Impressiona l’enteresa amb què parla. Només té 25 anys, no ha dormit ni quatre hores, però desgrana amb rotunditat les raons per les quals van assassinar la seva mare després d’una lluita sense treva contra l’empresa energètica DESA. Impossible no pensar en l’herència. Berta Zúñiga Cáceres és, com la seva mare, membre del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH), una de les organitzacions més perseguides després del cop d’estat de l’any 2009. És a Europa per denunciar la implicació d’institucions i bancs europeus en el projecte hidroelèctric d’Agua Zarca i per reclamar una investigació independent del cas. Dissabte, per sorpresa, va aprofitar per fer-ho durant la festa de celebració del desè aniversari de la Directa, quan la cantant xilena Ana Tijoux la va convidar a pujar a l’escenari i adreçar unes paraules al públic assistent.
Quines són les irregularitats més greus que vostès denuncien en la investigació de l’assassinat de la seva mare?
La més greu és que les víctimes hem estat excloses del procés d’investigació: ha estat declarat secret sense cap base legal. Enfrontar un assassinat violent i no saber res de la investigació suposa revictimitzar la nostra condició. No entenem per què el govern no vol tenir un canal d’interlocució amb nosaltres. A més, se’ns ha negat la participació d’un metge forense (la doctora que va fer l’autòpsia a la meva mare no ho era). A Gustavo Castro (ferit en l’atac), no li van donar còpia dels testimonis, va dir que hi havia espais en blanc que es podien alterar després. Tenim por que tot sigui un muntatge.
Què canviaria si el govern acceptés una investigació per part de la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH)?
“El primer que va instal·lar el cop va ser l’aprofundiment d’un model extractivista que oferia el país a empreses nacionals i internacionals”
Permetria que la investigació fos independent i fiable. La CIDH ja va fer pública la seva disposició a formar un equip d’investigació i a costejar-lo. Fins i tot ja tenim un perfil de persones de diverses disciplines que podrien participar-hi i que estan disponibles: l’equip forense guatemalenc, l’equip argentí, algunes persones que van ser a Ayotzinapa, fins i tot l’exfiscal guatemalenca Claudia Paz y Paz, que és una persona summament reconeguda.
En canvi, el govern sí que ha acceptat la Missió de Suport Contra la Corrupció i la Impunitat a Hondures (MACCIH), enviada per l’OEA. Per què?
Des de l’inici, la MACCIH va ser molt qüestionada per la societat hondurenya. Ara, volen legitimar-la com una instància anticorrupció, però, per a nosaltres, no té la facultat ni la competència per dur a terme aquesta investigació. El govern la vol perquè certifiqui la seva versió.
Quina és la seva versió avui?
Segons els rumors, perquè tot és secret, la investigació ja està feta i apunta a un conflicte intern dins el COPINH o a un crim passional, versions que el govern sap que seran fortament rebutjades. Quan una defensora és assassinada, la primera línia de recerca a esgotar ha de ser la que té a veure amb els interessos que combatia. Però l’empresa encarregada de la construcció de la represa, DESA, va ser intervinguda onze dies després, quan la meva mare ja l’havia denunciat més de trenta vegades.
Creuen que el govern és tan culpable com DESA?
“Nosaltres responsabilitzem el govern, en primer lloc, perquè tenia l’obligació de protegir-la. I aquesta negligència ja pot ser elevada a una cort internacional”
Sí. Nosaltres responsabilitzem el govern, en primer lloc, perquè tenia l’obligació de protegir-la. I aquesta negligència ja pot ser elevada a una cort internacional. No ho va fer. Fins i tot el secretari de Seguretat va dir que la meva mare no corria tant perill. Li van assignar unes mesures cautelars ridícules: rondes de patrulles tres vegades a la setmana (el dia que la van assassinar no li’n corresponia); protecció policial quan viatjava a les comunitats afectades (per part dels mateixos policies que havien protegit l’empresa i que declaraven que els importaven molt poc els drets humans); dues càmeres per a la seva oficina que no funcionaven… El govern és còmplice de l’empresa, sempre ha resguardat els seus interessos. Òbviament, la meva mare no confiava en la policia ni en el govern, que, tenint denúncies sobre l’empresa, mai no va fer res.
Vostès afirmen que la investigació està sent utilitzada per assetjar el COPINH. Parlen de rondes de cotxes sense placa, interrogatoris…
És part de l’intent de desarticular el treball que estem fent, de destruir l’organització. El nostre coordinador interí, Tomás Gómez, va ser amenaçat declaració rere declaració per intentar confondre’l. Quan duen Gustavo Castro a identificar possibles sospitosos, li mostren membres del COPINH… El clima de violència ha empitjorat. A La Esperanza, hi ha molta presència militar, molta vigilància dels membres de COPINH, hi ha persecució i assetjament. La gent sent que, si la van matar a ella, poden matar qualsevol persona.
Quina relació té tot això amb el cop d’estat de 2009?
