, entitats ecologistes i de conservació del patrimoni, davant un projecte que clarament tenia per objectiu l’enriquiment dels explotadors actuals de la concessió (el president de la Junta directa, de la qual era membre destacat la cúpula del Partit Popular de Palma). Així doncs, va néixer la plataforma Salvem el Molinar i la campanya Al Molinar, Port Petit, que durant quatre anys ha fet una feina incansable de comunicació, recollida de suports, al·legacions, reunions amb responsables polítics –Autoritat Portuària, Ajuntament de Palma, Govern, Consell i qui ha fet falta– accions de mobilització, etc. Una feina de plataforma d’aquestes de manual. Certament, si haguéssim de fer un “manual de moviment socials eficients” la campanya Al Molinar, Port petit seria l’exemple en què inspirar-nos.
L’esforç, la constància i la determinació d’un grup de ciutadans, amb el suport d’entitats i moviments socials, ha donat els seus fruits. Fa una setmana, Autoritat Portuària va presentar un projecte que complia tot allò que la Plataforma va posar damunt de la taula pensant en l’interès general: la conservació de les dimensions i l’estètica del port; la rehabilitació de l’edifici centenari; la continuïtat del passeig marítim al costat del mar; el manteniment del caràcter del barri i la supressió d’impactes ambientals inassumibles del projecte d’ampliació que estava previst. Un èxit col·lectiu davant els grans interessos que mosseguen diàriament i des de fa massa dècades –ara aquí, ara allà– aquesta illa. Em ve al cap la imatge de tots aquells peixos petits que s’uneixen en forma de peix gros i acaben menjant-se al que semblava el més gros, aquell que se’ls havia de menjar tots.
Sempre queda aquesta sensació d’haver de celebrar la victòria amb cautela, no sigui cosa que, en el moment menys esperat, tot faci un gir radicalment oposat i definitiu
Com sempre, ens queda però un punt d’intranquil·litat. La sensació que, fins que les obres no s’hagin executat, el perill continuarà encara latent. Malgrat el compromís polític actual i sabent que la campanya Al Molinar, Port Petit no abaixarà la guàrdia, sempre queda aquesta sensació d’haver de celebrar la victòria amb cautela, no sigui cosa que, en el moment menys esperat, tot faci un gir radicalment oposat i definitiu. Serà perquè ho hem viscut en moltes altres ocasions: quants de projectes pareixien ja definitivament salvats i han acabat reviscolant de davall les pedres per materialitzar-se d’una manera immediata i definitiva, sense que ens hagi donat gairebé ni temps a reaccionar.
Massa me’n venen al cap, peròs molts presents aquestes setmanes: ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma. Semblava ja definitivament salvada després de més de 10 anys de feina de la Plataforma Salvem ses Fontanelles, quan un gir polític a l’Ajuntament de Palma (que va posar el PP al capdavant), el va fer reviure i dia d’avui ja tenim les obres d’urbanització fetes i destrossant aquest espai únic de la Platja de Palma. Un altre exemple, el tren de Llevant, el tren que havia d’unir Palma amb la comarca de Llevant passant per Manacor i fins a Artà. Ja teníem les màquines comprades i part de les infraestructures necessàries i un gir polític, altra vegada posant el PP al capdavant del Govern, el va sepultar davall una “via verda” condemnant la reserva ferroviària. De moment, malgrat el govern progressista que s’havia compromès a recuperar-lo, la Plataforma pel tren de Llevant gairebé tira la tovallola per l’esgotament d’anys de reivindicació i el desànim de veure que, malgrat els compromisos polítics de paraula, les accions no sempre els acompanyen.
Tot i això, reivindiquem sense complexos i sense por l’èxit de Al Molinar, Port Petit com exemple de què si volem, podem, des de la base social, amb el compromís, l’esforç, la constància i el convenciment de les causes per les quals lluitam defensant l’interès públic, els valors patrimonials i ambientals.
