Saer anava a l’escola amb bicicleta, com tants nens i nenes; Mustafa vivia a Damasc i treballava en una fusteria i Hevin era mestra de dibuix a una escola de primària. Fins que va esclatar la guerra a Síria. Ara, viuen provisionalment en hotels i pisos a Atenes. Formen part de la Comunitat Eko i són algunes de les persones amb qui Feliu Ventura i l’excantant d’Obrint Pas Xavi Sarrià van compartir música i vivències. Amb la discogràfica Propaganda pel fet i Eko ja han presentat a València – a l’Aragó Cinema el 12 d’abril- i a Barcelona -ahir als cinemes Girona- el reportatge realitzat per Martí Albesa Més enllà dels camps. Sobreviure a Atenes en busca de refugi, que avui la Directa estrena a la xarxa.
Després d’una viatge al Kurdistan el març de 2016, on van conèixer la realitat de refugiades yazidites i d’on en va sortir el documental La batalla d’Amed, viatge al Kurdistan assetjat, Sarrià i Ventura han dut la seva música a Atenes. D’alguna manera, explica Ventura, “amb la visita hem contribuït a fer comunitat”. Durant quatre dies, van fer concerts per a refugiades de la Comunitat Eko, que també el va brindar cançons tradicionals. “La música és un bàlsam en llocs on ens separen barreres idiomàtiques”, defensa Ventura. Concerts a l’Hotel Isthmia Prime o a l’Hotel Plaza Squad, amb retrobaments entre voluntàries i refugiades que han fet una part del camí juntes.
L’origen d’Eko
La Comunitat Eko troba la seva llavor en el nom d’una benzinera al nord de Grècia, molt a prop de la frontera amb Macedònia, que es va convertir en un camp de refugiats improvisat i autogestionat. Va ser desallotjat per policies antiavalots el mes de juliol de 2016, però la comunitat que s’hi havia gestat, amb presència de voluntariat català, ja havia germinat.
Les persones refugiades van ser traslladades en autobusos al camp militar de Vasilika, al sud del país, però degut a les males condicions, el grup de voluntariat català va decidir començar a construir un nou camp autogestionat a 200 metres: Eko 2. En el documental, diversos refugiats critiquen les condicions en les que es trobaven i recorden el projecte Eko 2, un espai sense tanques ni concertines amb una escola, una cuina, un parc infantil, una haima per a dones, una biblioteca i diversos espais polivalents. Des del mes de desembre, moltes famílies han estat allotjades en hotels i cases a Atenes, algunes a l’espera de ser reallotjades a altres països europeus i Eko 2 acull altres persones que arriben a Grècia fugint de Síria, ara, amb el suport del col·lectiu WorldWide Tribe.
La comunitat que va passar per la benzinera, per Vasilika i per Eko 2, ara continua enxarxada a Atenes, on encara hi ha voluntàries catalanes i activitats com els concerts dels dos músics valencians. Feliu Ventura denuncia una cadena de responsabilitats per part de les administracions i titlla de “vergonyant” el pacte migratori entre la UE i Turquia. Malgrat tot, Hevin manté l’esperança de poder viure en algun país, on educar els seus fills i treballar. Mustafa desitja poder començar una nova vida i Saer estar segur que tot li anirà bé. I Nour, de gran, vol ser voluntari.