Estem patint les conseqüències del cop d’estat. El primer que va instal·lar el cop va ser l’aprofundiment d’un model extractivista que oferia el país a empreses nacionals i internacionals: el setembre de 2010, amb un sol decret, es van atorgar 240 concessions per a hidroelèctriques i 850 per a mineria. Nosaltres vam denunciar 49 dels 51 projectes localitzats a la regió lenca. El cop també va instal·lar un sistema repressiu que ha anat creixent amb els anys i un clima de violència que no es pot explicar només amb el narcotràfic. La violència s’ha utilitzat per justificar una presència militar molt important a territoris en conflicte, on els camperols lluiten contra els terratinents i els empresaris més grans d’Hondures. I no només va ser això: amb el cop, també es van destituir fiscals incòmodes, es va crear la llei d’escoltes, es va modificar la llei de pesca…
Sovint, als mitjans, es defineix la seva mare com a “ambientalista”, però la seva lluita anava més enllà, ja estava assenyalada des del cop d’estat.
“La mare tenia una postura clara respecte a la lluita antisistèmica. No és només un assumpte mediambiental. És una cosmovisió que qüestiona una única manera de viure, feta a base de consumisme”
La meva mare tenia una postura molt clara respecte a la lluita antisistèmica. No és només un assumpte mediambiental; té a veure amb el territori, amb els béns comuns naturals, amb una cosmovisió diferent que qüestiona una única manera de viure, feta a base de consumisme, desigualtat i empobriment. Els pobles indígenes proposen una alternativa anticapitalista que entén que els recursos naturals són bàsics per a la vida. Ella es va oposar al cop d’estat perquè entenia què significava realment. No es tractava només de treure un president que havia aconseguit alguns avenços. Des del cop, comença a funcionar un Estat que garanteix la inversió privada, però és incapaç de garantir drets socials com la salut, l’educació i l’habitatge. Hondures no sembla un Estat tan debilitat com diuen: fa molt bé les coses per a certs sectors.
Rere el projecte hidroelèctric d’Agua Zarca, hi ha interessos particulars de militars?
Sabem que, entre els amos, hi ha la família Atala, molt poderosa al país, i que el gerent de l’empresa, David Castillo, és un home de la intel·ligència militar que va estudiar a West Point, amb vincles amb la institució militar i la secretaria de Seguretat. Però no sabem res més amb certesa. Una setmana i mitja abans de l’assassinat, la meva mare va demanar la identitat dels accionistes de DESA a la Cambra de Comerç, però li van denegar la sol·licitud.
Després de l’assassinat de Nelson García, també company del COPINH, els finançadors Finn Fund (Finlàndia) i FMO (Holanda) van comunicar que suspenien les operacions i els desemborsaments al país. Com valoren aquestes mesures?
“Els governs haurien d’assumir les conseqüències de les polítiques dels seus bancs i d’haver fet inversions en un país on pràcticament no hi ha estat de dret”
Tenint informes previs del conflicte, ens sembla lamentable que hagin de morir cinc persones per anunciar una suspensió temporal del projecte. Nosaltres els demanem la suspensió definitiva. Ells segueixen justificant que fan bé les coses, quan estan treballant amb una empresa vinculada a la corrupció i la violència. És inadmissible, s’han de retirar. Són bancs amb moltes accions de l’Estat, per tant, els governs d’Holanda i Finlàndia també estan sent assenyalats. Per això ens han rebut els seus ministeris d’Exteriors, perquè ja hi estan vinculats d’alguna manera. Els governs haurien d’assumir les conseqüències de les polítiques dels seus bancs i d’haver fet inversions en un país on pràcticament no hi ha estat de dret.
Què hi diu el Parlament Europeu?
S’ha condemnat l’assassinat de la meva mare i es demana una comissió d’investigació independent. Però ens diuen que, ara per ara, no tenen la manera de controlar les empreses europees que inverteixen en projectes amb conflicte. Nosaltres fem una crida perquè se suspengui l’acord de lliure comerç amb Hondures: cal que es prenguin mesures que transcendeixin els comunicats.
Què esperen dels moviments socials i de les institucions catalanes que han visitat aquests dies?
Fem una crida a la solidaritat, a sostenir la pressió cap al president d’Hondures, que és qui té el poder de demanar una comissió independent per investigar el cas, i cap als bancs europeus involucrats en el projecte Aigua Zarca: l’empresa no ha aturat la construcció de la represa ni un sol dia, més aviat l’ha intensificat. El nostre objectiu és marcar un precedent de justícia en un país on abunda la impunitat, on l’Estat actua a favor de qui no ha d’actuar. Però també volem marcar un precedent de justícia, de com no ha de fer les coses un banc que parla de desenvolupament sostenible i de rebuig a la violència. Si l’Estat hagués actuat a temps, si els bancs no haguessin finançat un projecte que evidentment duia problemes, no hagués passat res d’això. El més important és transcendir els límits d’un Estat ineficient perquè la justícia arribi per altres vies. No cansar-se, no rendir-se mai ni sotmetre’s.
