El mapa dibuixa pocs espais en blanc. Als sondejos previstos al nord del Mediterrani, ara s’hi afegeix un nou projecte que afecta tota la costa mediterrània des del golf de Lleó fins al golf de València, incloent tot l’arxipèlag balear. L’anomenen “Campanya sísmica 2D en àrees lliures del Mediterrani Nordoccidental-mar Balear” i serà finançat per l’empresa Spectrum Geo Limited.
Aquestes prospeccions sísmiques mitjançant ultrasons consisteixen en grans explosions submarines d’elevada freqüència i intensitat (fins a 235 dB) a través d’uns canons d’aire comprimit. Un cop aquestes explosions es projecten sobre el fons marí, es recullen les ones rebotades cap a la superfície i es dibuixa un mapa general que descriu la forma de les diferents capes del subsòl. És llavors quan les empreses especialitzades en analitzar el terreny venen aquests estudis a les productores de petroli aportant-los informació sobre els jaciments, així com la seva viabilitat econòmica i tècnica.
Alarma ecològica
El principal problema mediambiental de les prospeccions és l’alta freqüència amb la que s’emeten els ultrasons ja que afectaria greument a múltiples espècies com les comunitats de cetacis (balenes i dofins) provocant-los danys auditius, hemorràgies internes o inclús la mort, segons les al·legacions presentades per Ecologistes en Acció. Igualment, les tortugues marines protegides per nombrosos tractats nacionals i internacionals es podrien veure greument afectades pels sondejos. A Eivissa i Formentera, també preocupa la vulnerabilitat del Virot o Baldritja Balear, una au marina en greu perill d’extinció que té el 90% de la població mundial localitzada a les Pitiüses.
A més, les conseqüències també serien econòmiques i afectarien al sector de la pesca, ja que els ultrasons modifiquen la conducta dels peixos, produint-se respostes d’evitació que es poden allargar més temps que les pròpies prospeccions. Ho demostra un cas del 2009, quan pescadors del Port de la Selva van registrar una disminució del cinquanta per cent de les captures arran de les prospeccions realitzades als caladors del sud de França.
Des de l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) adverteixen de la dificultat de controlar el comportament dels ultrasons i preveuen que “pot haver-hi zones on s’acabin acumulant molts sons degut al seu rebot irregular, provocant efectes més greus en els ecosistemes”, explica Enric Cortiñas, president de l’ANG.
Aliança contra les prospeccions
Més de cinquanta organitzacions i entitats d’Eivissa i Formentera, incloent la patronal, ajuntaments i tots els partits polítics, han mostrat el seu rebuig al projecte de prospeccions més avançat al Mediterrani, a mans de la petroliera Cairn Energy. Totes elles s’han unit al voltant de l’Aliança Mar Blava per impedir que es realitzin els sondejos previstos al golf de València en una superfície que equival a sis vegades la de les Pitiüses, segons Carlos Bravo, coordinador de l’Aliança Mar Blava.
L’efecte sobre els ecosistemes marins i l’economia és “irrevocable” i, per això, pretenen mobilitzar la majoria de la societat pitiüsa en un front “coordinat i potent que pressioni el Govern central, les institucions europees i altres organismes internacionals com la UNESCO”, que va declarar Eivissa Patrimoni de la Humanitat el 1999 i Menorca Reserva de la Biosfera ara fa vint anys.
