L’Hospital Provincial de Castelló funciona sota la forma jurídica d’un consorci entre la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. Durant els 24 anys de majories absolutes del PP a totes les institucions valencianes, Carlos Fabra va convertir aquest centre sanitari en un vedat propi. Per exemple, entre tots els càrrecs col·locats a l’Hospital Provincial, també hi trobem una neboda de l’expresident, Begoña Fabra, psicòloga de l’Institut de Salut Mental del centre i cap de serveis sociosanitaris. “El problema del Provincial és que sempre ha sigut com una illa fora del control de la Conselleria de Sanitat, on les decisions s’acabaven prenent sempre entre tres o quatre persones i amb el vistiplau del llavors president de la diputació, Carlos Fabra”, afirma un empleat que fa més de quinze anys que treballa a l’hospital i ha preferit ocultar la seua identitat per por de represàlies.
Amb l’entrada de Carmen Montón (PSPV-PSOE) a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat, l’equipament s’ha convertit en un camp de batalla entre populars i socialistes. La reivindicació de la Generalitat d’integrar l’hospital a la xarxa de la Conselleria de Sanitat i dissoldre el consorci amb la Diputació de Castelló ha topat amb l’obstacle dels estatuts del consorci, que assenyalen que la dissolució sols es pot efectuar amb el beneplàcit de les dues parts. I l’organisme provincial es nega a cedir la gestió del complex sanitari.
A més, la diputació ha encetat una escomesa mediàtica contra la Generalitat a través dels mitjans més afins. El conflicte naix quan una auditoria, engegada per la conselleria, va lliurar fins a 33 milions d’euros en factures irregulars a la fiscalia entre els anys 2003 i 2015. Entre les empreses emissores d’aquestes factures, trobem l’empresa PIAF SL, propietat del castellonenc Alejandro Pons, que va reconèixer que havia finançat el PP en el marc de la investigació oberta per la trama Gürtel.
Entre els càrrecs col·locats a l’Hospital Provincial, hi trobem una neboda de l’expresident, Begoña Fabra, psicòloga de l’Institut de Salut Mental
Ara per ara, l’Hospital Provincial de Castelló es troba immers en un procés de regularització de desenes de llocs de treball en frau de llei segons el Tribunal d’Arbitratge Laboral. Dels 120 contractes en qüestió, la Conselleria n’eliminarà dèsset emparant-se en un informe de dos professors de la Universitat Jaume I. L’amortització d’aquestes places ha provocat la protesta airada de la diputació: “Encara que a Moliner no li agrada tant l’hospital com li agradava a Fabra, sí que l’està gastant com un filó mediàtic per tirar-li a la Generalitat i fer campanya. Ara ens diuen que ‘València mos vol furtar l’hospital’, cosa que es ven fàcilment a la premsa i són vots per a ells”, comenta el treballador. “Sincerament, les diputacions no haurien de tindre hospitals perquè la gestió de la sanitat hauria de recaure en mans de la Generalitat”, expressa. “Amb el tema dels pressupostos, l’Estat espanyol paga una quantitat de diners cada any a la diputació per mantindre l’hospital i, després, des de la diputació, diuen que els han posat ells, quan és mentida. En canvi, la part de la Conselleria sí que la posa l’autonomia”, sentencia.
*Article publicat al número 428 de la Directa. Subscriu-t’hi!
